Sa polìtica de sa classe dirigente sarda

Sa polìtica de sa classe dirigente sarda

Sa "chistione sarda" benit afrontada dae sos guvernos, tra sa fine de s'Otighentos e sos primos de su Noighentos, su prus cun sa legisladura de Cocco Ortu, esponente de sa democratzia liberale sarda,...

Sa "chistione sarda" benit afrontada dae sos guvernos, tra sa fine de s'Otighentos e sos primos de su Noighentos, su prus cun sa legisladura de Cocco Ortu, esponente de sa democratzia liberale sarda, chi aiat fatu una brillante carriera, cumintzende comente sìndigu de Casteddu, tando deputadu e impignande-si pro meda tempus cun sos vàrios guvernos in sa funtzione de ministru: de s'Agricultura, de sa Giustìtzia, de s'Indùstria e de su Cummèrtziu, fintzas a su 1909.
S'òpera sua fiat istada caraterizada dae riformas, chi portaiant a una linia de detzentramentu burocràticu e un'usu cuncretu de s'istrumentu legislativu promovende leges ispetziales, pro su crèditu agràriu, su sistema de sas comunicatziones viàrias e portuales, pro s'istrutzione pùblica.
Totus sas leges sunt istadas regortas in su T. U. n° 844 de su 10/XI/1907.
Mancare chi custas riformas portaiant caràtere regionale, ma fiant puru de respiru natzionale, non rapresentaiant pro s'ìsula unu cambiamentu chi esseret duradu in su tempus e omogèneu. Sa càusa fiat sa bìnchida de sos interessos particulares e setoriales.
In custu perìodu si verificaiat puru una crèschida urbana chi, pro s'interventu de sa classe dirigente, bidiat Casteddu, a diferèntzia de Tàtari, arribbare a su primatu, sende sustènnida dae una burghesia cummertziale e industriale in crèschida, chi si fiat fortificada.