Antoni Gramsci

Antoni Gramsci

Po chistionare e chircare de cumprèndere Antoni Gramsci bisòngiu de ischire ite fiat sa Sardigna pro issu: identidade, limba, cultura, s'istòria rica de unu pòpulu chi depiat esìstere in su cuntestu de s'istadu natzionale a su matessi gradu cun sos àteros.

S'idea de un'Internatzionale de sos massajos, comente istrategia polìtica, est presente in forma crara giai dae su mese cabudanni de su 1923 e benit repitia in su mese de cabudanni de su 1925 in su V Cungressu de Macumere de su P.S.D'A, cando chistionaiat de Repùblica federale de is operajos e de is massajos. Proponiat un'identidade aberta a su diàlogu. Cun custa identidade Gramsci aiat mantènnidu unu ligamu forte e de sentimentos, cunfirmadu dae sas Lìteras dae sa presone. Pròpiu dae sa letura de custas essit a campu una personalidade chi si est formada cun rigore, ma serena, coltivada pròpiu dae sas contrariedades esistentziales, in intro s'auto-formatzione intelletuale e polìtica.
De sas tribulias de su pòpulu sardu at tentu contu de totus sas partes, cun s'amore chi permitit de apompiare e de bìere in modu prus profundu, pensosu e forte, prontu a sa batalla, chene ispassentziare, ma cun s'amentu continu de chie, comente a una sentinella, controllat e testimòniat sas bardanas sighidas de sas classes guvernativas chi resessiant a blocare cada fortza produtiva cun sa fiscalidade e cun s'espròpio de ònnia rispàrmiu, dimustrende-lu puru cunfrontende-los cun sos datos de sas àteras regiones.
Publicaiat in s'Avanti, in s'editzione piemontesa, de su 14 abrile de 1919 - annu de grandu fermentu polìticu pro s'Itàlia -- un'artìculu intituladu "La Brigata Sàssari", in ue atacat sa burghesia piemontesa pro su tzentralismu esasperadu e pro s'isfrutamentu coloniale de sa Sardigna, dimustradu su prus in sa polìtica pro sas minieras, distruende sos buscos e cun sos dannos de sa polìtica de sas doganas, chi privaiat a sos produtos sardos de intrare in sos mercados.
Pro curpa de custa polìtica chentu mìgia traballadores sardos lassaiant sa Sardigna, giai ispopulada, e pigaiant s'istrada de s'emigratzione in Amèrica.
Pighende dae su chi at iscritu in 'Le lettere dal carcere', unas 428 - cumpostas in presonia e indiritzadas su prus a sos familiares e calicuna a amigos - podimus cumprèndere sa richesa de custa biografia dae sa lìteras, chi si presentat comente una pintura culturale, morale, psico-socio-antropològica e educativa.
Nde seberamus un'in particulare pro dimustrare su raportu suo cun sa limba sarda. Est sa lìtera chi imbiaiat a sa sorre Teresina su 26 martzu 1927, in sa cale esprimet in una bella sìntesi comente sa limba materna - e in custu casu sa limba sarda - siat fundamentale pro s'isvilupu psico-fìsicu de su pipiu, ma puru comente limba veiculare pro imparare s'italianu. Negare su faeddu pròpiu pro nde imparare unu nou est una violèntzia e unu pregiudìtziu de s'iscola italiana praticada finas dae s'Unidade natzionale e dae sa Lege Coppino de su 1867.
No est curretu a imprentare un'ispìritu natzionale nou in chie giai possedit s'idea de natzione. Custu modu de pensare e de fàghere at sighidu puru in su perìodu fascista cando s'influèntzia de s'Istadu at a èssere prus marcada. No est istadu fàtzile a esprìmere custas cunvintziones cando s'ideologia natzionale preigaiat su contràriu. Sa matessi sorte li tocat a sa connoschèntzia de s'istòria e a sos àteros elementos de sa cultura pròpia.
Su bilinguismu , a cumintzare dae sa prima infàntzia, est favorèvole a s'isvilupu cognitivu. Custas fiant sas intuitziones mannas de Gramsci. Sa limba sarda, essende sa pròpia, si mai, est fundamentale pro imparare mègius s'italiana.
Sa limba sarda est raigada in s'istòria, espressione de sas comunidades chi la faeddant e, pròpiu pro custu, fundamentu de sa cultura. S'òmine Gramsci essit a campu pròpiu in custa capatzidade sua - cun s'iscritura de sas Lìteras -- de èssere foras dae sa realidade contingente chi biviat pro partetzipare in modu profundu a sos problemas beros, sa bida vera

.

Autonomia e federalismu in Gramsci

Abarrende in su matessi surcu cun cantu aiat espressu in s'epistolàriu, Gramsci aiat manifestadu in sas primas esperièntzias polìticas cussu sentimentu chi cuntemplat s'indipendèntzia e sa separatzione dae s'Itàlia, chi si rapresentat cun su sentimentu anti piemontesu de su sardismu radicale.
A pustis, cando iscriet in S'Ordine Nuovo , in su 1919, s'at a distacare dae custa positzione, ma si ponet comente problemas de printzìpiu sas ideas de Autonomia e de Federalismu, tantu est beru chi teorizat s'istòria comente su logu de su lìberu isvilupu e de sas lìberas integratziones, de totus sas libertades, esprimende giudìtzios rigorosos contra a su tzentralismu burocràticu e tirannu e contra a sas leges chi imponent sa regulamentatzione tosta. Fiant custos elementos chi l'acumonant cun Piero Gobetti.
Cun s'isvilupu de custa positzione in sos Cungressos de Lione, in su 1926, e in su de 1931 , s'at a teorizare sa lìnia federalista de su Pcd'I cun s'ideatzione de bato Repùblicas federadas (de su nord, de su sud, sarda e sitziliana).
Custa divisione sovietista at a èssere cuntrastada dae Emìliu Lussu, chi faghende sas obbietziones suas, dimustraiat chi su cuntzetu de federalismu beniat cumpromissu. Su partidu comunista, pro mesu de sos teòricos Engels, Marx e su leader de su partidu Palmiro Togliatti, ant a cundennare su federalismu.