A primìtzios de su sistema feudale

A primìtzios de su sistema feudale

Càralu Mannu aiat numenadu cun su tìtulu de contes e marchesos sos difìtziles ducas longobardos.

In custu modu s'amministratzione territoriale fundamentale de sos "ducados" fiat modificada in "conteas" e "marcas", ma controlladas dae su re immediatamente. Sos contes teniant poderes meda ampros: militares, tziviles, giuditziàrios, finantziàrios. Ma su re los controllaiat pro mesu de sos "missi dominici", chi beniant imbiados a ispetzionare chi non bi f essint abusos de peruna natura.
Pro sos territòrios prus trancuillos e patzificados fiant istituidas sas conteas, mentres in sos territòrios de làcanas, chi fiant prus largos, beniant istituidas sas marcas, guvernadas de unu marchesu e difendias cun sordados dae sos atacos de foras. Cun sa tzerimònia de s'investidura su soberanu cuntzediat su fèudu a su vassallu, in una tzerimònia rituale cun una procedura simbòlica (s'impositzione de sas manos, sa cobertura de su mantu, sa cunsigna de sa terra in pranta de manos). Su vassallu pronuntziaiat su giuramentu de ubbidièntzia e de fidelidade. Sa cuntzessione de su benefìtziu si concludiat cun sa cunsigna de s'istendardu e de sa ispada.
Contes e marchesos chi aiant giuradu fedeltadi eterna a s'imperadore, teniant sustentamentu dae su territòriu arriciu e dae sas impostas pretèndias a sa populatzione.
Sos vassallos podiant èssere làicos e ecclesiàsticos (pìscamos e abates), in custu modu s'Istadu teniat un'impronta morale e religiosa. S'imperadore pro fàghere connòschere sas detzisiones suas si serbiat de sas ordinàntzias, nomenadas "capitolari", ordinàntzias chi cunteniant normas e diretivas comente istrumentos pro mantènnere s'Istadu in salude.
Su feudalèsimu si fiat difùndidu in Itàlia pròpiu cun custu protzessu e cun s'immigratzione de una tzerta parti de su tzetu dirigente e militare francu, chi aiat agatadu in sas istruturas de  sas istitutziones longobardas unu terrenu prontu pro da s'acollire. S'àtera parte de sos Longobardos fiant disponìbiles a s'integrare cun sa classe dirigente noa, chi però fiat difidente a  acollire is guvernantes de prima in su sistema de sos vassallos issoro.
Sos Longobardos fiant giai abituados a su sistema geràrchicu de subalternidade chi teniat a sa base unu raportu tra pesonas basadu intro una fidelidade giurada.
Custu fiat pròpiu su fundamentu morali e giuridicu de su feudalèsimu. S'alternàntzia de su pòpulu Longobardu cun su pòpulu Francu non aiat batidu in Itàlia unu cambiamentu, puru su soberanu netzessitaiat de pesonas fidadas e de rènditas patrimoniales chi podiant lompere dae sos patrimònios cunfiscados a sos guvernantes de prima. Su clero aiat donadu un'azudu mannu a Càralu Mannu, chi aiat cuncuistadu cun sa cuntzessione de terras e privilègios e pro èssere inseridu in s'ordinamentu istatale e giuditziàriu.