Su guvernu ispagnolu e sa crisi demogràfica

Casteddu, s’intrada

S'istòria de sa Sardigna ispagnola cumintzaiat cun un'avenimentu meda nòdidu de s'istòria generale, cando sas duas dinastias, sa castilliana e sa catalano-aragonese si fiant unificadas cun s'unione matrimoniale de sos duos soberanos catòlicos, Isabella e Ferdinandu II - su 19 ghennàrgiu 1479 - mancare mantenende totus a duas un'autonomia in s'istrutura de su podere e de su guvernu, ma faghende una polìtica cun su pròpiu indiritzu.

Sa Sardigna chi essiat dae unu perìodu longu de crisi polìtica e econòmica, fiat turmentada puru dae unu perìodu de epidemias. Sa prus grave e famada fiat istada sa pesta niedda, lompia in Sardigna in su 1348, sighida dae sa pesta de su 1376 e dae sa de su 1420.
Cunsiderende solu sa prima epidemia sa populatzione fiat diminuida de su 43% pagu prus.
Custu crollo demogràficu aiat redùsidu su nùmeru de sas biddas de su 50%. Su fenòmenu de su calu demogràficu e de sas campagnas semper prus pagu populadas fiat cumentzadu però giai in su XIII sèculu. Sas càusas fiant istadas sa resa de sos terrenos chi fiat minimada, chi si portaiat comente conseguèntzia sa diminutzione de sa populatzione (cojas tardias). Influiant puru sas tensiones violentas tra pastores e massajos e ispinghiant a fàghere crèschere s'orientamentu de sa gente a si nche tramudare in sas tzitades, chi a càusa de sas pestilèntzias si fiant ispopuladas.
Aumentaiat sa distàntzia tra sas tzitades chi creschiant de populatzione e sas comunidades pastorales. Sos insediamentos rurales sardos cun caràtere de tràmudas s'ant a cunservare finas a s'Otighentos mantenende su fenòmenu de istabilidade de sos insediamentos rurales.
Si verificaiat puru una diminutzione de sa cunditzione de tzerachia in sas campagnas e in sos monastèrios.
Sa mobilidade territoriale benit permìtida cun garantzias giurìdicas novas. Custa mobilidade riguardat sos vassallos e sos òmines lìeros, chi fiat istada pregontada dae s'istamentu militare in su 1446 /1452, in particulare dae sos feudatàrios prus mannos chi teniant sos mezos pro aumentare sa resa de grandu estensiones de terras pagu populadas.