Sa Sardigna Ispagnola

Su guvernu ispagnolu e sa crisi demogràfica

Casteddu, s’intrada

S'istòria de sa Sardigna ispagnola cumintzaiat cun un'avenimentu meda nòdidu de s'istòria generale, cando sas duas dinastias, sa castilliana e sa catalano-aragonese si fiant unificadas cun s'unione matrimoniale de sos duos soberanos catòlicos, Isabella e Ferdinandu II - su 19 ghennàrgiu 1479 - mancare mantenende totus a duas un'autonomia in s'istrutura de su podere e de su guvernu, ma faghende una polìtica cun su pròpiu indiritzu.

Ligi totu...

S’amministratzione

Casteddu, sa turre de s’elefante

In Sardigna s'istitutzione parlamentare fiat istada introduia in su 1355 pro initziativa de su re, ma no fiat ancora un'assemblea dividia in tres corpus o status, proite s'istamentu reale no teniat ancora sa rapresentatividade de sas tzitades demaniales.

Ligi totu...

S’incuisitzione: istrumentu de integratzione e controllu de sas minoràntzias

Su vascellu ispagnolu SS. Trinidad

Cun sa gherra de Granada, s'Ispagna recuperaiat totus sos territòrios e uniformaiat dae su puntu de vista ideològicu sa corona castilliana e d'Aragona.

Ligi totu...

Su raportu dificultosu tra sos feudatàrios e sa burocratzia

Sa batalla de Lepanto

In sa contrapositzione pro sa suprematzia tra Càralu V e Frantziscu I si ponet in mesu sa praga de is piratas barbarescos in su Mediterràneu otzidentale.

Ligi totu...

Su raportu dificultosu tra sa feudalidadi e sa burocratzia

Casteddu de Laconi

In sa contrapositzione po sa suprematzia tra Càrolu V e Frantziscu I s'intromitit sa piaga de is cursarus barbarescus in su Mediterràneu otzidentale.

Ligi totu...

Nàschida e isvilupu de sa Reale Udièntzia

Casteddu de Seddori

Cun Filipu II torrat su controllu de sos feudatàrios in sa giustìtzia delegada.
Benit istituida in su 1564 sa Reale Udièntzia, cun funtzione de Corte de Apellu pro megiorare s'amministratzione de sa giustìtzia e pro assìstere su Visurrei cando beniat consultada.

Ligi totu...

Sa Sardigna rodeada dae sos piratas: unu problema internatzionale

Turre litorànea

Unu de sos problemas prus graves a sos cales sa Sardigna at dèpidu parare fronte in s'època ispagnola, e cada tantu puru in sos sèculos imbenientes, fiat pròpiu sa difesa de su Regnu minetzadu dae sa mancàntzia de seguresa in sas costas in ue però bi fiat parte manna de sas tzitades chi, tra s'àteru, garantiant sos pagos iscàmbios cummertziales cun sa parte de foras de s'ìsula.

Ligi totu...

S’impignu pro sa difesa de sa Sardigna: turres litoràneas e galeas

Su casteddu de Tàtari

Po defèndere s'ìsula sos istamentos aiant votau po s'edificatzione de sas turres litoraneas. Sa concurrentzia po arribbare a sas càrrigas pùbblicas si assotziaiat a sa richesta de un'Universidade locale, e aumentaiat su campanilismu tra Tàtari e Casteddu.

Ligi totu...

Su bilàntziu de s’Istadu tra donativos e fiscalidade

Sacaias in su pasculu

Sos monarcas ispagnolos pro sa pròpia finàntzia fiant ligados a sos meres de sas Bancas genovesas e, cando sos bilàntzios de sa monarchia fiant in deficit, si disponiant a criare impiegos noos.

Ligi totu...

Sa demografia de su sèculu XVII

Cuartu Sant’Aleni, sa turre ispagnola in s’arena de su Poetu

In su beranu de su 1652 sa pesta curpet sas tzitades de s'Alighera e Tàtari, ma puru s'Anglona e sa Gaddura, a est; e cabende, arribat a Casteddu a sud, passende in una fàscia larga dae Aristanis a totu su Campidanu.

Ligi totu...