Egitzianos

Egitzianos

Sos grecos tzèrriant "Egitu" una terra chi fiat in sa regione Nord-Orientale de s'Àfrica, longu su cursu de su Nilu chi lompet a su Mediterràneu.

Sos Egitzianos da tzèrriant Chem (terra niedda), mentres sos Ebreos da nùmenant Terra de Cam (Ca-mites). S'istòricu grecu de su V sèculu in antis de Cristos, Eròdotu, naraiat ca s'Egitu est unu donu de su Nilu, pro sa fertilidade bundantziosa.
Su Nilu, essende unu riu puru navigàbile, at semper favoridu sos trasportos, sos iscàmbios e sas comunicatziones, cunsentende aici una forma de guvernu polìticu unitàriu e un'isvilupu de sa tzivilidade durada unu tempus meda longu.
Su desertu inghìriat s'Egitu, comente una fàscia de difesa dae sos inimigos.
S'ìmpetu de sas abbas de su Nilu est istadu regularizadu a vantàgiu de su benèssere de sa populatzione. Est pro sas dificultades e s'amprària de custa impresa chi si sunt luego organizados in tribùs e Istados. Ingegneris ant costrùidu digas, geòmetras ant mesuradu e partzidu su terrenu a pustis onni unda-dura.
S'istòria egitziana est dividia in tres perìodos ampros, sinnados dae sas dinastias de sos faraones a partire dae su 2.850 in antis de Cristos, cun su Rennu Antigu, Mèdiu e Nou, chi si concruit in su 1.090 in antis de Cristos.
A pustis, tra su 1090 e su 332 in antis de Cristos, aiat suportadu sa dominatzione persiana e tando s'ocupatzione de Alessandru Magnu e, pro finire, de Roma in su 30 in antis de Cristos.
Sa sotziedade egitziana teniat unu soberanu ùnicu numenadu faraone, cunsideradu unu deus chi oteniat ubbidièntzia assoluta. Essende re e deus, nemmancu sa morte truncaiat custu diritu e su corpus fiat preservadu dae sa corrutzione faghende•lu a mùmmia.
Sistemadu in su mausoleu numenadu piràmide, s'ispìritu suo, naradu "Ka", coberiat sa terra. Custu re/deus fiat puru unu satzerdote, giùdiche, gherreri de su pòpulu suo. Obeliscos (colunnas) e isfinges rapresentaiant e continu-aiant sas prerogativas suas.
Medas funtzionàrios costituiant sa burocratzia egitziana e teniant suta controllu s'amministratzione. A parte su faraone aiant duas castas. Sos satzerdotes, sa prima, fiant sos custodes, comunidades de mascros o fèminas, custòdiant su cultu e sos ritos religiosos, s'istrutzione, sa giustìtzia, sa medi-china, s'ingegneria e s'astronomia.
A pustis aiant sa casta de sos gherreris chi difendiant su territòriu e currispondiant a sos nòbiles, ricumpensados cun donatziones de terras sena gravàmenes fiscales. Tra issos su faraone numenaiat sos guvernadores de sas provìntzias.
Su pòpulu fiat divididu in chimbe classes de mestieris: massajos, pastores, mercantes, interpretes, timonieris si agiunghent: artesanos, operajos, e iscribas. Su massaju non fiat mere de sa terra, mancare f essit lìberu, ma podiat capitare chi fiat bèndidu cun su terrenu.
S'iscriba teniat una cunsideratzione diaderu manna, pro ite teniat medas còmpitos de importàntzia, comente iscrìere testamentos, cuntratos, registrare su bestiàmene, su trigu servadu pro sos silos de s'istadu, pònnere impostas, fàghere tzensimentos, fàghere connòschere sas lees e interpretare sos libros sacros.
Sa religione signat onni momentu de sa vida de sos egitzianos. A primìtzios sas divinidades fiant animales, tando divinidades chi teniant aspetu umanu o mistu. Su Sole, incarnadu dae Amo-ne, Osìride e Iside chi rapresentaiant sa muda de sas istajones e donaiat paghe e protetzione. Su cultu de sos mortos fiat meda difùndidu in totu sa populatzione de s'Egitu e fiat parte de sa cultura sotziale. Sos tèmpios fiant tzentros religiosos e impare culturales e econòmicos.
Sos Egitzianos fiant arribados a resurtados mannos in sa connoschèntzia. S'iscritura de sos Egìtzios fiat de tres genias: geroglìficos (o ideogràfica), pro sos documentos sacros e profanos; sa jeratica, fiat sa semplificatzione de sa prima, ma pro sos documentos ufitziales, sa demo-tica, fiat sa semplificatzione de sa prima, ma pro usos comunos. Sos egitzianos iscriant in sos pabiros e isculpiant sas iscritziones in monumentos e sepurcros.
Sa literadura fiat unu gènere meda coltivadu: òperas religiosas, de sabiesa, poèticas, didàticas e sientìficas.
In su campu de s'astronomia teniant profundas connoschèntzias, comente sa durada de su calendàriu divididu in 365 dies pro annu, sas fases luna res e medas àteras. In anatomia, medi-china e chirurgia fiant meda avantzados, ma puru teniant cumpetèntzias mannas in sa mecànica, chìmica, cartogràfica, geografia, sos metallos, s'architetura, s'artesania, istatutària e sa pitura.
S'economia fiat su prus serrada, atzentrada comente s'autarchia. Teniant pagu linnàmene pro sa costrutzione de naves. Su faraone, chi fiat su mere de totu, guvernaiat cumplessiva-mente totu sa vida sotziale, detzidiat onni aspetu econòmicu. Meda de sas intradas serbiant pro finantziare òperas de utilidade pùblicas, ma tzertas fiant òperas monumentales ma pagu produtivas pro su pòpulu.