ISCHEDAS

Su santuàriu de Santu Màuru de Sòrgono

Sa crèsiedda de Santu Màuru

Unu esèmpiu de atopu sotziale, religiosu, culturale e cummertziale

Sos santuàrios, de sos cales sa Sardigna est prena, ant rapresentadu, e in parte manna rapresentant galu como, una funtzione de importu in sa sotziedade e in su territòriu. Difatis sunt ispartzinados in totue, dae Nord a Sud, a su Tzentru e in sas costeras. Sunt su sìmbulu de sa devotzione in su territòriu sardu, ma in su matessi tempus ant rapresentadu sa cumpetèntzia linguìstica e istòrica, ca ant permìtidu cun su tempus sos iscàmbios de natura cummertziale e culturale.
Sos logos de sos santuàrios de riferimentu teniant un'istrutura sèmplitze; in su tzentru su puntu de importu prus mannu fiat sa crèsia cun sos ambientes de servìtziu, fatos dae sa sagrestia, sos pòrticos e, a fùrriu, sas tzellas o istàntzias sèmplitzes cun sa funtzione de collire e bardare sos pellegrinos in s'ocasione de sa festividade de su santu o santa.
In su tzentru si faghiat sa fiera, abbivada dae s'arrivu, pro iscopos cummertziales, de artesanos e cummertziantes chi beniant finas dae logos a largu, a tesos cun carros, caddos e mulos e finas a pee. Sas funtziones religiosas si mischiaiant cun sa vida sotziale, fata de iscàmbios comunicativos, garas poèticas improvisadas, càntigos corales e ballos tundos, ma in mesu in mesu bi fiat un'atividade manna de benda de animales, su prus boes e caddos, o de trastos o produtos de sa terra. Meda frecuente sa benda a càmbia a pare.
Custos logos beniant mutidos in manera diferente a segunde de sos territòrios; in su tzentru nord bi fiant sos nùmenes muristenes, mentres in sos Campidanos bi fiant sas cumbessias.
Su santuàriu de Santu Màuru de Sòrgono est unu protòtipu de custos logos, est in una positzione tzentrale in s'ìsula e de grandu importàntzia sotziale. Est istadu fraigadu tra su XVI e su XVII sèculos. In ie si podet notare unu bellu rosone gòticu, mentres su portale est de su rinaschimentu.
In intro sa bòveda est a cupa. Istudiande-lu bene podimus notare s'isvilupu de s'arte sarda chi passat dae sa polìtica culturale de Filipu II a s'ecletismu barocu.