Su giaco-binismu si isparghet in su Regnu de Sardigna

Su giaco-binismu fiat penetradu in Itàlia pro mesu de sas lògias de sa massoneria, favoridas e protègidas dae sos guvernos (pro nàrrere, in Lombardia su guvernu asbùrgicu e in Nàpoli su guvernu borbònicu), finas a su perìodu de s'iscòpiu de sa Rivolutzione frantzesa.

Custas lògias fiant divenidas importantes tzentros de congiuras (cospiratziones) e non teniant un'idealidade cun-divìdidu cun su riformismu de su Setighentos, chi in custos duos istados teniat medas esponentes. Cale esseret s'orientamentu polìticu de custas lògias fiat bastante craru pro ite a sa base teniant s'aspiratzione a s'indipendèntzia, cunditzione indispensàbile a creare istruturas sotziales chi èsserent cambiadu dae su totu sa realidade.
Sa diferèntzia cun sos riformistas, semper de ispiratzione culturale ligados a s'illuminismu, cunsistiat in su fatu ca custas ùrtimas isce-raiant sa bia de sas riformas graduales, sena violèntzia, mantenende una positzione fundamentale moderada e de prudèntzia.
Est a nàrrere ca grupos de giaco-binos naschiant totue, su prus in sos logos in ue fiant fallias o non partiant sas riformas.
Sos tzentros prus organizados, ma puru in ue si fiant aplicadas atziones repressivas, a pustis su 1789, sunt istados su Piemonte e Nàpoli, in ue custas lògias si trasformaiant in clubs rivolutzionàrios. Su territòriu de frontera e de tràficu de custa ideologia, chi fiat riferimentu de sos rivolutzionàrios pro s'Arta Itàlia, fiat Gènova, in ue operaiant ministros frantzesos, cunsiderende puru ca in custa tzitade bi fiat una classe de burghesos sensìbiles a custu rinnovamentu.
Duncas puru in Sardigna sas ideas rivolutzionàrias aiant agatadu amparadores, in cunsideratzioni chi, a pustis sa difusione de sa cultura promòvida dae sas riformas de su Boginu, fiant aumentados sos alfabetizados e sos istruidos cun tìtulos, e de custos ùrtimos medas non podiant otènnere incàrrigos pùblicos pro ite custos fiant afidados a sos piemontesos, nitzardos e savojardos, motivu de iscuntentu mannu pro medas. 
Sas ideas de rinnovamentu aiant interessadu totu sa fàscia de sa nobilitade pitica chi, impare cun sos tìtulos teniant puru sa terra, e comente imprendidores boliant coltivare segundu sos mètodos promòvidos dae innovatzione agrària, finas a isperimentare culturas novas cun grandu sutzessu (s'esèmpiu de Angioy), o comente sos cummertziantes su prus furisteris, chi mancare atacados a sos privilègios de monopòliu, puru tzirculende totue cun sos biàgios, portaiant iscetas su prus dae sa Frantza e dae sa Còrsica. Su cummèrtziu issoro riguardaiat pretzisamente s'esportassione de su trigu, chi rechediant meda in onni logu. Pròpiu unu de sos prus mannos mercantes de trigu, Antoni Costantinu, fiat favorèvole a s'unione de sa Sardigna a sa Frantza. Pro custas ideas, pagu a pustis, su mastru muradore Loy Zedda fiat istadu postu in presone e fustigadu, mentres su mastru ferreri, Antoni Gavinu Dessena, Antoni Maria Carta, contzaru, e Pedru Pitorru, arghentei fiant resèssidos a si fuire.
In custa situatzione si fiant in-filtrados in Sardigna agentes frantzesos cun su propòsitu de fàghere sa propaganda e teniant unu tzertu sighimentu pro sos murrutzos mannos de sa gente.
S'iscopu de sa propaganda issoro miraiat a promòvere un'atzione insurretzionale populare e custa atzione fiat bòlia dae sos tzìrculos polìticos de Parigi, chi meda chito aiant castiadu a sa Sardigna pro sa positzione bantagiosa de controllu de su Mediterràneu.
Sa Frantza, tenende un'esèrtzitu meda bene organizadu pensaiat chi esseret fachile a la conchistare. Ma a primìtzios de su 1793 custos propòsitos si fiant istorrados pro sa resistèntzia de sos sardos. Si puru b'esseret meda iscuntentesa de sos sardos contra a sos piemontesos, pro sos motivos giai narados e sos massarios non nde esserent pòrtziu prus de sa prepotèntzia de sos barones, agiudados semper dae su bàsciu clero, puru non fiant favorèvoles a s'invasione frantzesa, ma fiant mescamente orientados a nche leare sas istruturas feudales sena lòmpere a una radicale solutzione giaco-bina o republicana.
S'aristocratzia e s'artu cleru, chi fiant rapresentados in sos Istamentos, bènnidos a connòschere de s'atacu a sa Bastiglia in Parigi e de sos isvilupos polìticos, aiant organizadu sa resistèntzia e su contra atacu a sos frantzesos, si puru esserent inferiores comente a fortzas militares.