Sa polis greca

Sa pòlis greca o tzitade-istadu

A partire dae su VIII sèculu in antis de Cristos, cun sa fine de sos "sèculos iscuros", cumentzat in Grètzia unu perìodu de largu isvilupu cun s'aumentu de sas corturas e de sa populatzione

A partire dae su VIII sèculu in antis de Cristos, cun sa fine de sos "sèculos iscuros", cumentzat in Grètzia unu perìodu de largu isvilupu cun s'aumentu de sas corturas e de sa populatzione.

Ligi totu...

Sos grecos conchistant su Mediterràneu

Sos grecos conchistant su Mediterràneu

A pustis de sa metade de su VIII sèculu e finas a su VI in antis de Cristos, sos Grecos, ca teniant pagos territòrios, cumentzant a s'aventurare cun regularidade in su mare Mediterràneu otzidentale pro fundare medas colònias, in realidade su faeddu in grecu est apoikía e tenet su significadu de emigratzione.

Ligi totu...

Su Mediterràneu otzidentale e sas tzitades-istadu

Su Mediterràneu otzidentale e sas tzitades-istadu

Comente amos giai naradu in s'VIII sèculu in antis de Cristos sa Penìsula Itàlica, sa Sitzìlia, sa Sardigna, s'Àfrica, s'ibèrica e sa Frantza meridionale sunt sas costas e sos territòrios chi bient nàschere magasinos e colònias grecas.

Ligi totu...

Sa Magna Grètzia ùssiat sos grecos in Itàlia

Sa Magna Grètzia ùssiat sos grecos in Itàlia

Medas fiant sas colònias in s'Itàlia meridionale e in Sitzìlia, chi totus impare fiant tzerriadas Magna Grètzia. Fiant fundamentales pro su controllu de sas rotas e pro sos metallos.

Ligi totu...

In su Tirrenu si cunfrontant Grecos Etruscos Pùnicos. In su matessi tempus sos etruscos... e sos romanos ...

sos Etruscos

Non solu sos Fenìtzios fiant cuncurrentes de sos Grecos, ma finas sos Cartaginesos, àbiles navigadores, e sos Etruscos. Sos problemas non aiant trigadu a si manifestare.

Ligi totu...

Sa potèntzia de sos Etruscos in sa màssima espansione

Sa potèntzia de sos Etruscos in sa màssima espansione

Sos Etruscos sunt famados pro sa tzivilidade urbana chi biet s'orìgine in su territòriu tra sos rios Arnu e Tèvere, su primu a nord (in Toscana), su segundu a sud (s'artu Làtziu).

Ligi totu...

Sa cumparsa de Roma in s’iscena polìtica

Sa cumparsa de Roma in s’iscena polìtica

Tra su VII e VI sèculu in antis de Cristos sos Etruscos s'ispinghent in un'espansione versu nord  in diretzione de sa pranura padana (a Mantu a) e a sud in su Làtziu (a Veio) fintzas a su Tèvere, cando in s'àtera parte si fiat afirmende Roma, e lompiant finas a Ca pua in  Campània.

Ligi totu...

Sas orìgines de Roma

Sas orìgines de Roma

Finas dae su II millènniu in antis de Cristos is Latinos, unu de sos pòpulos itàlicos de limba indoeuropea, in su monte Albano, in ue oe b'est Castel-gandolfo, si fiat formada una federatzione religiosa de biddas, Alba-longa, a iscopu de difesa.

Ligi totu...

Sa pòlis aristocràtica intrat in crisi

Sa pòlis aristocràtica intrat in crisi

Arribbat su momentu chi pro s'emigratzione sas colònias non sunt prus bastantes a risolvere sos problemas de sa crisi agrària. S'esageradu fratzionamentu de sos terrenos ispinghet a un'economia de sussistèntzia chi portat a trasformare unu muntone de òmines lìeros in ischi-avos pro dèpidos.

Ligi totu...

Riformas e lees iscritas

Riformas e lees iscritas

Pro risòlvere custa situatzione de graves cunflitos benit afidadu a pesonas sàpias s'iscritura de riformas polìticas, custas ant a èssere tzerriados legisladores. Su prus nòdidu fiat istadu, a sa fine de su VII sèculu, in Atene, Solo-ne, chi in su 594 benit numenadu arconte.

Ligi totu...