MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sas minieras de sa Nurra

Sas minieras de sa Nurra

Sas minieras de S'Argentiera, de Canàglia e de Calabona.

Sa miniera de s'Argentiera

Sas lave-rias sunt locales un'a su costàgiu de s'àteru, belle semper sunt in linna. Suta bi sunt materiales de sas discàrrigas de su materiale de s'iscartu de sa pulidura. Sunt postas a s'isbocu de sas gallerias in ue lompiant sos vagoneddos de minerales. Sigomente fiat netzessària s'abba abbundante e frecuente faghiant una diga pitica usende su cursu de su riu acanta.

Sa miniera de Canàglia

Sos minerales de Canàglia sunt: Anatasio, Cervanite, Chamosite, Cronstedtite, Ematite, Goethite, Limonite, Magnetite, Melanterite, Quartzu, Siderite, Thuringite.
Sos giatzimentos ferro-sos de sa Nurra fiant istados agatados in su 1741 dae Càrolu Gustavo Mandel, su cuntzessionàriu generale de sas minieras sardas impare a Cristian Bose espertu fundidore tedescu, a su tempus de sa visita issoro in Sardigna.
Sa sotziedade Correboi aiat fatu cherta de minerales ferro-sos acanta a sa minera de s'Argentiera in su 1870, ma solu a primìtzios de su '900 los aiant cunsiderados pro sos istùdios de s'Ing. Michele Taricco, chi aiat agatadu bator sitos importantes: Monte Canàglia, Bainzu Mèlinu, Monte Trudda e su cuile La Coti.

Sa miniera de Calabona

Sa miniera de Calabona fiat nòdida giai dae s'antighidade, connòschida dae sos Fenìtzios, sos Cartaginesos, Romanos e Pisanos pro sos minerales de ràmene chin de bogaiant. Sunt istados trastos de ferru e de terra e trastos de unu perìodu tra su 1100 e su 1300.