Sa sotziedade europea tra su 1500 e su 1700

Sa sotziedade europea tra su 1500 e su 1700

Sa sotziedade de sa prima Europa moderna teniat su 90% de sa populatzione impiegada in s'agricultura e pro custu fiat mescamente de caràtere rurale. Su traballu de s'agricultura si praticaiat a suta sa giurisditzione de sos feudatàrios.

S'inflatzione aiat resu prus lentos sos ischemas rigorosos de sa sotziedade de su XVI sèculu, chi cunsistiat in su fatu chi su "tzetu" non fiat determinadu dae sa richesa, ma dae su diritu. Sos cuntzetos medievales chi fintzas a cussu momentu aiant reguladu s'economia, comente giustu prètziu de s'economia controllada, non reghent prus.
Fintzas a sa fini de su 1500 sa pressione de sa populatzione a supra sos mezos de sussistèntzia aiat determinadu unu peoramentu de sos salàrios e de su livellu (standard) de bida.
S'economia europea fiat istada caraterizada dae s'aumentu de sos prètzios, sighidos dae un'inflatzione mai bista prima. S'Ispagna aiat causadu custa situatzione cun s'oro e sa prata batidos dae su Mèssicu. E, pròpiu s'iscoberta de su Mundu Nou aiat incoragiadu, cun totu s'abbundàntzia de sos produtos noos, s'espansione de su cummèrtziu.
In su XVII sèculu sa situatzione fiat divenida prus dinàmica, ma si fiat verificadu puru chi sos prètzios de sos alimentares aiant superadu sos de sos manufatos.
Sa càusa printzipale la podimus inditare in su grandu isvilupu demogràficu. In su 1450 sa populatzione europea contat 50/60 milliones de pesones, ma in su 1600 nche fiat arribbada a sos 100 milliones; sa segunda fiat sa pagu disponibilidade de sos gèneres alimentares, limitados dae sas annadas malas, e duncas de paga incùngia. S'inflatzione aiat resu prus lentos sos ischemas rigorosos de sa sotziedade de su XVI sèculu, chi cunsistiat in su fatu chi su "tzetu" non fiat determinadu dae sa richesa, ma dae su diritu. Sos cuntzetos medievales chi fintzas a cussu momentu aiant reguladu s'economia, comente giustu prètziu e economia controllada, non reghent prus.
Fintzas a sa fini de su 1500 sa pressione de sa populatzione a supra sos mezos de sussistèntzia aiat determinadu unu peoramentu de sos salàrios e de su livellu (standard) de bida.
S'economia europea fiat istada caraterizada dae s'aumentu de sos prètzios, sighidos dae un'inflatzione mai bida prima. S'Ispagna aiat causadu custa situatzione cun s'oro e sa prata batidos dae su Mèssicu. E, pròpiu s'iscoberta de su Mundu Nou aiat incoragiadu, cun totu s'abbundàntzia de sos produtos noos, s'espansione de su cummèrtziu.
In su XVII sèculu sa situatzione fiat divenida prus dinàmica, ma si fiat verificadu puru chi sos prètzios de sos alimentares aiant superadu sos de sos manufatos.
Sa càusa printzipale la podimus inditare in su grandu isvilupu demogràficu. In su 1450 sa populatzione europea contat 50/60 milliones de pesones, ma in su 1600 nche fiat arribbada a sos 100 milliones; sa segunda fiat sa pagu disponibilidade de sos gèneres alimentares, limitados dae sas annadas malas, e duncas de paga incùngia. Un'àteru fenòmenu sotziale fiat su "sanitàriu". Bi fiant in Europa epidemias periòdicas chi si agiunghiant a sas àteras maladias e - comente a semper - sas mortes atzidentales.
Sa mortalidade pro sas epidemias passaiat dae 1/6 a 1/3; cunsiderende chi bi fiant puru sos efetos a longu tèrmine cun abbassamentu de sa natalidade pro sas cojas tardas.
Fiat puru meda difundia sa pedidoria e sas festas religiosas rapresentaiant s'ùnicu reposu a su traballu pesante. In su XVII sèculu - favoridu dae sos cummèrtzios prus dinàmicos - essiat a foras su tzetu burghesu chi megioraiat su pròpiu istadu sotziale cun sa richesa. Tra custos, sos chi fiant prus avantagiados fiant sos propietàrios de terras piticos e sos nòbiles chi fiant renèssidos a isfrutare mègius sas terras pròpias; a su contràriu sos giorronaderis e sos afitèvoles fiant arriscu de espulsione, de trastama dae sas campagnas e de pedidoria in sas tzitades.
Bidimus in custu perìodu sa formatzione de su sistema de sas "enclosures" ( sa retzintzione de sos terrenos pro un'isfrutamentu prus ratzionale). In conseguèntzia megiorant puru sas manifaturas in sas domos de sos coltivadores, chi providiant a su tessimentu, sa tintura de sos tessutos e a los carcare( in sas carcheras). Naschent sas coltivatziones ispetzializadas, comente su tabacu, e sas indùstrias estrativas.