S'època de sa decadèntzia de s'Imperu romanu de Otzidente

S'època de sa decadèntzia de s'Imperu romanu de Otzidente

In su 284 a pustis de Cristos fiat divenidu imperadore Diocletzianu, chi aiat riordinadu s'esèrtzitu e divididu s'imperu in dòighi diòtzesi agrupadas in bator territòrios. Su guvernu de s'Imperu fiat divenidu una tetrarchia, unu collègiu de bator pesonas, cun bator capitales: Treviri, Milano, Sìrmio e Nicomèdia.

Su Senadu oramai cunservat còmpitos non importantes e sos cristianos fiant persighidos de arreu e fiant cunsiderados una moneda pro s'Imperu romanu.
Sa riforma fiscale fiat istada fundamentale ca aiat garantidu a s'Istadu unu bilantzu regulare, custu obbietivu fiat istadu garantidu agravende sa situatzione de sa sotziedade, pro ite sas professiones fiant divenidas ereditàrias e cun sa proibitzione a cambiare residèntzia. Totu custu aiat portadu unu malumore difusu e una crisi de sas atividades.
A pustis Diocletzianu, Costantinu si fiat impignadu a afortiare s'esèrtzitu cun su reclutamentu de trupas de bàrbaros, si puru presentaiat carchi elementu de istabilidade.
In su 313 a pustis de Cristos fiat istada cuntzedia sa libertade de cultu a sos cristianos, chi intraiant  in sos rangos de sa classe dirigente.
Mortu Costantinu in su 337 sas lutas cumentzant de nou e Giulianu (tra su 361 e su 363) retzit a solu s'imperu e chircat de restaurare su paganèsimu.
A pustis de issu si fiat torrados a sa positzione de Costantinu.
Cun Teodosiu su cristianèsimu diveniat religione de Istadu. Semus in su 380 e duos annos prima aiat tentadu de s'acordare cun su pòpulu Gotu, ma sa situatzione si fiat  fata un'àtera borta crìtica.
Cun Onòriu e Arcadiu sos fìgios de Teodosiu, sos Gotos in su 402 fiant istados bìnchidos dae su generale Stilicone, ma a pustis sas invasiones noas in su 410 arribbant a assachigiare a Roma e fundant su primu regnu bàrbaru in sas Gàllias.
Sos Vàndalos òcupant sa provìntzia de s'Àfrica e controllant comente a meres su Mediterràneu otzidentale, chi in su 455 portat a un'àteru assachìgiu de Roma, mentras sos Unnus, guidados dae Atila, faghent medas iscurtas in Otzidente. Romulu Augustulu, s'ùrtimu imperadore de s'Otzidente, benit depostu in su 476 dae Odoacre, su capu de sas milìtzias de bàrbaros.