MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sas minieras in s’istòria de sa Sardigna

Sas minieras in s’istòria de sa Sardigna

Sa tzivilidade, s'istòria e sa cultura de sa Sardigna, fintzas dae su printzìpiu, est acum­panzada dae s'importàntzia chi ant tentu sos produtos de suta terra. Custos produtos, abun­dantes, comente s'ossidiana de Monte Arci,...

Sa tzivilidade, s'istòria e sa cultura de sa Sardigna, fintzas dae su printzìpiu, est acum­panzada dae s'importàntzia chi ant tentu sos produtos de suta terra. Custos produtos, abun­dantes, comente s'ossidiana de Monte Arci, chi est divenida unu sìmbulu, ant caraterizadu sos iscàmbios e sos cummèrtzios cun sos pòpulos chi bivent a fùrriu de su Mediterràneu e ant rèndidu s'ìsula a su tzentru de su cummèrtziu finas dae su IV, III millènniu antis de Cristos.
A s'ossidiana s'agiunghent sos minerales de prata, prumu e ràmene. S'interessu pro custos minerales, custoidos in sos istratos de su tertziàriu, ant favoridu, a primìtzios, sa richesa de sas populatziones locales e, a pustis, de sos furisteris chi ant colonizadu s'Ìsula.
Is produtos de custa atividade de metallurgia sunt rapresentados su prus dae sos brunzetos, armas e manufatos in brunzu, chi testimòniant una perìtzia chi rapresentat un'arte meda rafinada, espressione de istabilidade sotziale e de una cultura avantzada. Un'atividade chi isvilupat totu unu protzessu cumpletu, chi partit dae s'estratzione de su minerale de sas mineras finas a sa realizatzione de sos manufatos. Duncas podimus nàrrere ca sa tziviltade de s'ìsula insandus fiat caraterizada pròpiu dae "s'indùstria de sa metallurgia", pro ite est istada custa atividade chi at rèndidu interessante pro sos àteros pòpulos sas relatziones cun sa Sardigna.
In riferimentu a s'època fenìtzia, tra s'VIII e VII sèculu e a s'època cartaginesa tra su V e su III sèculu in antis de Cristos, agatamus testimòngias chi cunfirmant custa realidade. Sunt istadas agatadas medas testimòngias de s'atividade de sa metallurgia, comente frunìllios, chìghines, rastros de iscòrias de prata e de ferru in sa zona de s'Igresiente, Monti Si-raie a Muristeni.
Est istadu agatadu in Monti Si-rai unu pane de prumu ricavadu dae sa g alena e subra imprimidu su faeddu "zain". Mentres in un'iscritzione chi est istada agatada in sa tzitade de Nora si est isculpidu su faeddu "tarsis" chi tenet su significadu de minera-fonderia-tzitadi de mineras".
Passende a su perìodu romanu, in sa zona Sud-Ovest, sa testimòngia de s'isvilupu de sa metallurgia est donada dae sas tzitades comente "Metalla", a Fluminimagiore, acanta a su Tèmpiu de Antas e Monte-beciu; de "Melibodes" o "Plumbea" (Sulci); e in bighinàntzia de s'Orientale Sarda, "Ferraria", nòdida pro èssere sa tzitade de minieras de ferru, de su Sàrrabus.
A su tempus de Augustu, tra su 27 a.C. e su 14 p.C., e de s'imperadore Adrianu, tra su 117 e su 138, is mineras de su territòriu de s'Igresiente sunt meda ativas. Sas testimòngias sunt sos panes de prumu. Mescamente a su tempus de s'Imperadore Còmodo - dae su 180 a su 193 - sos cristianos, impare cun àteros iscartados, beniant rinviados "ad metalla", e tra custos bi fiat istadu rinviadu su pìscamu Callisto, chi fiat istadu e lìgiu pontìfitze de Roma.
Cando in su 369 a pustis de Cristos si fiat difundia s'ischeda ca in Sardigna bi fiant minieras de oro, s'arribu de medas chircadores in s'ìsula fiat divenidu unu fenòmenu sotziale e sa gente si fuiat cun s'intentzione de lòmpere in Sardigna. Pro custu motivu fiant istadas promulgadas duas costitutziones imperiales chi penalizaiant cun multas sos capitanos de naves chi trasportaiant sos chircantes de oro, "metallaros auriferos".
Tra su XII e XIII sèculu, cun su Conte Ugolino de sa Gherardesca, Igrèsias, insandus nomenada Villa di Chiesa, diveniat una tzitade minerària.

S'isfrutamentu de sas minieras sardas tra su '500 e su '700

In sa segunda metade de su XVI sèculu, durante sa dominatzione ispagnola sas autoridades polìticas aiant cuntzèdidu favoressimentos a sos chi domandaiant cuntzessiones mineràrias, favorende s'avantzamentu de s'atividade estrativa. Custu aiat cumportadu sa rivalutatzione de sas minieras chi esistiant giai e sa chirca de sas novas. Esata-mente in su 1554, su Visurei Lorenzo Fernandez de Herèdia, in una se-duta cungiunta de sos Istamentos e suta su sollìtzitu de Juanne Massa, rapresentante ufitziale de sa tzitade de Igrèsias, aiat cuntzèdidu a Pedru Gil e Pedru Montesino sa chirca e su traballu de sos metallos, cun s'impreu de minadores diaderu capassos de sa Germània.
Puru in su 1603 Pedru Juanne Soler, unu funtzionàriu de sa Reale Cantzelleria de Sardigna, oteniat s'autorizatzione a sighire sas chircas pro s'isfrutamentu de sas minieras chi riguardaiant sos giatzimentos de ìndigu e de turchesos in su territòriu de Igrèsias e de oro, istagnu, prumu, ramene in sas Barbàgia s (in Belvì e Lula).
Unu documentu de su 1628, re-portat ca su notàriu procuradore de Igrèsias faghet un'ispetzione in sas fossas de Nèbida e Malaropa in cuntzessione a Filipu Duch, e annotat s'esistèntzia de atretzaduras e duos furros giai in funtzione pro sa fusione de su minerale de prumu e pro favorire su cummèrtziu aiant abertu de nou sos portos de Porto-scusu, Funtana-mare e Portu-palla.
Situatziones noas riguardaiant in sos pròpios annos, puru, grupos autònomos de operajos comente Dessì, Falasci e Farru, tres igresientes chi cuntrastaiant su monopòliu cun s'atividade de arrendadoris in sas fossas de g alena chi aiant agatadu. Custas atividades estrativas donaiant impulsu a sas àtera atividades de su cummèrtziu e de s'agricultura.
A sa fine de su XVII sèculu e a printzìpios de s'imbeniente, in totu s'Europa si fiat ischidadu s'interessu pro sos minerales e pro s'atividade cummertziale de custos produtos: est pro custu chi s'interessu cara a sa Sardigna aumentaiat.
Semus chistionende de su 1720, cando sos Savoja ant otènnidu s'ìsula cun su re Vitòriu Amedeu II, cando s'impresa Nieddu-Durante teniat sas cuntzessiones in campu mineràriu-metallùrgicu in s'Arburese e in s'Igresiente, cando fiant a su màssimu de sa produtzione tra su 1730/35.
In su 1740 a custa cumpangia si fiat sostituida una sotziedade noa, chi fiat formada dae sos inglesos Charles Brander e Charles Holtzendorf e dae s'isvedesu Charles Gustavu Mendel. Custos aiant istipuladu unu cuntratu chi at a durare unu trintènnios cun s'Intendente Generale de Càralu Emanuele III de Savoja. Custa sotziedade fiat vinculada a fàghere in Sardigna sa fusione de sos minerales.
S'espertu de foras tzerriadu a sa funderia fiat istadu Cristian Böse, unu tedescu de Hannover. Su figiu suo chircaiat in Germània personale ispetzializadu chi depiat addestrare sos manobras sardos.
Pro sa fusione de sos minerales de prumu-prata fiat istadu individuadu su comunu de Villacidro, tra una zona busco-sa, cun medas abbas e acanta a sos tzentros de Arbus e Gùspini. Sa fàbrica fiat nomenada "Charleshut" e fiat ativa in su 1743, cun chimbe forna-cis e duos furros de evaporassione, impignaiat 50 operajos e in prus muradores e mastros de linna.
Sa positzione seberada fiat sa badde bàscia. Meda a pustis, tenimus s'isvilupu de s'estratzione minerària, tra fini de s'Otighentos e a primìtzios de su Noighentos.
In su mese de trìulas 1850 Càralu Baudi de Vesme fiat intradu in sa sotziedade de capitales ligures- piemontesos pro s'isfrutamentu triennale de un'antiga miniera de prumbu-prata de Monteponi. Nde divenat presidente in su 1862 e cun s'agiudu de s'ingegneri Adolfo Pellegrini aiat impreadu tècnicas noas tante chi sa Sotziedade de Monteponi comintzat a s'ismanniare.
Su Baudi de Vesme in su 1867 impreat isperimentatziones de lavo-ratziones modernas in sos iscavos nolos e iscoberit sa presèntzia de sa calamina in cantidade manna. In su 1871 fravicaiat una ferrovia privada pro su trasportu e criat a Porto-Vesme chi serbiat pro s'imbarcu de su materiale mineràriu. S'agiunghet sa piscadura de s'abba dae sas gallerias - traballos meda costosos - e portaiat in ativu finantziàriu sa sotziedade.
Custos tzentros mineràrios sunt puru is logos de sas primas lutas e de sos isciope-res de sa classe operaia de su XXI sèculu. In custu territòriu fiant lòmpidas medas imprendidores de onni parte de s'Europa e puru medas afaristas. Totus custos fiant de limba greca, frantzesa, inglesa, ma puru de limba italiana, chi beniant dae su Piemonte e dae sa Ligùria.
In su 1904 si fiat aposentada in una pala tzina - costrùida a Buggerru in su 1865 - sa Diretzione de sa Sotziedade Anonyme de Mines de sa Malfidano, chi tenet comente amministradore Achille Gheorghiades, e chi tzèrriat s'esèrtzitu pro istruncare sa resistèntzia de sos operajos chi si fiant organizados cun s'iscopu de cuntrastare sos abusos. Ant a èssere nòdidos comente "ecìdio di Buggerru".
In su perìodu fascista, s'at a agiùnghere sos batzinos carboni-feru de "Carbònia", Cortoghiana, Bacu Abis e Funtana Ramenosa in Gadoni e Sos Enatos in Lula, chi ant a fàghere lòmpere traballantes dae meda a tesu.

Custu territòriu, innestadu de cultura minerària, si trasformaiat de unu totu, ispinghende s'evolutzione econòmica, tècnica, paesagìstica e culturale cun traditziones e limbas noas, chi at a mudare in sos modos de sa vida de sa gente abituada a s'economia agro-pastorale.

Su paesàgiu mineràriu, patrimòniu de archeologia industriale museale

Oe chistionamus de sa crisi de su cumpartu mineràriu. Totus sos istabilimentos de tecnologia edilìtzia e industriale chi tenimus in Sardigna, rapresentant unu "paesàgiu mineràriu", patrimòniu de archeologia industriale museale, chi depet èssere valorizadu comente recùperu de unu patrimòniu istòricu-econòmicu-sotziale e chi si podet impreare pro s'isvilupu de una forma noa de traballu.
Semus chistionende de unu territòriu paesagìsticu e mineràriu, in ue resurtat unu percursu chi partende de Igrèsias, passat pro Montevecchio, Nèbida, Serra Modditzi, Masua, Rosas, Argentiera, Buggerru. S'àtera diretzione passat pro Serba-riu. Su territòriu paesagìsticu e mineràriu sighit in àteras localidades chi tenimus Sardigna comente totu sa zona minerària de su Sàrrabus, chi est istadu de grandu importu e àteras ispartas in totu s'ìsula.
Su chi abarrat, a pustis sa crisi econòmica, de custu patrimòniu mineràriu netzèssitat de unu recùperu e restàuru pro lu bardiare.