Sos regnos romano-barbàricos e s’imperu romanu de Oriente

Sos regnos romano-barbàricos e s’imperu romanu de Oriente

Durante su V sèculu, cunsiderende sa parte otzidentale de s'Imperu, sos pòpulos de sos Francos, Burgundos Ostrogotos e Visigotos si fiant costituidos in regnos chi benint definidos romano-barbaricos, cun s'amministratzione romana.

Sa situatzione de s'impero orientale fiat diferente, aiat mantènnidu una calidade de vida ativa cun iscàmbios cummertziales. Su tzentru de s'organizatzione fiat su palatzu imperiale chi allargaiat s'isfera de s'influèntzia a sa religione. Custu cumportamentu benit definidu "cesaropapismu". Dae sa residèntzia de Costantinòpoli s'imperadore aiat rinviadu in Itàlia Teodorico, su re de sos Ostrogotos, chi a pustis sa bìnchida de Odoacre, aiat guvernadu dae su 494 a su 520 a pustis de Cristos, ponende in collaboratzione Gotos e Romanos. Ma sa volontade de controllu de s'Istadu lu faghet intrare in cuntrastu cun s'aristocratzia e cun su papadu. Giustinianu, imperadore de Oriente dae su 527 a su 567, aiat aprofitadu de sa disunione de sos Gotos pro pònnere suta controllu s'Itàlia e conchistare su regnu Vandàlicu in Àfrica. Semper a Giustinianu si atribuit su "Corpus Iuris Civilis" e sa cungiadura de s'Iscola de Atene. A sa morte sua, s'imperu intraiat in crisi, nde aprofitaiant sos Islavos, chi, passadu su Danùbiu, s'istabiliant in sos Balcanos, mentres totus sas trupas fiant preparadas pro afrontare sos Persianos. Binchet Eràclio e organizat de nou s'impero in setores amministrativos numenados distretos, e pro si liberare dae sos mertzenàrios cuntzedet terras a sos sordados.
S'Itàlia in s'intreis connoschet s'invasione de sos Longobardos chi si fiant sistemados in vàrios logos, portende a sa decadèntzia sotziale pro s'arretradesa issoro. Cando teniant comente re Autari si fiant cunvertidos a su catolitzèsimu megiorende sos raportos cun sos itàlicos. Ma fiant istados sos Francos a fàghere finire su regnu de sos Longobardos, semus in s'VIII sèculu a pustis de Cristos, chi teniat comente capitale Ravenna e minetzaiat su Papa. Pròpiu su Papa in custu momentu difìtzile aiat tentu sa funtzione de cumandu, pighende unu ruolu polìticu chi fiat de s'Imperu. Est Gregòriu I, papa dae su 590 a su 604 a pustis de Cristos, a creare su podere temporale de sa Crèsia. In custu perìodu si afirmat su monachèsimu, chi presentaiat una forma isulada de meditatzione pro bivere su cristianèsimu a sa sola (S.Antoni ) o in forma assotziada, organizada in comunidades, comente sos monastèrios de Santu Beneitu.