MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

MÒDULOS TRASVERSALES - Sas tzitades regias

Sos privilègios de sas tzitades règias de su Regnu de Sardigna, Aragonesu e Ispagnolu

Gasi beniant mutias sas tzitades chi non sunt istadas infeudadas, ma sutapostas a sa giurisditzione reale, a sa cale pagaiant sas tassas.

Ligi totu...

Càller - Casteddu

Càller

Sa roca de Casteddu fiat sa sede de sas istitutziones guvernativas cun sa càrriga prus arta chi fiat sa de su Visurrei. In cussa sede si riuniat su Parlamentu, cumpostu de tres Bratzos o Istamentos: su cresiàsticu (cumpostu de s'Artu Clero), su militare (cumpostu de sos feudatàrios) e s'Istamentu Reale o Reale Udièntzia, cun sos rapresentantes de sos consigieris de sas tzitades règias; su Sìndigu de Casteddu fiat sa Prima boghe e lu presidiat.

Ligi totu...

Bosa

Bosa

Sas orìgine s fenìtzias de Bosa paret chi si potzant datare in su IX sèculu prima de Cristos; paret chi esseret posta in su tretu in ue su Temo si nche ghetat a  mare, mentres in su tempus de sa colonizatzione romana sa bidda fiat  prus in intro de terra.

Ligi totu...

Casteddusardu

Casteddusardu

Sa tzitade pratza forte de Casteddu sardu, chi dòminat su golfu de s'Asinara in unu promontòriu vulcànicu, naschet comente casteddu.

Ligi totu...

Tàtari

Tàtari

Ùrtima capitale de su giudicadu de Torres, a sa fine de su Regnu giudicale in su 1272, diveniat lìberu Comune cun-federadu cun Gènova in su 1294.

Ligi totu...

Igrèsias

Iglesias

Sos rastros de Igrèsias sunt de època meda antiga. Sa presèntzia de nuraghes e de medas restos archeològicos testimòniant chi fiat abitada giai dae su perìodu fenìciu-pùnicu e romanu, su prus pro sa presèntzia de sas minieras de prata in su territòriu; difatis si faeddat de Metalla, una tzitade disigiada meda.

Ligi totu...

Su “Breve de Villa de Crèsia”

Su Breve de Villa de Crèsia

Su còditze de Bidda de Crèsia cumprendet s'istatutu de Igrèsias in sos ùrtimos annos de sa dominatzione pisana e in sos primos de s'aragonesa. Càralu Baudi di Vesme aiat agatadu custu còditze in sos paperis de s'Archìviu Cumonale de sa tzitade sarda.

Ligi totu...

Aristanis

Aristanis, sa domo de Eleonora

Sas orìgine s suas paret chi siant de època romana, ma cun tzertesa sos documentos faeddant de su de XII sèculos. Segunde su Fara, Aristanis est divènnida capitale de su Regnu de Arborea in su 1070, cando Orzocoro I de Lacon-Zori, aiat lassadu sa pagu segura Tharros, chi fiat s'antiga capitale de su giudicadu de Arborea, e at tramudadu sa capitale a Aristanis.

Ligi totu...

S’Alighera

S’Alighera

S'istòria de su territòriu de s'Alighera est cumintzada in su Neolìticu (VI/V millènniu a.C.). Sos primos rastros sunt istados agatados in sa Gruta Birde (oe resurtat suta s'abba) chi est in su promontòriu de Capu Cassa, in ue si sunt agatadas sas tzeràmicas de "Filestru-Grotta Birde", mentres àteras sunt de sa cultura de Bonu Ighinu (V/IV millènniu).

Ligi totu...