Camillu Benso conte de Cavour

Camillu Benso conte de Cavour

Sa polìtica de Cavour in su 1847 faghiat riferimentu a su liberalismu moderadu. Issu, mancare chi esseret cumbintu de sa netzessidade de illargare sas bases de s'Istadu, in sas cales b'esserent siat sa libertade individuale e siat sa propiedade privada, fiat de su pàrrere chi solu unu sistema monàrchicu costitutzionale esseret pòdiu assegurare un'isvilupu ordinadu e graduale de s'Itàlia, chene tentatziones rivolutzionàrias polìtico-sotziales.
Est istadu deputadu in su 1848 e tra su 1850 e su 1851 at fatu su ministru de s'Agricultura e Cummèrtziu e de sas Finàntzias in su guvernu de D'Azèglio, ma in su 1852 at atzetadu sa càrriga de Presidente de su Consìgiu, assegura•nde sa majoria de guvernu non solu a sa fide de su re, ma su prus a s'apògiu de su Parlamentu, a pustis nch'aiat mandadu a s'opositzione siat sos cunservadores e siat sos democràticos chi no atzetaiant cumpromissos.
Cavour isperaiat in un'Itàlia moderna e in un'evolutzione sighida, e chircaiat de acurtziare su Piemonte a s'Europa prus avantzada, e andaiat in cherta de illargare s'influèntzia de su Regnu de Sardigna a totu s'Itàlia setentrionale.
Pica•nde parte a sa gherra de Crimea de su 1855 si balangiaiat unu postu in sa mesa de sa Cunferèntzia de Parigi in su 1856, ma pensaiat chi prima de su 1859 s'esseret pòdiu arribbare a s'unificatzione de s'Itàlia. Cavour at protestadu contra a sa presèntzia de sos austrìacos in sas Legatziones pontifìtzias e at signaladu a s'opinione pùblica europea su guvernu malu de s'Istadu Pontifìtziu e de su Regnu de sas Duas Sitzìlia s.
Deretu a pustis sa Cunferèntzia de Parigi Cavour at comintzadu a traballare contra a sas detzisiones de su Cungressu de Vienna e a favore de s'espansione de su Piemonte in Itàlia a dannu su prus de s'Àustria. E dae tando at comintzadu a isvilupare una polìtica de alleàntzias internatzionales, cun s'Inghilterra e sa Frantza in particulare.