Giorgi Asprone

Giorgi AsproneUna vida pro sa democratzia

Giorgi Asprone est nàschidu in Bitzi in su mese de nadale de su 1808. Puru su babbu si mutiat Giorgi Asprone e faghiat su pastore; sa mama fiat Rosalia Demurtas; si contat chi esseret una cantadora a mortu pùblica, una duncas chi andaiat a cantare sa vida e sas làudas de sos mortos a pagamentu. Ma fortzes fiat solu una cantadora chi beniat mutida pro cantare a mortu , ma no a pagamentu, parentes o familiares.
Cando teniat solu sete annos, Giorgi est abarradu òrfanu de su babbu e pro cussu sa situatzione econòmica de sa famìlia, chi prima biviat cun dignidade, mancari chi non b'esseret bundàntzia, est arribbada a puntu malu.
Giorgi est istadu aviadu a sos istùdios dae su tziu canònigu Mertzeoro Dore, poeta in limba sarda meda famadu e nòdidu, chi l'at imbiadu a Tàtari, l'at agiudadu pagande-li sas ispesas de sos istùdios bastet chi s'esseret fatu prèide. In Tàtari at tentu a professore a Pascale Tola chi l'at fatu amare sos istùdios istòricos. Asprone però s'est iscontriadu cun parte de sos professores ca su caràtere suo fiat contra a calesi siat sistema autoritàriu e beniat iscartadu e picadu in giru puru dae sos cumpàngios suos ca poniat sas bestes betzas de su tziu prèide e ca biviat in apretu, cunsiderada sa poberesa sua. A pustis, de custa ocasione at iscritu: l'apo suorada, apo patidu su fritu, apo sufridu siat de bentre e siat de beste, istudiende a largu dae domo in sas iscolas pùblicas chene su sussìdiu de sos ripetidores. Pro custu motivu Asprone si nch'est tramudadu a Casteddu in ue at tentu comente professore, tra sos àteros, a Vitòriu Angius, un'istudiosu mannu de s'istòria de sa Sardigna, unu de sos gesuitas prus famadu e connotu.
In su 1833 Giorgi Asprone s'est laureadu in utroque jure e in su matessi tempus l'ant ordinadu prèide, retore. Est duncas torradu a sa diòtzesi sua chi cussa ocasione fiat chene pìscamu e in bia provisòria fiat amministrada dae su missegnore Juanne Maria Bua, pìscamu de Aristanis. Sos primos tempos sos raportos cun missegnore Bua fiant finas tropu bonos, ma a pustis pagos annos si sunt guastados meda male cando Asprone, chi gràtzias a sos istùdios suos in lege, fiat istadu nominadu abogadu de su Capìtulu e tando aiat cuntrastadu su fatu chi unu padre si nche fiat impossessadu de tzertos terrenos in base a sa lege de sas tancas serradas a muru, sa lege de sas 'Chiudendas' de su 1820. Sa cuntierra at divididu su cleru de Nùgoro in duas partes e sos prèides cunservadores, antzis retrogados, fiant meda contràrios a Asprone.

Dae canònigu a deputadu

Sigomente sa situatzione fiat arribbada a puntu malu in Nùgoro, Asprone, non cherende sighire a cumbàtere contra a inimigos chi lu pessighiant finas a custu puntu, si nch'est mòidu da Nùgoro pro si nch'andare a Casteddu. E pròpiu in ie s'est cumbintu de cambiare vida e de si dare a sa polìtica e difatis su 26 de làmpadas de su 1848 est istadu eletu deputadu in su primu parlamentu sub-alpinu. Ma l'ant annulladu s'eletzione ca non fiat cumpatìbile cun sa càrriga de canònigu penitentzieri. L'ant torradu a elèghere una segunda borta, ma solu a sa de tres ant agatadu su modu de sanare s'incumpatibilidade gràtzias a s'agiudu e a s'interessamentu de unu polìticu de importu mannu chi si mutiat Bissente Gioberti. Difatis est resèssidu a tènnere unu benefìtziu pro su prioradu de Bonàrcadu e, pro more de sa benechèrrere e de s'interessamentu de Rattazzi, l'ant assignadu finas una pensione a càrrigu de s'Istadu.E est pròpiu custu vitalìtziu chi non fiat meda, chi l'at permìtidu de bìvere cun dignidade ca sa càrriga de deputadu  tando non beniat pro nudda pagada.
Pro custu benefìtziu otentu Asprone fiat semper reconnoschente a Urbanu Rattazzi. Est in custu momentu de sa vida sua chi càpitat unu fatu de grandu importu a Asprone: su 19 de martzu de su 1849 iscriet una lìtera a su Capìtulu de Nùgoro pro annuntziare sas dimissiones suas dae canònigu e custu cheriat nàrrere chi oramai non fiat prus prèide, ma unu làicu, duncas, comente si narat, unu prèide iscontzu.
Comintzat in custu modu sa vida parlamentare de Asprone chi at a durare pro belle trinta annos. Issu si nche tramudat a Torinu in ue intrat in cuntatu cun sos deputados piemontesos, lìgures e de sa Savoja.
Est meda ativu in sa bida polìtica, ma semper in s'opositzione, a manca, paris cun Broferio, Valerio, Sineo e medas àteros. Ma prus chi in Torinu li praghet a istare in Gènova, in ue si biet in sos ambientes republicanos e matzinianos e in ue collàborat a su giornale 'Pensiero Italiano' diretu dae Niccolò Accame. De custa perìodu non tenimus una connoschèntzia a fine a fine e pretzisa ca Asprone comintzat a iscrìere su diàriu polìticu solu dae su 29 de martzu de su 1855: l'abarrat solu su dispraghere de no l'àere pòdidu comintzare dae su 1848.
Pro una legisladura, a pustis sa prima gherra de indipendèntzia, est istadu puru deputadu de Gènova, eletu cun unu nùmeru de votos superiore a su de sos àteros rapresentantes de sa manca, in cudda Gènova inube mancu su fìgiu prus famadu, Zusepe Mazzini, nche fiat renèssidu a si fàghere elègere.
A s'iscòpiu de sa gherra de Crimea, Asprone s'est dichiaradu contràriu comente a totu sa polìtica de Cavour. Cando su colera s'isparghet in Gènova deretu issu est in ie pro dare s'agiudu suo e su 10 de austu de su 1854, timende de si nche mòrrere, iscriet su testamentu suo, chi est de interessu  non solu  suta su puntu de vista polìticu, ma finas umanu e personale. Po sos bitzichesos podet èssere de significu a ischire ite intentziones teniat: 'Sa volontade mea, afirmat Asprone, est chi sos libros andent totus a favore de su Comune de Bitzi, pro una biblioteca aberta a sos tzitadinos.

Cun Mazzini e Garibaldi

In su 1855 Asprone andat a Parigi in ue atopat sos patriotos in esìliu Zusepe Montanelli, Danielle Manin e medas àteros e in ue cheret cumprèndere bene si sunt a beru sas boghes chi faeddant de sas tratativas pro tzèdere sa Sardigna a s'Inghilterra. Pro belle duos meses faghet su turista in Parigi e si leghent a beru cun praghere sas pàginas chi pintant sos monumentos de sa tzitade. Dae ie andat tando a Londra in ue su 9 de trìbulas, acumpangiadu dae s'amigu Frantziscu Crispi, andat a chircare a Zusepe Mazzini chi aiat dimandadu de lu bìere.
In sas eletziones de su 1857 Asproni non benit eletu deputadu ne in su collègiu de Nùgoro ne in su de Bitzi, pro sa contrariedade de sos cunservadores, de sos ministeriales e su prus de medas rapresentantes  de su cleru cun a capu su vicàriu generale Frantziscu Zunnui. Issu non de faghet contu, o nessi non de dat a bìere. Torrat a sa Camera comente deputadu de s'Ogiastra in sas eletziones supletivas de su mese de maju de su 1859. ' Eo non so cuntentu de custa vitòria, ca fuo tropu trancuillu de istare in s'iscuru, li praghet a pretzisare. Dae Gènova est informadu cada die de sos fatos de sa segunda gherra de indipendèntzia a sa cale fiat contràriu ca s'Itàlia si depiat liberare pro unu moimentu de pòpulu e non gràtzias a s'agiudu de sos frantzesos. Cando però Napoleone III, a pustis s'intrada a Milanu s'8 de làmpadas de su 1859 comùnicat su proclama famadu a sos italianos, Asprone si nde allegrat e lassat a una banda sa contrariedade o mègius s'òdiu contra a s'imperadore, antzis iscriet paràulas de bàntidu e nche lu ponet in sos artos chelos. A pustis de Villafranca però perdet cada ispera e, càrrigu de arrennegu e de amargura ghetat a Napoleone III sas maleditziones prus mannas. Duncas pro Asprone non si depet isperare ne in Vitòriu Emanuele II, ne in s'agiudu de sa Frantza pro arribbare a s'Itàlia unida, ma in sas fortzas solu de su pòpulu italianu e su bulùgiu e sa rebellia depet partire non dae s'Itàlia de su tzentru, ma dae su Rennu de sas duas Sitzìlias in ue s'Àustria tenet prus dificultades a intervènnere ca nch'est prus a largu dae sos possessos suos.
E cando comintzat s'ispeditzione de sos Milli, la sighit cun grandu partetzipatzione e si mantenet semper informadu de totu su chi càpitat.
Cumbidadu dae Frantziscu Crispi in su mese de austu andat in Sitzìlia in ue faghet de totu pro pònnere sas paghes e cumpònnere sas cuntierras tra sos patriotos sitzilianos e sos amigos de Crispi e de Depretis.Tando partit cara a Nàpoli in ue addòbiat a Garibaldi. Tra sas àteras cosas ant faeddadu de sa possibilidade de tzèdere sa Sardigna a sa Frantza.
Su 25 de trìbulas de su 1861 Asprone torrat in Sardigna: at a èssere s'ùrtima borta chi at a bìere s'ìsula sua amada. Sa prima tapa est a Caprera pro obiare s'amigu suo istimadu Garibaldi; dae ie partit cara a Tèmpiu, bìsitat sa tzitadina e tando, passende pro Alà de sos Sardos, arribbat a Bitzi su 30 de trìbulas: l'at a bìere pro s'ùrtima borta. L'at a abarrare semper su disìgiu de torrare, e bi torrat medas àteras bortas ma solu in sos pensos suos e cun sa puntura de s'ammentu.
In su 1867, Asprone s'iscriet a sa Massoneria, ma nde crìticat sos ritos narende chi faghent rìere.
Su 20 de cabudanni de su 1870 in Firentze, capitale de su Regnu, l'arribat sa notìtzia de sa conchista de Roma, conchista chi issu aiat semper bisadu, disigiadu e pro sa cale si fiat impignadu continu. E fiat giai cuntentu chi isse e totu est artziadu a su campanile de Palatzo Vecchio, sede de su Parlamentu, pro fàghere isbentulare sa bandera. ' Est istadu unu momentu de cummotzione de non crèere ' at a nàrrere in su diàriu. Cando in su 1871 sa capitale at èssere tramudada a Roma, Asprone andat a ie pro sètzere in su parlamentu, ma s'impignu polìticu at a èssere semper de mancu ca, mancari chi s'est arribbadu a s'unidade de s'Itàlia cun Roma capitale, l'abarrat semper s'amargura ca non sunt renèssidos a bìnchere sos chi cheriant sa forma republicana E est pro cussu chi finas su 17 de martzu de su 1861 in su diàriu non faghet perunu atzinnu pro sa proclamatzione de su Regnu de Itàlia.
Morit in Roma in su 1876.