Alessandru e su Mediterràneu ellenìsticu

Alessandru e su Mediterràneu ellenìsticu

Sas impresas de custu cumandante istraordinàriu sunt dipendias non solu dae sas dotes suas etzetzionales, ma dae sas cunditziones in sas cales si agataiat a operare, chi fiant sos raportos de fortza tra sas partes in cuntrastu e sos fatores econòmicos, polìticos e culturales. Totus custos fatores e s'istrisinamentu de medas òmines ant cuncùrridu cun tzertesa a su cumprimentu de custas impresas.

Sos raportos de fortza tra Grecos, Matzèdones e Persianos, in su IV sèculu in antis de Cristos, ponent duos elementos printzipales de cuntrastu: sa debilesa de s'impero persianu e sas dotes de Alessandru Magnu chi ddu ispinghiant a sa bìnchida. Custu giòvanu, educadu dae su filòsofu Aristòtele, fiat meda àbile a progetare s'istrategia de sas batallas e a detzìdere sos movimentos in campu cando guidaiat sa cavalleria a s'iscontru. In antis a sas trupas infundiat meda coràgiu e faghiat àbiles discursos a sos sordados.
Alessandru, istruncada sas rebellias internas, guidat s'ispeditzione contra sos Persianos. In custa impresa ponet un'ideale prus mannu de sa gherra  ponendidda comente sa chitidura de totu su mundu grecu contras sos inimigos invasores. Dario e Serse fiant abarrados in sa memòria de su mundu ellènicu comente sos bàrbaros asiàticos chi aiant fatu tìmere. Su chi non faghiant sos ideales ddu faghiat sa disponibilidade de podere fàghere sa gherra a pagamentu usende sos "mertzenàrios", professionistas de sa gherra.
Sa pràtica de "s'ostracismu" (esìliu), determinaiat sa cuntierra polìtica, aiat aumentadu  su nùmero de persones sena una pàtria chi a fortza de cumbàtere fiant divenidos professionistas de sa gherra. In s'ispàtziu de dòighi annos Alessandru passat de sutzessu in sutzessu,  lompet in Sìria e in Palestina e in  totus sa tzitades fenìtzias e de Àsia Minore, refudat sas ofertas de paghe de sos persianos, arribbat in Egitu a sa foghe de su Nilu e fundat Alessàndria, sa prima tzitade cun su nùmene suo. Lompet in Babilònia e in Mesopotàmia, passende pro sa tzitade règia, conchistat Susa e Persèpoli chi, in su 330 in antis de Cristos pagat sa venga de su fogu de s'Acròpoli de Atene in su pròpiu modu. Alessandru sighit s'avantzada in oriente finas a s'isbocu de s'Indo, a pustis, cun s'esèrtzitu colat a i segus sa bia pro torrare, partende pro terra e pro mare, longu sa costera de s'Otzèanu Indianu e su Golfu Pèrsicu.
S'incontru de Alessandru cun sas tzivilidades orientales e cun sos satzerdotes di faghet achirire una visione sacra de sa pesona sua, finas a pretèndere dae sos generales capassos e fideles sa "prosternatzio". Custu at a creare graves problemas in sos amigos prus fideles. S'atzione de Alessandru, a sa fine, ddu portat a realizare unu progetu de fusione tra sos binchidore e sos bintos, e istabilit de fàghere de Macedones e Persianos un'ùnicu pòpulu, favorende sos matrimònios mistos.
A pustis sa morte de Alessandru su grandu imperu si dividit tra sos generales in monarchias ellenìsticas. Su Mediterràneu abarrat una larga comunidade cun una "koiné" linguìstica e dae su III a su I sèculu in antis de Cristos s'isvilupat s'edade ellenistica. Su faeddu " hellenizein" chi bolet nàrrere "faeddare sa limba greca", diveniat limba  internatzionali de su Mediterràneu. Sa limba greca, derivada dae s'àticu meda simplificadu, diveniat limba comuna (koiné).