Franchista Sanna Sulis

Franchista Sanna Sulis

Donna Franchisca Sulis fiat nàschida s'11 de lampadas de su 1716 in Muravera, dae una famìlia de nobilesa, e l'aiant batijada sa pròpia die. A primos de su Setighentos sa Sardigna fiat ancora suta s'influèntzia de sa cultura sientìfica de su su Seschentos, sa de Galileu Galileu e de Pàulu Sarpi pro s'intèndere, dae sa cultura literària de s'Arcàdia e dae s'arte Baroca. A custa data cumentzant a si manifestare sos primos elementos de sa cultura de s'Illuminismu, chi at a portare s'isvilupu de ideas novas in ògnia campu culturale, dae sa filosofia a sa polìtica, a sa sièntzia e a s'editoria cun s'Entziclopedia in Frantza e sos giornales. Su mundu allàdiat sos cunfines, si iscoberint terras novas e pòpulos, tzerriados servàgios, chi benint connotos pro su megioramentu de sos velieros chi portant in chirru e cantone.
A sas iscobertas de sa sièntzia s'agiunghet un'istraordinàriu isvilupu de sa tècnica chi at a picare su nùmene de "Rivolutzione Sientìfica", at sighire sa "R evolutzione Americana" e sa "Rivolutzione Frantzesa". In Sardigna su progressu trigat a si fàghere intèndere, ma pro sa gente prus arrica e titulada est prus fàtzile a lòmpere a calicunu resurtadu. In custu giassu de tempus sa Sardigna passat dae sos Ispagnolos a sos Austrìacos e a pustis a sos Savoja.

In su 1735, Franchisca, a deghe noe annos, cun sa coja, passat dae Muravera (in ue biviat in una famìlia importante pro s'agricultura, s'allevamentu e su cummèrtziu) a Casteddu, cun su pobiddu Don Perdu Sanna Leca, unu giure consultu famadu chi aiat iscritu sos Pregones pro su soberanu Càralu Emanueli III. Custos Editos regolliant totus sas leges e sas ordinàntzias promulgadas in Sardigna dae su 1720 a su 1774. In custu traballu Don Perdu fiat istadu agiudadu de su connadu Don Frantziscu Pes, chi aiat isposadu Donna Lughia, sa sorre de Donna Franchisca.
Dae sa bidda de su Sàrrabus, Donna Franchisca passat a bìvere in duas domos de Casteddu de Susu, un'in sa ruga de sos Cavalleris, chi oe si tzèrriat via Canelles, e s'àtera in bia Dirita, chi oe si tzèrriat bia Lamarmora. In custas duas domos Franchisca, giòvana meda inteligente, aiat isvilupadu una viva atividade culturale, sotziale e puru de prendidoria chi nd'ant a fàghere connòschere comente una de sas personalidades prus nòdidas de su Setighentos pro s'impignu fortunadu in sa prendidoria tèssile e in sa formatzione professionale de sas giòvanas.
Donna Franchisca Sanna teniat domo puru in Quartùciu cun magasinos, chi aiat usadu pro sos laboratòrios de sa seda, su linu e sa lana. A pustis àere comporadu e postu totus custos telàrgios in sos magasinos aiat cumintzadu in sos terrenos suos a si dedicare a sos campos de sa murichessa e a s'allevamentu de sos bacos de seda.
Franchisca chircaiat, essende una fèmina inteligente, de realizare una seda de calidade, tantu chi cussa chi produsiat fiat sa mègius chi bi essit in cummèrtziu, apressada dae sos cummertziantes de Torinu, Milanu e Como, sos tzentros internatzionales frecuentados dae regnantes de totu s'Europa e de sa Rùssia. Donna Franchisca disegnaiat finas sos modellos: famadu est puru su "cambùsciu" in brocadu, disegnadu e ricamadu cun sa seda pro sas giòvanas.
Donna Franchisca, fèmina de su Setighentos, est comente una bandera pro sos imprendidores sardos, proite aiat cumpresu s'importàntzia de sos iscàmbios cummertziales de calidade binchende sa concurrèntzia cun sas ditas rivales. Donna Franchisca aiat cumpresu s'importàntzia de sa formatzione in su traballu. Aiat trasformadu unu traballu chi finas a cussu momentu fiat pro sas netzessidades de sa famìlia in unu traballu de impresa de sas giòvanas. Custas giòvanas però fiant de famìlia pòbera, e Donna Franchisca a pustis sa formatzione e s'istrutzione, cando torraiant a domo issoro, di si regalaiat su telàrgiu pro sighire a traballare.