Cristolu Columbu

  • Stampa
Cristolu Columbu

In su racontu de s'Istòria moderna sa data chi benit indicada comente comintzu de un'era nova est su 1492, s'annu chi Cristolu Columbu, su navigadore genovesu, agiudadu dae sos soberanos de Castiglia e Aragona chi l'ant donadu tres caravellas e echipagiamentu, ponet pee in unu continente nou chi a pustis s'at a tzirriare Amèrica. Custa est sa data chi serrat su Mediuevu.

Sa parte prus manna de sas pesonas de cussu tempus non l'ischiant, ma a bellu a bellu custu fatu e custa data marcaiat sa conchista de ispàtzios noos e s'istòria at a èssere de mui in antis mundiale. Sa vida de sos abitantes de sa terra s'at a si mischiare in su bene e in su male. Sos cambiamentos tra sa fine de su Batorghentos e su primìtziu de su Chimbighentos sunt istados gosi vàrios e abbundantes chi signant su sèberu tra Mediuevu e Istòria Moderna.
Ma sos fatos chi càmbiant pròpiu sa realidade polìtica, sotziale, econòmica e religiosa sunt:
1) Prima de totu sas iscobertas geogràficas e sas tècnicas de navigatzione chi ant a favorire sa nàschida de sa colonizatzione e su colonialismu faghende atopare, ma puru iscontriare, tzivilidades diversas finas a fàghere mòrrere sas prus dèbiles.
2) Sa Riforma protestante, chi a partire dae su 1517 at a frànghere s'unidade religiosa de s'Europa chi fiat a fundamentu de s'unidade polìtica, cumentzende percursos diversos.
3) Sa nàschida de sos Istados modernos chi s'ant a formare comente Istados natzionales, superende sas particularidades e autoritarismos de su Mediuevu.
4) S'isvilupu de s'economia e s'aumentu de sa populatzione.
5) S'iscoberta de s'imprenta a caràteres mòbiles chi at a aumentare s'informatzione e sa cultura.