Dae sos bizantinos a sos giudicados (V – XV)

  • Stampa
esèmpiu de iscritura

In s'ùrtima parte de su VI sèculu cun sa Sardigna, chi est oramai cumpleta-mente inseria in s'organizatzione polìtica de Bisàntziu, podimus bìere comente Gregòriu Magnu mantenet sos raportos cun sas comunidades cresiàsticas e làicas suas...

In s'ùrtima parte de su VI sèculu cun sa Sardigna, chi est oramai cumpleta-mente inseria in s'organizatzione polìtica de Bisàntziu, podimus bìere comente Gregòriu Magnu mantenet sos raportos cun sas comunidades cresiàsticas e làicas suas, chi non fiant prus a s'artu livellu de su tzìrculu intelletuale de Fulgèntziu, ma dae tando fiat meda decàdidu. Però depimus nàrrere ca in custu perìodu sos funtzionàrios bizantinos e sos padres fiant de limba greca.
Si puru no esseret una situatzione generalizada, in custu sèculu si fiat istabilidu a sos livellos de sas pesonas de guvernu una situatzione de "bilinguismu". Su grecu e su latinu si cunfrontant, fiant arribbados a nois sos pròpios testos neo-testamentàrios iscritos in sas duas limbas, cun una majùscula bìblica, sa prus tzerta essidos dae su scriptorium bizantinu de Casteddu.
Su pontìfitze Gregòriu I Magnu, cussente ca in Sardigna sa cultura fiat decàdida a sos livellos prus bàscios fintzas in sos pìscamos, isvilupaiat sa riforma de evangelizatzione pastorale cun energia pro cumbèrtere sas populatziones de sos territòrios tzentrales - sas Barbàgia s - chi non fiant istadas ancora cristianizadas e chi non podiant tzertu lèghere sos libros sacros in grecu o in latinu.
Gregòriu Magnu aiat cumpresu chi serbiant intermediàrios pro ispiegare e interpretare su testu iscritu, chi s'esserent serbidos de sos gestos iscènicos, sos diàlogos, sas figuras in sa prèiga, a s'iscopu de comunicare cun totu sa populatzione analfabeta.
Pro realizare custu mètodu nou de evangelizatzione aiat mandadu manacos prus volenterosos e istruidos dae s'Itàlia, pro agiudare puru su cleru locale chi non s'impignaiat in modu bastante e fiat adasiadu.
Un'àtera testimonia est cussa de Flavius Sergius, issu puru de sa Crèsia sarda, chi iscriet in limba latina. Sa visione de sa sotziedade sarda de custu perìodu nos faghet bìere crara mente cummente esseret dividia: una parte organizada dae sa burocratzia polìtica bizantina e dae sa cresiàstica ( mancare una prus ligada a Bisàntziu e s'àtera a Roma), ma totus a duas si serbiant de sa limba iscrita, greca e latina, s'àtera parte est costituia dae su mare de sos analfabetas.
Su raportu de sa populatzione cun su territòriu e sos valores de sas traditziones ant isvilupadu una forte coesione sotziale e sunt a sa base de sos acadessimentos de s'istòria de Sardigna; totus custos aspetos resurtaiant prus isvilupados in sas Barbàgia.
Su podere bizantinu fiat bene organizadu a leare sas impostas pro mesu de sos funtzionàrios intermèdios, mentres sos cambiamentos religiosos fiant istados favoridos pro mesu de sa Crèsia greca.
In sa limba e in sa bida de sos santos e in sas legendas podimus costrùere su modu de si organizare, de produire e de bìvere proite rapresentant sa tzivilidade de custos Sardos analfabetas.
Tratant de santos de su IV sèculu comente Eusèbiu e Lutzìferu,chi fiant istados pìscamos de Casteddu e aiant biagiadu meda pro cunvertire su pòpulu, fiant istados martirizados totus e duos in su 371 a pustis C. Aiant iscritu puru unu muntone de epìstulas e Lutzìferu medas puru in latinu. Sas testimonias sunt sas legendas e sas liturgias.
S'istudiosu tedescu Wagner afirmaiat ca pròpiu s'elementu semànticu in su lèssicu sardu rivelat s'orìgine populare e de su mundu rurale, chi tendet fintzas sos pagos elementos astratos a èssere cuncretos.
Bundantziosu est su lèssicu de su pastoriu, de s'agricultura, de sa bida rùstica, a custos s'agiunghent sos de sas partes de su corpus, de sa famìlia, de sos nùmeros. Mentres, pagos sunt is faeddos chi riguardaiant sa bida culturale e tzitadina. Su mundu de sos analfabetas fiat meda articuladu, e custa articulatzione est donada pròpiu dae sa morfologia de su territòriu, chi serrat, faghende isvilupare diversa-mente comunidades no tropu a tesas sas unas dae sas àteras.
Sas biddas de s'internu, de sos pianos, de sos Campidanos e de sas tzitades ant a isvilupare una diversidade fintzas in sas relatziones cun sas classes de sos dominadores, chi fiant cussas chi impreaiant sa limba iscrita; est pròpiu custa diversidade chi at a fàghere sa diferèntzia sotziale e econòmica.
In Sardigna su valore de sa persone si mesurat in sa pròpia comunidade, su tempus a su cale faghiant riferimentu fiat cussu de sa natura e de sos impignos de su traballu; su libru, imbetzes, fiat comente una relìchia e su documentu iscritu no fiat importante in sa bida sotziale. In custu isulamentu de sa Sardigna b'est s'isulamentu de sos sardos tra de issos.
Su Cristianèsimu siat comente si siat at agatadu un'àidu pro intrare in sa cultura sarda. E si sa dominatzione romana si podet definire colonizatzione, cun s'influssu de sa limba, sa religione est istada s'àtera fortza chi at modificadu su mundu sardu benende dae foras. Sa cultura iscrita de su restu sighit a passare cun sa presèntzia de sas "élites" culturales.
In su sèculu VIII bi sunt istados raportos tra sa Sardigna e s'Ispagna, nde agatamus testimonias in su còditze mozaràbicu de Verona, chi ponet in relatzione sa Sardigna cun Pisa e cun sos Longobardos. Nos mancant sèberos pretzisos de sos sèculos IX e X.
Sos documentos iscritos in Sardigna tra su Milli e su Milli e chentu presentant una testimonia de s'iscritura in Sardigna meda vària, rapresentende unu casu ùnicu in s'Europa Otzidentale. Sunt sos cresiàsticos chi iscrient sos documentos de sas cantzellerias de sos giudicados. Dae custu momentu sa Sardigna lassat s'Artu Mediuevu e sos raportos tra sos chi ischint iscrìere e sos analfabetas diveniant prus complicados.