Sa decadèntzia de s’imperu romanu de Otzidente

S'època de sa decadèntzia de s'Imperu romanu de Otzidente

S'època de sa decadèntzia de s'Imperu romanu de Otzidente

In su 284 a pustis de Cristos fiat divenidu imperadore Diocletzianu, chi aiat riordinadu s'esèrtzitu e divididu s'imperu in dòighi diòtzesi agrupadas in bator territòrios. Su guvernu de s'Imperu fiat divenidu una tetrarchia, unu collègiu de bator pesonas, cun bator capitales: Treviri, Milano, Sìrmio e Nicomèdia.

Ligi totu...

Sos regnos romano-barbàricos e s’imperu romanu de Oriente

Sos regnos romano-barbàricos e s’imperu romanu de Oriente

Durante su V sèculu, cunsiderende sa parte otzidentale de s'Imperu, sos pòpulos de sos Francos, Burgundos Ostrogotos e Visigotos si fiant costituidos in regnos chi benint definidos romano-barbaricos, cun s'amministratzione romana.

Ligi totu...

S’imperu romanu Bizantinu

S’imperu romanu Bizantinu

Dae cando Diocletzianu, in su 293 a pustis de Cristos, ispintu dae motivos militares e amministrativos, detzidet de ispostare sa capitale de s'Imperu Romano de s'Oriente a Bisàntziu, custa tzitade diveniat su puntu de atopu tra sa cultura europea e asiàtica e imprimit s'isvilupu de formas noas.

Ligi totu...

S’edade de Giustinianu (482 – 565)

S’edade de Giustinianu (482 – 565)

Est cun Giustinianu chi s'Imperu arribbat a su màssimu. Custu imperadore, capassu e ambitziosu, aiat coltivadu siat s'amministratzione siat s'aspetu militare, apogiadu dae su grandu generale Belisàriu.

Ligi totu...

S'espansione islàmica in su Mediterràneu e sas iscurtas barbarescas

S'espansione islàmica in su Mediterràneu e sas iscurtas barbarescas

In su mare Mediterràneu, sas ìsulas e sa penìsula italiana - tra su IX e su X sec. - fiant istadas sugetas a sa dominatzione de sos Saracinos.

Ligi totu...