MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

MÒDULOS TRASVERSALES - Su Feudalèsimu in Sardigna

Sa ispetzifitzidade de su feudalèsimu in Sardigna

Su soveranu fiat su mere de persones e cosas

Sos elementos chi rapresentant su fundamentu de su "feudalèsimu" in totu s'Europa medievale sunt, antis de totu:su ligàmene de dipendèntzia personale tra sos òmines, sa gerarchizatzione aplicada a persones e territòrios, sa frammentatzione de su podere es'esistèntzia de unu tzetu forte de ispetzialistas de sa gherra cun totu sos rituales.

Ligi totu...

S'edade de sos Giudicados

Su casteddu de Santu Micheli cun su fossadu

Po cantu riguardat, imbetzes, sa realidade sarda a partire de su sèculu XI - a su tempus de sos bator giudicados - si osservamus sa sotziedade e sas istitutziones, agatamus una realidade chi si presentat diferente pro diversos aspetos fundantes.

Ligi totu...

A su tempus de sos Aragonesos

A su tempus de sos Aragonesos

Totu cumentzat cun s'atu de infeudatzione de sa Sardigna dae su pontìfitze Bonifàtziu VIII in su 1297 pro portare sa paghe in s'àrea de su Mediterràneu e de sos raportos internatzionales.

Ligi totu...

Cale efetos su feudalèsimu produit in sa Sardigna de custu perìodu

feudalèsimu

Sa gherra chi a pustis de una pàusa fiat acabada de su totu cun sa bìnchida de sa Batalla de Macumere  de su 1478 e sa fine de su marchesu de Aristanis, su chi abarraiat de su giudicadu de Arborea, aiat portadu conseguèntzias graves in Sardigna.

Ligi totu...

Su feudalèsimu a su tempus de sos ispagnolos

Feudalèsimu

Medas puntos de s'istòria de custu perìodu abarrant ancora non acrarados. Si puru bi fiant sos feudatàrios chi abarraiant in Ispagna, lassende su guvernu de su fèudu a sos vassallos, si fiat formadu unu tzetu nòbile chi si fiat fatu semper prus sardu, chi si ocupaiat de su guvernu econòmicu de su fèudu e sighiat is adunàntzias de sos Istamentos.

Ligi totu...

Feudalèsimu e interventos legislativos de sos Savoja in su Setighentos

Feudalèsimu

Cando sos Savoja otenent su possessu de sa Sardigna - in su 1720 - depent rispetare cun giuramentu sas clàusolas internatzionales cuntempladas in s'"Atu de tzessione de su Regnum Sardiniae" e chi los obligaiant a mantènnere sos privilègios e su rispetu de sa situatzione chi bi fiat in antis.

Ligi totu...

Su feudalèsimu in s’Otighentos

Otighentos

Sos interventos de sos Savoja in Sardigna in s'Otighentos mantenent unu caràtere non sistemàticu e pagu propositivu, mancare medas fatos istòricos-polìticos aiant donadu signos de cambiamentu, comente sos motos antifeudales, is fatos de sa polìtica internatzionale e s'arribu de sa famìlia reale chi si fiat sistemada in Casteddu.

Ligi totu...

Las Plassas, unu casteddu istraordinàriu

Las Plassas

Sa tzintura de difesa de su Giudicadu de Arborea fiat rapresentada dae tres casteddos: su de Las Plassas, costrùidu in antis de su 1172, e sos casteddos d'Arcuentu e de Monreale, chi separaiat in cussu logu su Rennu de Arborea dae su de Càlari.

Ligi totu...

Santa Ìgia, s'antiga capitale de su Giudicadu de Casteddu

Crèsia de Santu Perdu de sos piscadores a Santa Igia

Oe sos rastros de Santa Ìgia sunt suta palatzos e istradas e custu fatu la rendet galu misteriosa.

Ligi totu...