Su vulgare natzionale

Codrongianus, sa Basìlica Santìssima Trinita de Sacàrgia

A sa fine de su sèculu XI e sos primos de su XII cumentzaiant a cumparire sos primos esèmpios de su vulgare sardu. Cumparet a sud e a nord de sa Sardigna. Pro ùrtimu si agiunghet su cuartu giudicadu, su de Gaddura.

Agatamus documentos in sos monastèrios e in sas basìlicas: Santu Perdu de Silki, Santa Maria de Codrongianus, Santu Nigola de Trulas e Santa Maria de Bonàrcadu, pro chistionare de sos prus importantes.
Su cuadru chi si presentaiat in Sardigna de produtzione de documentos fiat meda bundante, si nois lu cunfrontamus cun sas àteras regiones italianas e de medas àteras de s'àrea romanza in s'Europa meridionale.
In Sardigna medas documentos de testimonia sunt andados prèdios, ma nois tenimus una parte de custos documentos in bibliotecas e archìvios de Marsìglia, Pisa, Gènova, Montecassinu e Tòrinu; in Sardigna, solu in s'Archìviu de s'Artzipìscamu de Casteddu e in sas Bibliotecas de s'Universidade de Casteddu e de Tàtari. In sa limba iscrita oramai agatamus documentos in latinu e in vulgare sardu in manera alternativa.
A confùndere su cuadru de custu perìodu de sa bida linguìstica e culturale de su Mediuevu sardu b'est puru s'incuinamentu de sos documentos farsos. Sa situatzione de custu perìodu rivelat pagas testimonias latinas de perìodu giudicale chi benint prima o sunt contemporàneas a sos documentos in limba vulgare. In sa zona a sud de sa Sardigna paret chi esseret resistia sa cultura greca a cunfrontu cun sa limba latina.
Resurtat pèrdidu su materiale literàriu e de poesia in limba vulgare chi riguardat totu su materiale de sa cultura orale.
In Sardigna, cummente in totu su mundu neo latinu, naschet s'esigèntzia de s'isvilupu de sa limba vulgare iscrita pro sos usos de caràtere giurìdicu, ma sa limba iscrita diveniat definitiva mente autònoma a pustis su Batorghentos.
Pro totu su perìodu in antis, tenimus testimonias de documentos (sìngulos o in registros) nominados condaghes, chi cunteniant donatziones, cuntratos, pèrmutas, atos patrimoniales, protzessos fatos in sos monastèrios e garantidos dae s'abate. S'agiunghent istatutos, lees, tratados, totus sos documentos polìticos. Pro sa Sardigna medievale - faghet meravìgia - ma non s'agatant documentos de poesia o de literadura culta in volgare. Sa meravìgia est prus manna si cunsideramus cun cale lestresa sa prosa sarda iscrita si emantzipaiat dae sa forma orale, e cummente esseret is-currente sa limba usada in sos condaghes (fintzas a su XVI sèculu), e de s'usu de custa limba impreada in sos raportos tra su podere polìticu e sa gente.
Sas testimonias printzipales las agatamus in limba sarda in sos Istatutos tataresos e de Casteddu e in sas Cartas de Logu. Su pròpiu arresonamentu si podet fàghere pro sa produtzione in limba latina, sos ùnicos esèmpios de versificatzione medievale latina los agatamus in Casteddu in sa Turri de Santu Pancràtziu e in sa Turri de s'Elefante e in Catedrale, ma sunt de unu perìodu tra su 1305 e 1312 e lòmpidos dae Pisa.
Bi sunt esèmpios puru in sa produtziones de biografias de santos, legendas de sos santos màrtires (martirizos), in versos e in prosa (Casteddu, Igrèsias), destinados a sos cantos, su prus a boghes, e a diàlogos pro sas retzitatziones, comente in sas sacras rapresentatziones. Sos àteros documentos de su XII sèculos e - forsis prima - sunt sas "Passiones"e sos libros de liturgia. Si agataiant puru in documentos in vulgare partes de biografias de santos in latinu.
Meda de sa produtzione de sa traditzione orale s'est esprimia in sas improvisatziones de sa literadura populare.
In su patrimòniu de cussos tempos, oe si podent recuperare rastros catalanos e ibèricos e finas italianos.
Analizende su patrimòniu de sos mutetos - pro cantu riguardat sos temas e sos nòmines - si ispirant a sos Rea lis de Frantza.
Sas formas prus antigas sunt cussas musicales chi s'ispirant a sa tècnica mètrica de sa poesia medio-latina, raigada in s'usu populare impare a su materiale de sos tratados proventzales chi agatamus in su Mediuevu pre-giudicale.
Su sèculu XI rapresentaiat unu momentu polìticu e sotziale meda particulare, tantu chi podimus nàrrere fintzas contradditòriu pro sa Sardigna, pro ite si presentant dae una banda s'innovatzione cun s'elaboratzione e s'afirmatzione de sa limba vulgare e dae s'àtera banda abarrat indiferente a sa cultura de su tempus.
A printzìpios de su sèculu sa Sardigna fiat in una cunditzione de autonomia de fatu pro s'abbandonu e s'in cùria de s'imperu bizantinu, tantu chi sa Sardigna fiat sugeta a s'invasione de sos àrabos de Mugahid.
Cambiaiat definitiva mente s'iscenàriu polìticu pro s'interventu de Gènova e de Pisa, chi pro difèndere su cummèrtziu in su Mediterràneu Otzidentale difendiant sa Sardigna. Si pensaiat ca sa cultura greca s'esseret a bellu a bellu ispèrdida. Difatis, sa Carta greca de Marsìglia, fiat istada iscrita cun sos caràteres grecos, ma detada in campidanesu.