Sos vàrios tentativos de congiuras pro sighire su disignu rivolutzionàriu de s’Angioy

Palatu Règiu in su 1854, fotografia de Edouard Delessert

Tra su 1799 e su 1812 sighiant a si manifestare una sèrie de atziones de opositzione a su redime chi si fiat consolidadu a pustis sa pèrdida de Angioy; medas de custas fiant congiuras de su tzetu mèdiu chi s'impignaiat a modificare sa polìtica, in cunsideratzione puru de su cambiamentu de sa polìtica internatzionale.

Su progetu de liberare sa Sardigna non fiat istadu mai abbandonadu dae Angioy chi pro custu traballaiat a Parigi, cussigende e ispinghende a s'atzione persones comente Ciloccu, Sanna Corda, Martinetti e àteros, chi ant pagadu totus cun torturas e s'impicu.
Sos tzentros printzipales de congiuras e motos de rebellione sunt istados Tàtari e su Logudoro.
Sa congiura de Castello de su 1799 aiat corpidu in particulare Bissente Sulis, testimòngiu iscòmodu protzessadu dae Valentino in su 1801 impare a su notaju Antoni Mereu, De Lorenzo e àteros.
De su 1812 est sa congiura promòvida dae s'abogadu Sarvadore Cadeddu (amigu de sa prima ora de Angioy), connòschida comente sa congiura de Palabanda. Cadeddu, cun sos familiares e medas amigos, s'agataiant a suta de s'ortu botànicu, in ue fiat su giardinu de domo sua, pro arresonare de polìtica. Issu fiat puru meda collegadu cun sos populanos de Casteddu. Sa congiura fiat istada iscoberta a su momentu chi fiant ponende-la in atu. Cadeddu cun sos fìgios e cun Remundu Sorgia, Putzolu, Pascuali e Ignàtziu Fanni, fiant istados iscobertos, cundennados e impicados.