Juanne Maria Angioy

Juanne Maria Angioy

Juanne Maria Angioy est nàschidu in Bono in su 1751 e, sende abarradu òrfanu a sete annos, est istadu educadu dae sos tzios de sa mama, chi fiant prèides e chi l'ant mandadu a istudiare finas a s'universidade prima in Tàtari e tando in Casteddu in ue s'est laureadu in leges.

Est istadu nominadu giùdiche de sa Reale Udièntzia e assistente reghente de sa Reale Cantzelleria.
In su 1781 at isposadu una Belgrano, fìgia de unu cummertziante benestante de Casteddu chi l'at agiudadu meda cun sa bona e rica dote.
S'est impignadu puru in s'atividade de imprendidore criende una fràbica de berritas e proende a coltivare su cotone.
In su 1792 nche l'est morta sa mugere e dae tando s'est dedicadu prus a sos afàrios suos e a sa vida polìtica.
Fiat de ideas liberales e s'est fatu intèndere deretu in s'Istamentu militare chi si fiat autocunvocadu cando sos Frantzesos ant minetzadu de invàdere sa Sardigna in su mese de ghennàrgiu de su 1793.


Mancare chi esseret de ideas progressistas fiat presente in sas costas de su Sulcis pro parare fronte a sos Frantzesos chi cheriant ocupare sa Sardigna.
Angioy fiat unu de sos chi susteniant sa netzessidade de una sèrie de riformas costitutzionales pro sa Sardigna e est divènnidu su leader de sos riformistas, chi tando beniant mutidos 'novadores', in su Parlamentu sardu.
A pustis bulliados a foras sos Piemontesos in su mese de abrile de su 1794, su partidu suo at tentu semper prus importàntzia polìtica in sa luta pro sas riformas e pro nche cantzellare su feudalèsimu.
Ma cando in s'istiu de su 1795 ant mortu a Pitzolo e a su marchesu de sa Planàrgia, su partidu de sos novadores s'est ispacadu e Angioy est abarradu a capu de sa parte radicale e difatis est istadu acusadu de giacobinismu e cunsideradu unu rivolutzionàriu perigulosu.
E fortzes est pròpiu tando chi medas ant pensadu de nche lu mandare a largu dae Casteddu e giai, cando in Tàtari bi sunt istados sos bulùgios e sa tzitade est passada in manos de sos massajos rebelles, cumandados dae Cilocco e Mundula, su visurrei at seberadu pròpiu a Angioy comente Alternos, comente persone chi, in rapresentàntzia de su visurrei, podiat pònnere sas paghes in Tàtari.
Ma comente mai ant seberadu a Angioy?
Chie narat chi l'ant fatu in bona fide, ca fiat una persone sàpia e giai in àteras missiones simigiantes aiat otènnidu bonos resurtos; chie narat chi l'apant fatu pro nche mandare a largu dae Casteddu su màssimu rapresentante e ispiradore de sas ideas giacobinas, giai sos democràticos de Casteddu s'agataiant chene su capu issoro; chie pensat puru chi l'apant fatu pro lu pònnere in rughes, pro lu ruinare a Angioy.
A nàrrere sa veridade Angioy no aiat manifestadu in modu craru craru sas positziones suas.
Lu suspetaiant finas de àere tentu cuntatos cun su diretòriu frantzesu pro li dimandare de intervènnere in Sardigna casu mai su re esseret usadu sas armas de sa repressione pro punire sos chi aiant causadu sas rebelliones de su '93 e de su 28 abrile de su '94.
E inditaiant in Angioy sa persone chi teniat cuntatos cun sos frantzesos pro fundare sa repùblica sarda boghende nche sos piemontesos.
Ma provas de custas positziones non si nde est buscadu.
Su biàgiu de Angoiy cara a Tàtari est comintzadu su 13 de freàrgiu de su 1796 e est duradu duas chidas e est istadu a beru unu triunfu.
Difatis in sas biddas in ue Angioy colaiat sos militzianos li faghiant iscortas de onore e issu, bidende e intendende sas situatziones de grandu misèria, dolore e pelea de sos tzitadinos at promissu de nch'illiberare sa Sardigna dae s'opressione de sos feudatàrios e non solu de nche mòere sos tributos prus pesantes..
E pro cussu beniat collidu in sas biddas comente unu liberadore e giai intrat a Tàtari tra duas alas de pòpulu in festa e finas su capìtulu l'at isetadu a in antis de sa catedrale e ant cantadu su Te Deum.
Deretu Angioy at chircadu de torrare a pònnere òrdine in sas istitutziones e de cumbàtere sa disocupatzione cun carchi òpera pùblica.
Ma sas persones chi teniat a fùrriu non fiant giai bonas e, Mundula e Cilocco cumpresos, sighiant a pònnere contra sos vassallos cun sos feudatàrios.
Mentres Angioy cheriat risòlvere sos cuntrastos tra sos feudatàrios e sos vassallos aplichende sa lege.
Difatis at fatu in modu chi b'esserent sas uniones de sos comunes chi faghiant presentes sos abusos e sas ingiustìtzias e a sa fine totus sas biddas de su Logudoro si sunt postas paris pro non pagare sos tributos abusivos de sos feudatàrios.
A unu tzertu puntu però sos murrùngios e protestas fiant giai medas e fortes chi Angioy puru s'est cumbintu chi non si podiant prus risòlvere sas dificultades cun sa legalidade. E sas violèntzias de sos amigos suos contra a sos feudatàrios fiant medas e continu e si nde est agatadu puru su visurrei chi non bidiat prus de bonu ogru s'atividade de Angioy, antzis puru sos Istamentos ant comintzadu a l'abbandonare e sos amigos suos de Casteddu su matessi.
Medas l'andaiant contra e lu presentaiant a su visurrei e a su guvernu de Torinu comente unu perìgulu pro s'òrdine e sa monarchia imputande-li de esseret tropu a cuntatu cun sos frantzesos.
A custu puntu Angioy at picadu una detzisione manna: s'est postu a capu de sas biddas de su Capu de susu e at martziadu cara a Casteddu pro obligare su visurrei a reconnòschere sos deretos de sas biddas contra a sos feudatàrios.
Prima aiat picadu cuntatos cun sos frantzesos chi l'aiant ascurtadu e fiant interessados a sa situatzione sarda.
Fumos in su mese de martzu de su 1796, sos frantzesos fiant in gherra cun su Piemonte, ma in su mese de abrile b'est istadu s'armistìtziu de Cherasco e in maju sa paghe firmada in Parigi tra su Diretòriu e su Piemonte.
Angoiy fiat postu male ca como depiat seberare si torrare in segus dae sos propòsitos suos(rinnegare) o sighire in s'idea sua contra a su visurrei e sos Istamentos.
E issu at detzisu de sighire in s'idea sua e est istadu coerente cun su chi aiat fatu prima.
Sa martzia cara a Casteddu, in su mese de làmpadas, ammaniada tropu in presse, at atopadu medas cunsensos in sas biddas, solu in Macumere b'est istadu iscontros, ma in su Monteferru, su prus in Santulussùrgiu, l'ant apogiadu, sos Obino, e l'ant dadu òmines armados pro arribbare a Aristanis, s'8 de làmpadas, in ue sa tzitade l'at retzidu cun favore.
Cun una lìtera a su visurrei dimandaiat un'atopu ca si nono minetzaiat chi su Capu de susu si distacaiat dae Casteddu e ricurriat deretu a su re.
In un'àtera lìtera cussigiaiat de pònnere comente òmine de mesu, comente àrbitru, sa repùblica frantzesa.
Nen su visurrei nen sos Istamentos podiant atzetare e giai s'est arribbadu a s'iscontru: Angioy est istadu privadu de sos poderes de Alternos e medas a custu puntu l'ant abbandonadu.
Issu, bida sa mala parada, si nch'est torradu in presse a Tàtari e su cras mangianu in Porto-turres s'est imbarcadu pro Gènova in ue nche l'ant bogadu a foras comente istrangeri.
Dae ie s'est diretu a Livorno e at sighidu a andare peri medas àteras tzitades italianas cun s'idea de si fàghere retzire dae Napoleone, chi però no lu cheriat atopare.
Su 30 de Santu Gaine 1796 su re nou Càralu Emanuele IV l'at cumbidadu a Torinu pro lu retzire, ca cheriat informatziones de sa situatzione de sa Sardigna. Ma a pustis non l'at retzidu e Angioy at solu pòdiu faeddare cun esponentes de su guvernu chene concruire nudda però.
In su mese de austu de su 1797 si nche fugit dae Casale e nche parat in Gènova e dae inoghe in su 1799 si nch'est fugidu a Marsìglia.
A sa fine nch'est paradu in Parigi in ue bi fiant puru sos àteros protagonistas isfortunados de sa sarda rivolutzione.
Angioy, cun sos amigos suos, at semper chircadu de cumbìnchere siat a Napoleone e siat a sos rapresentantes de su Diretòriu a provare un'àtera borta a ocupare sa Sardigna, ma chene resurtadu perunu.
In Parigi a sa fine at bìviu che pòveru ca aiat consumidu totus sos rispàrmios suos pro sa càusa de sa Sardigna.
S'ùrtimu perìodu de sa vida sua biviat in su cuarteri de Saint-Germain-des-Pres in ue si nch'est mortu in su 1808.
In tantu in Sardigna, a pustis su fallimentu de sa martzia de Giomaria Angioy de su mese de làmpadas de su 1796, ant comintzadu a pessighire sas persones nòdidas e sas biddas chi si fiant distintas in sa rebellione.
Sa repressione est istada forte, crudele e tosta, chene piedade peruna.
In custu campu, pro sa crudelidade, s'est distintu su prus su giùdiche Zosepe Valentino chi est ammentadu pro su rigore de sas torturas, de sas cundennas a morte e pro su modu de sas esecutziones dolorosas de custas cundennas.
Sos cundennados depiant caminare a pee o a caddu de unu molente, pro befe, pro isfrègiu, e colare in sas istradas de sa tzitade dae sa presone a su tretu in ue si faghiat s'esecutzione chi fiat s'impicu; a pustis nche li segaiant sa conca chi beniat posta in mustra in una gàbbia in modu chi sa gente l'esseret pòdida bìere e ofèndere ; tando iscuartaraiant su corpus e a pustis custu beniat brusiadu e nch'imbolaiant su chinisu disfaghinde-la in s'àera, a cada bentu.
E giai ant pessighidu medas biddas, ma su prus a Bono, in ue fiat nàschidu Giommaria Angioy, in su Gotzèanu, e sas de su Logudoro comente a Ossi, Tissi, Ùsini e Òsile,ma puru in Santulussùrgiu e in totu su Montiferru.
Sos barones e sos feudatàrios ant torradu a artziare sa conca e si sunt vindicados de su cumportamentu de sos vassallos.
Duncas in Sardigna sa restauratzione b'est istada dae su 1796 in susu, mentres in su bonu de sos àteros istados europeos est comintzada a pustis sa pèrdida de Napoleone, cun su Cungressu de Vienna.