Sa resistèntzia de sos sardos contra a s’invasione frantzesa

Su giaco-binismu si isparghet in su Regnu de Sardigna

Sos generales frantzesos cun Napoleone

Su giaco-binismu fiat penetradu in Itàlia pro mesu de sas lògias de sa massoneria, favoridas e protègidas dae sos guvernos (pro nàrrere, in Lombardia su guvernu asbùrgicu e in Nàpoli su guvernu borbònicu), finas a su perìodu de s'iscòpiu de sa Rivolutzione frantzesa.

Ligi totu...

Sas ideas frantzesas e sas agitatziones antifeudales

Su visurrei Balbiano

Sa difusione in ddu primu momentu de sas ideas de s'illuminismu e a pustis de cussas polìticas de sa Frantza in sa classe colta sarda, aiat antitzipadu s'atacu de sas flotas de sa Frantza Rivolutzionària de su 1792- 93

Ligi totu...

Sa propaganda de sos sardos in sa gherra contra sos frantzesos

Bissente Sulis

Pro mantènnere su noscu de sos Sardos contra a sos frantzesos si faddiant tzirculare custas boghes: sos frantzesos aiant àere cunfiscadu sos benes, ochidu sos funtzionàrios règios e sas autoridades, espropiadu sos benes a sos feudatàrios, a sos burghesos e a sa crèsia.

Ligi totu...

Sa propaganda de sos frantzesos: strategias e cunvintziones

Sos frantzesos concuistant s’ìsula de Santu Predu

De parti sua su contrammiràgliu frantzesu Truget, azudau dae s'àteru ammiràgliu La­tusche-Treville, fiat cunvintu chi sos Sardos, sceti a bìere sa potèntzia de sa flota frantzesa, si aiant èssere ispramados e aiant éssere decìdiu de s'arrèndere sina cumbàtere.

Ligi totu...

Sos sardos parant fronte a sos frantzesos

Cala La Marmora

S'interesse de sa Frantza Rivolutzionària pro sa conchista de sa Sardigna at a ispìnghere sos Sardos in un'iscenàriu prus largu, chi non aiant pòdiu immaginare.

Ligi totu...

Unu pòpulu intregu contras

S’Efìsiu  protetore de Casteddu

S'orgòlliu de sos sardos chi ant dimustradu de èssere "natzione", a primìtzios orientadu contra a sa Frantza rivolutzionària, ma a pustis de sa gherra vitoriosa, pro su mancadu reconnoschimentu de custa balentia, benit orientadu torra contras a sos piemontesos cun sa so-mossa de abrile de su 1794.

Ligi totu...

Sos motos anti-piemontesos e sas chimbe dimandas

Sos sordados de su visurrei presidiant sa presone su 29 abrile 1794i

Custos avenimentos si ponent comente unu momentu de rutura cun su noale passadu e cumentzat pro s'istòria de s'ìsula un'era noa.

Ligi totu...

Pitzolo e Planargia assassinados

Casteddu: su municìpiu betzu

Semus in su 1795 e su Piemonte, imbetzes de risòlvere s'intzidente polìticu, tentaiat de ispacare su fronte de sa rebellia donende càrrigas polìticas a sos emissàrios sardos chi fiant in su continente.

Ligi totu...

Tàtari si rebellat

Su casteddu de Tàtari

Prevaliat sa volontade generale de abarrare unidos cun su guvernu de Torinu, difendende su rispetu de sos ordinamentos de su Regnu, ma tzìrculant in custos annos "s'Achille de sa sarda liberatzione" (una cumpositzione anònima) e "s'Innu de su patriotu sardu" (de su barone Franchiscu Innàssiu Mannu).

Ligi totu...

S'atzione polìtica de . M. Angioy

Z.M. Angioy

Mentres Ciloccu e Mundula martzaiant cara a Casteddu potendi-sì a fatu su guvernadore e s'artzipìscamu presoneris, su Visurrei cun sos Istamentos aiant detzìdidu de imbiare Juanne Maria Angioy a Tàtari cun su tìtulu de Alternos e cun s'incàrrigu de ristabilire in su Capu de susu sa normalidade.

Ligi totu...