MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Su mantu busco su de sa Sardigna tra eris e oje

Su mantu busco su de sa Sardigna tra eris e oe

Non ischimus bastante de cantu f essit s'estensione de su mantu busco su de sa Sardigna a su tempus de sos fenìcios-pùnicos e a pustis de cussu romanu.

Mentres connoschimus cantu mannu f essit su secuestru de trigu cumintzadu cun Cartàgine e sighidu cun Roma, sinnende un'istadu longu de sutamissione econòmica e polìtica.
Cartàgine pro mantènnere semper arta sa coltivatzione de custu laore aiat impostu puru sa distrutzione de totus sas matas de fruta e de sa bide (vitis), imponende sa cundenna a morte pro chie non rispetaiat custu impòsitu.
Fachile est a cumprèndere chi comente prus si liberaiant sos terrinos dae sa vegetatzione prus mannu fiat s'ispàtziu pro sas coltivatziones agrìculas.
Ma s'ispetzifitzidade de sa Sardigna fiat puru cussa de tènnere medas risorsas mineràrias, duncas medas irraighinamentos de matas fiant netzessàrios pro sas mineras, segundu sas tècnicas de estratzione de su tempus passadu e pro meda tempus. Su isbusamentu pro motivos estrativos riguardaiat non solu s'Igresiente, ma sa Nurra, su Sàrrabus e sos montes a bàsciu de sas Barbàgia s.
Po cantu riguardaiat Roma, binchende Cartàgine cun sas Gherras Pùnicas, s'impossessaiat de s'ìsula e sighiat su secuestru semper prus bundante de trigu pro alimentare siat sas legiones, siat Roma, tante chi sa Sardigna fiat nomenada s'òrriu de Roma. Ma at a sighire puru s'interessu suo pro sas mineras a mesura de s'esigèntzia semper prus manna de minerales. Pro custos motivos sos tràficos in su Mediterràneu fiant fitianos. Sos romanos aiant unu muntone de ischi avos e oponidores cundennados "ad metalla" in Sardigna.
A partire de s'annu Milli in Sardigna ant a lòmpere sos vàrios òrdines de manacos benedetinos e ant a retzire donativos dae sos Giùighes sardos. Tra sos donativos bi fiant puru sartos boschivos in ue fiat manna sa presèntzia de unu grandu nùmeru de chercos, comente resurtat annotadu in sos libros patrimoniales, sos condaghes de sos sèculos tra su XII e su XIV.
Puru in sos libros fiscales de sos funtzionàrios pisanos e in sos atos de infeudatzione aragonesos e ispagnolos podimus bìere annotadu unu grandu nùmeru de matas.
Est a nàrrere in prus ca in sa "Carta de Logu", iscrita in limba sarda, Leonera de Arborea in sos capìtulos: 45 -- Ordinamentos de fogu, 46 -- Chie pone fogu in domo, 47 -- De fogu in laore, 48 -- De fogu, 49 - De fogu - ponet manu a sa difesa de su territòriu e de sa propiedade in su sensu non solu individuale ma colletivu cun penas severas. In custu istatutu, chi est istadu unu de sos istatutos prus interessantes de su Treghentos, sunt disciplinados in forma crara e a sustentu de sa tzertesa de su diritu, sos istitutos giurìdicos pro sa tutela de su patrimòniu boschivu.
A sa fine de su XVI sèculu sa testimonia prus importante la tenimus in un'òpera in latinu, iscrita de su prèide Juanne Frantziscu Fara, chi descriende su territòriu de sa Sardigna, chi aiat totu tziradu, distinghiat tra sos territòrios usados a culturas, a pàsculos e àteros in aspras montagnas cobertas de buscos e nde indicaiat sas variedades diferentes meda; tra custas is tres variedades de chercu, suber, ilex e cerri, chi naraiat fisset sa prus presente. Su Fara nos narat puru s'usu chi si faghiat de custas ispètzies: sa produtzione de làdiri, cortigu e truncos pro sa costrutzione de domos, creias, pontes e naves. S'istudiosu chistionaiat de una reale richesa de linnàmene chi beniat puru esportada foras de s'ìsula.
No ischimus cantu f essit manna sa diminutzione de su mantu boschivu tra su Seschentos e su Setighentos pro aumentare su terrinu a dispositzione de s'agricultura. Chircare de aumentare su terrinu pro sa coltivatzione fiat in cussu tempus s'ùnicu modu chi sa populatzione, chi fiat in crèschida manna, teniat pro si sustentare.
Ma de seguru si connoschet sa portada de sa distrutzione de sos buscos in su sèculu XIX, si podimus ammente a Albertu La Marmora chi naraiat chi sa Sardigna teniat su de chimbe de sa superfìtzie sua coberta a buscos, est a nàrrere un'istèrrida de 500 mitza ètaros.
A cumintzare custa òpera de dibuscamentu fiant istados sos feudatàrios, cando a partire de su 1835, cun sas primas iscedas de sa fine de su feudalèsimu aiant primitziadu a ispogiare sas terras pro nde buscare totu su chi podiant pro aumentare sa richesa issoro.
Mancare a s'època bi f essint puru vìnculos comente sas Règias Pragmàticas pro sa tutela de su buscu, in su 1818 su feudatàriu de S canu Monti ferru aiat bèndidu sete mitza e chimbighentos èlighes, e in su 1822 un'àtera cantidade manna, aici puru su feudatàriu de su Gotzèanu, chi nde aiat bèndidu doghe mitzas. Insandus puru larga fiat sa cumpraghèntzia de s'eràriu piemontesu chi nde iscrufiat cun sa bèndida una pertzentuale.
Ma finida s'època de sos feudatàrios cumintzat s'Istadu a preda s'Ìsula, chi pro recuperare s'impignu finantziàriu pro cumprire su Risorgimentu, autorizaiat sos ispeculadores de su cummèrtziu de linnàmene a nche bogare ètaros e ètaros de matas in sos terrinos demaniales e in sos ademprìvios pro usu comunàrgiu, e semper pro nde leare tassas.
S'istòria sighit cun sa costrutzione de sa ferrovia in sos Annos Setanta. S'istadu aiat iscarrigadu su pagamentu a pitzus de sos Comunos, chi non tenende dinare pagaiant a sa sotziedade apaltat ritze de s'òpera cun sa cuntzessione de una fàscia larga unu chilòmetru de ogna ladu, pro unu perìodu de deghe annos, de totus sas terras adempriviles a longu a longu de su percursu. In custu modu sa sotziedade aiat pigadu dughentos mitza ètaros, sena mantènnere s'impignu a megiorare sos terrinos, ma antzis seghende totu su linnàmene, e su chi no podiat usare pro sas traessinas o pro sa bèndida comente truncos, nde faghiat carbone pro realizare su lucru prus mannu. Custa operatzione fiat aici larga chi pro coitare aiant tzerriadu segantinos dae sa Toscana. Semus in sa segunda metade de s'Otighentos, cando si registraiat unu megioramentu in sa produtzione e in sa vendita de sos produtos case-àrios, ma, in unu primu momentu, pro fàghere mandigare sas berbeghes carchi pastore nde tiraiant sas frundas nueddas de sas matas e a pustis aiant cumintzadu a pònnere fogu a sa vegetatzione pro tènnere prus pàsculos. A custa pràtica disastrosa fiat sighida cussa de nde tirare sas matas pro prantare sos pàstinos.
In fatu fiat leada de nou s'atividade minerària chi teniat meda bisòngiu de pontègios de linna pro istruturas, dislivellos e gallerias, e fiat netzessàriu procurare s'energia pro sas lave rias e sas funderias. Oramai sos buscos si fiat torrados solu a 100 mitza ètaros. Cun sa desolatzione de sos montes bàscios sena matas, su territòriu fiat sugetu, tra s'atòngiu e s'ierru, a prenas e alluviones, cun nd'uno territòriu ispollincadu e non prus in gradu de pònnere reparu.
In sas pranuras sos dannos fiant frecuentes cun sa pèrdida de sas colturas. Pro custu motivu sas autoridades fiant custrintas a cumintzare sas òperas de rimboschimentu cun duas lees ispetziales, sa de su 1897 e sa de su 1910, chi istabiliant su rimboschimentu de 8.000 ètaros in diversos Comunos, ma in realidade su rimboschimentu at a èssere isceti de 500 ètaros.
Sos vàrios tentativos ant a tènnere calicunu resurtadu tra su 1919 e su 1940, cando 3.000 ètaros fiant istados abbuscados. A pustis àteros rimboschimentos ant a sighire pro s'initziativa de amministratzione forestale.
Cun sa costrutzione de sa Cartiera de Arbatax su rimboschimentu benit fatu dae privados, comente sa cartiera e totu, sa Busco Sarda e sa Marfili chi ant prantadu eucaliptus camaldulensis. Oe sa superfìtzie busco sa assumat a 400 mitza ètaros, ma non si tratat de una cantidade istabili proite onni annu sos fogos redusent custa superfìtzie, manifestende una tendèntzia istabili a sa distrutzione de su mantu boschivu de sa Sardigna.