Su Giudicadu de Arborea

Sa turre de Mariane IV

Paret chi Gonnario-Comita de Lacon-Gunale siat istadu su re de su giudicadu de Torres e de su giudicadu de Arborea in su matessi tempus.

Semus in su perìodu de s'atacu a sa Sardigna de Mugiahid, su prìntzipe mussulmanu chi at invasu s'ìsula in su 1015-16 e in su 1018-26. E dae tando medas àteros giùdiches sunt passados in Arborea, imparentados semper su prus cun sos regnantes de Torres-Logudoro.In su 1070 sa capitale dae Tharros benit ispostada a Aristanis dae su Giùdiche Orzocco I.A pustis àteros giùdiches ant donadu a sos benedetinos de Camàldoli su santuàriu de Nostra Segnora de Bonàrcadu e sa crèsia de Santu Lussòriu de Fordongianus.
A fùrriu de su 1131 fiat giùdiche Comita III chi s'est alliadu cun Gènova e s'idea sua fiat de conchistare su Logudoro mentres fiat in edade minore su giùdiche logudoresu Gonnario II chi istaiat in Pisa.
Sunt sos tempos de decadèntzia de s'imperu de oriente e de sos islàmicos magrebinos e andalusos, mentres s'Itàlia meridionale est in manos a sos normannos interessados a sos mercados ricos de s'oriente abertos cun sas "Crociatas" in cumpetitzione cun sas repùblicas marinaras de Venètzia, Gènova e Pisa.
Custas ùrtimas duas fiant meda interessadas a sa Sardigna pro tènnere sicura sa navigatzione in sos mares de su Tirrenu e a fùrriu.Cun s'agiudu de Gènova, a sa cale aiat promissu metade de sas minieras de prata e unu cuartu de su Regnu de Torres, Comita III de Arborea atacat su Logudoro, ma benit blocadu e torradu in segus dae su giùdiche Gonnario II chi fiat torradu a Àrdara.
Chimbe annos a pustis Comita at provadu galu a invàdere su Logudoro, ma s'at brigadu s'archipìscamu de Pisa chi l'at iscomunigadu in su 1139.
S'est arribbadu a sa paghe de su 1144 e duos annos a pustis, mortu Comita III, est divènnidu giùdiche unu de sos personàgios prus interessantes de s'istòria de sa Sardigna in su de XII sèculos: Barisone I.
Custu giùdiche fiat isposadu cun Pellegrina de Lacon dae sa cale at tentu chimbe fìgios. Ma Barisone in coro suo cheriat guvernare totu sa Sardigna, cheriat s'unidade de sos Giudicados suta unu giùdiche solu, unu re. Fortzes fiat incoragire in custu progetu dae Gènova chi miraiat a afortigare sa potèntzia sua in su Mediterràneu e pro cussu at postu in cuntatu su Giùdiche de Arborea cun sa Corte de Bartzellona a su puntu chi Barisone at ripudiadu sa prima mugere, Pellegrina de Lacon, e s'est cojuadu cun sa printzipessa Agalbursa, neta de Berengàrio IV, conte de Bartzellona.
Cun s'agiudu de sos genovesos si faghet incoronare re de Sardigna dae s'imperadore Federicu Barbirùiu in Pavia in su 1164 in sa crèsia de Santu Siro, ma sos Genovesos, si comente l'aiant antitzipadu su costu de su tìtulu de re, non l'ant fatu torrare a Aristanis si non medas annos a pustis.Pro nd-ischire de prus de sa sorte de Barisone I, re de Sardigna, andade a su capìtulu chi tratat pròpiu de custu re.
A sa fine Barisone, non podende contare nen cun Gènova nen cun Pisa, s'est torradu a apogiare a sos aragonesos e tra su 1184 e su 1185 si nch'est mortu lassende erede a Perdu I, chi s'est alliadu cun Pisa, mentres s'àteru pretendente a sa trona Ugone I s'est alliadu cun Gènova. Cando sas duas repùblicas ant fatu sa paghe ant permìtidu chi Arborea esseret guvernada dae totus a duos giùdiches in condomìniu.In su 1195 Perdu est istadu bintu dae Guglielmu -Salùsiu IV chi at ocupadu a Aristanis, nch'at ghetadu a terra sa catedrale, e ispèrdidu medas partes de sa tzitade. A pustis s'istòria si complicat e bi sunt istados àteros regnantes in condomìniu, àteras cojas chi ant permìtidu de unire puru sos giudicados de Casteddu e Aristanis, pro pagu tempus, e puru su de Torres cun Marianu II chi at torradu a fraigare sa Catedrale de Aristanis in su 1228.
A pustis s'istòria de su Giudicadu de Arborea s'intritzet cun sa crisi de su giudicadu de Torres chi in su 1259, a sa morte de Adelàsia, est istadu in parte ocupadu, cun s'iscontru cun sos Dòria, dae su giùdiche Guglielmu de Arborea chi s'est impossessadu finas de parte de su Giudicadu de Casteddu, oramai finidu pacu a pustis in s'iscontru cun sos pisanos in su 1258, annu de sa fine de Santa Ìgia.
A sa fine de su sèculu regnat in Arborea, e puru in Logudoro, Marianu II chi andat meda a Pisa e bivet in sa tzitade in sos tempos prus dificultosos, sos tempos de sa batalla de sa Meloria, pèrdida dae sos Pisanos e binta dae sos Genovesos in su 1284. Ma sunt puru sos tempos de su conte Ugolinu de sa Gherardesca e de sa malasorte sua cun sa morte in sa turra de su fàmene in su 1289.
Marianu si nch'est mortu in su 1297, pròpiu in s'annu chi su Papa Bonifàtziu VIII at istituidu su Regnu de Sardigna e de Còrsica donènde-lu in fèudu a su re de Aragona Giacumu II su Giustu.Su giùdiche Marianu III però non suportaiat prus sos Pisanos e pro cussu in su 1314 at imbiadu medas imbasciadas a su re de Aragona cumbidande-lu a bènnere in Sardigna pro nche los bogare da sa zona de Casteddu e de Gaddura. Ma sos Aragonesos solu in su 1323 ant detzisu de bènnere in Sardigna cando Ugone II, fìgiu de Marianu III, s'est alliadu cun su re Giacomu II. E difatis in su 1324, a pustis de un'annu de gherra s'Infante Alfonso su Benignu at conchistadu sa Sardigna gràtzias meda puru a s'agiudu de Ugone II chi pensaiat de devènnere s'ùnicu prìntzipe sardu, re de Arborea e logutenente de sa Corona de Aragona. Ma gasi no est istadu ca su re de Aragona imbetzes at comintzadu deretu a donare in fèudu terras e biddas a sos potentes nòbiles aragonesos chi l'aiant agiudadu a cumbàtere contra sos pisanos e a conchistare sa Sardigna. E a Ugone, chi est istadu semper fidele a sa Corona ibèrica, no l'est tocadu nudda. Ugone II s'est però imparentadu cun sa nobilitade catalano-aragonesa , gràtzias a sas cojas giustas de sos fìgios chi aiat puru mandadu a Bartzellona pro sos istùdios.E est cun Marianu IV, giùdiche de Arborea a pustis sa morte de su frade Perdu II, chi comintzant sas rivalidades cun sos Aragonesos mesche cando custos s'iscòntriant cun sos Dòria in Àidu de turdu, serente a Bonorva, in su 1347 e pacu a pustis cando ant ocupadu sa tzitade de s'Alighera in su 1353. E est pròpiu tando chi Marianu IV, alleadu de sos Dòria, dichiarat gherra a sos Aragonesos atachende a Casteddu de Castru, ma benit bintu e si nche fugit cara a Seddori. Ma in santugaine de su 1353 Marianu IV e sos Dorias atacant a s'Alighera e s'ammiràlliu aragonesu De Cabrera est obligadu a lassare s'ìsula. Deretu su re Perdu su Tzerimoniosu at preparadu un'ispeditzione militare meda costosa e issu e totu est isbarcadu a Portu Conte su 22 de lampadas de su 1354 cun s'idea de istruncare in presse sa resistèntzia de sos sardos. Ma at pèrdidu malamente e solu cun sa diplomatzia at otènnidu sa tzitade de s'Alighera rispetende sas cunditziones pesantes impostas dae Marianu IV. Sighint pro su Giudicadu de Arborea annos de paghe e Marianu IV s'at sistemadu sos fìgios cun cojas de grandu importu e solu in su 1365 at dichiaradu torra gherra a sos aragonesos ca non podiat suportare sas prepotèntzias e ingiustìtzias e sas tassas semper prus pesantes postas dae sos feudatàrios aragonesos a sas populatziones sardas chi fiant in birbìllios e murrungiosas meda. Duncas sa luta de Marianu IV como fiat in difesa de sa dignidade e de sa libertade de sas populatziones de s'ìsula e at dimandadu finas su permissu de su Papa Urbanu IV pro tènnere sa lissèntzia de divenire soberanu e pro nche bogare sos aragonesos.A sa fine de s'annu belle totu sa Sardigna fiat suta su soberanu de Arborea, francu Casteddu de Castru, Tàtari e s'Alighera.Perdu su Tzerimoniosu tando at imbiadu unu bete esèrtzitu, ma Marianu l'at paradu fronte e antzis at ocupadu puru sa tzitade de Tàtari. Oramai belle totu sa Sardigna fiat sutamitia a su giùdiche de Arborea, ma pròpiu tando custu si nch'est mortu in su 1376, de pesta, e su cumandu de su Giudicadu est passadu a su fìgiu suo Ugone III chi at sighidu sas lutas contra a sos aragonesos, mentres est renèssidu a fàghere isposare sa sorre Leonera cun Brancaleone Dòria, erede de belle totus sas terras de su Logudoro. Non s'ischit bene proite, ma Ugone in su mese de martzu de su 1383 benit mortu paris cun sa figia Beneita.
Deretu pigat su podere Leonera, chi torrat dae Gènova, e regnat isetende chi su fìgiu suo, galu minore, crescat e arribbet a s'edade de majoria. Su maridu suo Brancaleone, in cussu momentu, s'agataiat in Barcellona pro retzire su tìtulu onorìficu de conte de Monteleone e barone de Marmidda.Ma paris ischidu chi su fìgiu minorenne Federicu est istadu nominadu giùdiche, Brancaleone benit arrestadu dae su re Perdu su Tzerimoniosu e imbiadu presoneri a Casteddu in modu chi sos de Arborea esserent torradu a sa Corona sas terras conchistadas prima e pretendinde de li cunsignare comente ostàgiu su giùdiche minoreddu. Brancaleone est abarradu presoneri de sos aragonesos pro ses annos, prima in sa presone de Santu Pancràtziu e tando in sa de s'Elefante semper in Casteddu. In tantu Federicu si nch'est mortu in su 1386 e su giudicadu est passadu formalmente a su frade Marianu V, minore de edade issu puru, mentres sighiat a guvernare comente reghente Leonera. A sa fine, a pustis de medas tratativas, si nch'est arribbadu a sa paghe cun sos aragonesos in su 1388 e a cuncordare puru sa liberatzione de Brancaleone chi però l'ant libberadu solu prima die de ghennàrgiu de su 1390. Ma sa contrariedade a sos aragonesos fiat meda e Brancaleone, oramai lìberu, l'at sustènnida e in su ziru de pagu tempus at torradu a conchistare sas terras tzedias cun su tratadu de paghe, francu Longosardo (Santa Teresa de Gaddura). E como su Regnu de Sardigna si fiat reduidu torra solu a sas tzitades de Casteddu de Castru e de s'Alighera. In su 1392, sa die de Pasca Manna Leonera de Arborea, at promulgadu sa Carta de Logu. Fiat s'ùrtimu atu de su guvernu suo prima de passare su podere a su fìgiu Marianu V oramai arribbadu a sa megiore edade. Puru Marianu V però si nche morit in su 1407 e su regnu de Arborea li tocat a s'erede legìtimu chi est Gugliemu II de Narbona chi, essende in Frantza, passat su podere a Lenardu Cubello, mentres Barncaleone, dispràghidu, si ritirat in Monteleone Roccadoria. In tantu in santugaine de su 1408 est isbarcadu in su portu de Casteddu, cun unu potente esèrtzitu, s'Infante de Aragona Martinu Su Giòvanu, mentres carchi mese a pustis arribbat a Aristanis su duca de Narbona chi benit incoronadu re de Arborea in Aristanis in su mese de ghennàrgiu de su 1409. Sos esèrtzitos de sos duos ischieramentos si sunt iscontriados in Seddori in ue sos aragonesos ant massacradu sos sordados de su giudicadu de Arborea, tantu est beru chi galu oe su tretu in ue b'est istada sa batalla si mutit "s'ocidroxiu". Mentres Guglielmu de Narbona torraiat in Frantza pro chircare agiudos, aiat lassadu comente giùdiche de fatu a Lenardu Cubello chi at paradu fronte a sos atacos de sos cumandantes aragonesos Moncada e Torrelles in Aristanis e in sa piana tra Sant'Anna, Fenosu e Santa Giusta. Ma in su 1410 Torrelles at ocupadu a Bosa e assediadu a Aristanis e Cubello fiat obligadu a tzèdere e a firmare una paghe cun sa resa de totu su regnu de Arborea chi est istadu incameradu in su Regnum Sardiniae et Corsicae. E in su ziru de pagu tempus, su 1420, s'est arribbadu a un'acordu cun sos aragonesos e su Giudicadu est istadu bèndidu pro 100.00 mìgia fiorinos de oro. Cun custu fatu finit su giudicadu de Arborea e solu pagos annos a pustis at a torrare a provare a gherrare pro s'indipendèntzia su marchesu de Aristanis Lenardu Alagon, ma a sa fine perdet sa batalla in Macumere e gasi finit s'ùrtima prova de libertade de sos sardos.