Dae s'oralidade a s'iscritura

Miniadura de su cuartu sèculu

Pro tratare s'argumentu de su perìodu de sa cultura orale in Sardigna sa prudèntzia non est mai bastante. Arresonare de sos sardos antigos partende dae sa traditzione orale pro cumprèndere mègius sas istitutziones, s'atividade de sos monastèrios, de sos papas, de sos giùighes e de totu sa gente chi a s'època fiat analfabeta, ocurret meda cautela, pro ite mancant medas documentos chi aviant pòdiu cunsentire de èssere pretzisos e rigorosos.

In Sardigna - in sos sèculos VI e VII - su prus de sas persones fiant analfabetas, contra a unu nùmeru meda piticu de gente chi fiat capassa de lèghere e iscrìere, ma custa situatzione est uguale puru, in su pròpiu perìodu, in totu sa penìsula italiana a suta su domìniu de sos Longobardos e in sa Frantza in ue guvernant sos Merovìngios. Sa cultura fiat sarvende•si in manu de sos cresiàsticos.
Sa situatzione cambiaiat cun Càralu Magnu, chi essende belle analfabeta, aiat cumpresu s'importàntzia de àere una cultura e aiat postu in su programma de guvernu de su Sacru Romanu Imperu s'impignu de abèrrere medas iscolas( cumintzende cun s'iscola palatina). S'iscopu fiat istadu de fàghere imparare a sa populatzione a lèghere e a iscrìere operende in custu modu una grandu rivolutzione.
Podimus antitzipare chi in Sardigna custa genia de dificultades dd'afrontaiant sos Giudicados in su sèculu XI, invitende sos òrdines monàsticos de sos Vitòrinos de Marsìglia e de sos Benedetinos de Montecassinu e àteros a abèrrere cunventos pro fàghere fronte a custa mancàntzia de cultura. 
In custu modu sa sotziedade sarda aiat megioradu su raportu tra alfabetos e analfabetas. Sos pagos alfabetizados però fiant - e custu est fachile de cumprèndere - sos de sas classes dirigentes.
Ma sa Sardigna in su sèculu VI passaiat dae su domìniu de sos Vàndalos (cun su re Trasa-mundu chi difendiat s'Arianèsimu) a sos Bizantinos (cristianos de oriente) chi aiant impostu una burocratzia fiscale e in custu modu faghiant cambiare s'istrutura sotziale e sas istitutziones.
Cun custas trasformatziones si modificaiat de pari passu su raportu puru cun sa cultura iscrita. Sa testimonia de su cambiamentu de custu perìodu nos benit donada dae unu pìscamu lòmpidu dae s'Àfrica, Fulgèntzio de Ruspe, chi nois connoschimus pro mesu de Ferrandu, unu diàconu allie-vu suo, chi aiat iscritu sa "Vida Fulgentii"e dae "s'Epistolàriu" de su papa Gregòriu Magnu.
Sa Sardigna, pro èssere in mesu a su Mediterràneu est meda dis-tante dae sos àteros territòrios, pro custu motivu in sos vàrios perìodos est istada una regione in ue imbiare medas persones cunfinadas chi no praghiant a su podere polìticu, ca la pensaiant in modu diferente dae sos guvernantes.
Custa sorte tocaiat a su pìscamu de s'Àfrica setentrionale, Fulgèntziu, pro òrdine de Trasa-mundu chi l'aiat esiliadu. Fiat lòmpidu impare a sos cumpàngios suos e fiant prus de 100 pesonas tra pìscamos e àteros religiosos.
Cun issu fiat lòmpidu a Càralis - tzitade chi faghiat parte de sa Provìntzia Sardiniae - su pìscamu de Ippona, Felicianu chi, pro sarvare sas re-licas de su corpu de su pìscamu Agos-tinu, las aiat portadas cun issu e cuadas in dd'una losa de una cresiedda in sa Marina, in ue, a pustis, est istada costruia una crèsia chi dedicaiat a Sant'Agos-tinu.
Su papa Sìmmacu, ca fiat de orìgine sarda, ddu s'aiat fatos agiudare meda. Sa règula de custu santu fiat pretzisamente " sa relatzione" intima cun Deus e sa letura personale de sos libros de sas Sacras Iscrituras.
Essende sa Sardigna meda allargo dae s'Itàlia comente dae s'Àfrica, fiat pro Fulgèntziu unu logu chi li cunsentiat de coltivare sa difesa de su cristianèsimu, segundu sas indicatziones de sa patristica e de sighire a mantènnere relatziones iscritas cun amigos noos e betzos, de Sardigna e de s'Itàlia.
In sos annos tra su 512 e su 517, Fulgèntziu - in acòrdiu cun sos àteros pìscamos sardos - aiat isvilupadu una grandu disputa teològica, in su monastèriu a su costadu de sa Basìlica de Santu Saturninu in Casteddu. Custu pìscamu aiat seperadu comente pastorale su "studium letzionis" e su scriptorium, in àteros faeddos, bolet nàrrere sa discussione, sa meditatzione e sa trascritzione a manu de sos libros chi mandaiat e chi preguntaiat a sos amigos foras de Sardigna e pro los donare a sos fideles suos. 
Sa detzisione de Fulgèntziu si fiat rivelada meda ùtile pro sa cultura in Sardigna e resurtaiat diferente dae su mètodu esprìmidu de Santu Beneitu in sa Regula "Ora et labora", a partire de su 540 si praticaiat in totus sos monastèrios benedetinos. 
Si nois nos domandamus cale fiat istada s'importàntzia de custa atividade culturale in sa Sardigna de tando, no podimus ca respòndere chi fiat istada manna. S'Àfrica setentrionale - in cussos tempos - fiat unu de sos tzentros prus avantzados de sa cultura retòrica latina e greca e Fulgèntziu, nàschidu dae famìlia nòbile, fiat pesona meda culta e aiat tentu càrrigas importantes in s'amministratzione pùblica. Cunvèrtidu a su cristianèsimu, uniat a sa cultura làica sa cresiàstica. Dae giòvanu si fiat formadu cun sas leturas de Omeru, Virgìliu, Tertullianu e de Menandru.
Su bio-grafu Ferrandu nos contat chi su maistru suo fiat in su monasteru comente unu faru pro totus.
Atiraiat totus pro sas prèigas e sas disputas - chene diferèntzia - siat chi esserent nòbiles o populanos, siat literados o analfabetas, totus sos chi aparteniant a sa diòtzesi de Casteddu a suta su guvernu de su pìscamu Brumàsiu.Trataiat cun sa comunidade cristiana sena nissuna diferèntzia de tzetu sotziale, antzis fiat persu-aviu ca sos "testos sacros" depiant èssere presentados dae pesones cumpetentes sena intermèdios.
Trasa-mundu, impressionadu dae sa fama a sa cale fiat arribbadu su pìscamu, aiat richiamadu Fulgèntziu in Àfrica pro faeddare de teologia. Fulgèntziu dd'aiat dedicadu puru tres libros, intitulados "Ad Thrasamundum regem", ma pro sas crìticas retzidas, in su 519 dd'aiat esiliadu de nou. Custa borta, mancare semper in Sardigna, però a foras de sos muros de Càralis, in unu logu de tumbas pùnicas, tzerriadu su martirìzu de SS. Cosma e Damianu. A su costadu de in ue, a pustis, ant costrùidu sa Basìlica de Santu Saturninu. Custas testimonias si podent imbènnere in sos topònimos e in medas crèsias chi portant su nòmine grecu de santos e grecu est puru s'istile de costrutzione.
Non depimus pensare chi custa situatzione fortunada de Casteddu esseret gosi pro totu cantu su territòriu de sa Sardigna.
In totu s'Otzidente puru sa diferèntzia tra sas tzitades e sas campagnas fiat meda manna e in Sardigna sa situatzione fiat ancora prus grave.
Cun Fulgètziu sa Sardigna at tentu una bella oportunidade.
Mancari chi su prestìgiu suo esseret mannu non podiat però arribbare a s'evangelizatzione de sas populatziones de sas partes tzentrales de s'ìsula, difìtziles a sa penetratzione.