MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Monti Narba

Monti Narba

Sas minieras de Monti N arba e Juanne Bonu sunt in su Sàrrabus orientale e pigant su nùmene dae su Monte N arba, artu 659 metros. Sunt in mesu a rocas aspras de granitu.

S'ispetzifitzidade issoro est ca in cussas minieras bi est presèntzia de prata e de minerales de arghentu in una fàscia longa belle 35 km chi andat dae SO a NE, dae sos pees de su Monte Serpeddì finas a sas biddas de San Vito e Mura-vera, e larga 15 km nòdida comente " su filone e prata" de su Sàrrabus. A fianco de su riu Ollastu agatamus sas minieras de Tuvi-ois, Serra s'Ilixi, Nigola Secci, Tacconis, S'Arcilloni, tando a bàsciu de sos garropos de sos montes, in sa parte otzidentale de San Vito e Mura-vera, bi sunt sas minieras de Masaloni, Juanne Bonu, Monte N arba, Bacu Arrodas. S'importàntzia de custas minieras fiat connòschida dae meda tempus. Sa miniera de Monte N arba fiat istada donada in cuntzessione in su 1622 a Juanne Antoni Agus chi aiat tentu graves dificultades tècnicas e teniat bisòngiu de meda dinare pro las traballare.
Ma sas cosas ant a cambiare a fini Otighentos cun sa costitutzione de sa Sotziedade Anònima de sas Minieras de Lanusei, pro s'impignu de unos cantos genovesos chi aiant impignadu sos capitales e de s'ingegneri Juanne Batista Traverso chi partende dae su 1876 at a arribbare a una produtividade manna de prumu e prata e at a impreadu medas minadores de su logu. Pròpiu in sa miniera de Monte Narba fiant istados iscavados batòrdighi livellos de gallerias e in particulare una fiat longa duos chilòmetros e atraessaiat totu sa montagna ponende in comunicatzione su ladu de San Vito cun su de Santu Pria-mu. A suta su monte si fiat esploradu pro degheoto chilòmetros de longhia e pagu prus de 500 metros de profundidade. Perintantu, totu a fùrriu de sa miniera naschiat una bidda cumpleta e autosufitziente, cun dormitòrios, ufìtzios, ofitzinas, depòsitos e in su 1890 finas unu ispidale-ddu. In artu, sa domo de su dirigente, "villa Madama", in ue biviat cun sa famìlia sua. Ma a fùrriu de sos annos noranta sos giatzimentos de sa miniera comintzaiant a s'esaurire e su prètziu de sa prata a ismenguare e fiat sa crisi pro totus, abarraiat solu s'isperàntzia de iscobèrrere un'àteru filone importante. Sa sotziedade belga chi l'aiat comporada luego at a abbandonare sa miniera de Monte N arba pro si cuntzentrare in sa de Masu a chi pariat prus cumbeniente. In su 1927 est sa Monte-beciu sa prus famada, ma puru inoghe at a resurtare pagu cumbeniente e s'at a arribbare a sa rinùntzia in su 1935.