Su Seschentos

Su Seschentos

In custu sèculu pro s'imperu ispagnolu cumentzaiat una grave crisi economico-sotziale e Filipu III in su 1603 aiat cunvocadu su Parlamentu. Sos sardos isperaiant de non essi prus cunsiderados una colònia pro ite in su 1622 Frantziscu Vico, un'istòricu tataresu, fiat divenidu Reghente de su Consìgiu Supremu de Aragona.

In Sardigna si cumintzaiat a inferchire sas matas de olia. Fiat megioradu e incoragiadu s'insegnamentu pùblicu.
Sos Istamentos, in su 1627, aiant votadu de abèrrere s'Universidade de Casteddu e ses annos a pustis sa de Tàtari.
Filipu IV sighende s'òpera de su babbu suo, in su 1658 aiat acordadu de nde ritirare sas gabellas pro s'importatzione de sos libros. In custu perìodu sa literadura est giai totu ispagnola. Faghet etzetzione Càralu Buragna, unu poeta chi si fiat fuidu dae Sardigna cun su babbu cando teniat batòrdighi annos e non fiat prus torradu. Sos literados prus mannos de custu perìodu sunt su poeta G. Dellitala e su romanzeri G. Zatrillas.
Su primu fiat unu nòbile de Casteddu chi aiat tentu càrrigas de guvernu. Aiat iscritu unu cantzoneri intituladu "Cima de monte Parnaso Espanol", in tres partes: Calliope, Urania e Uterpe. Custu poeta faghiat parte de su movimentu literàriu de su Seschentos.
G. Zatrillas, nòbile casteddaju chi aiat retzidu càrrigas polìticas, fiat istadu impresonadu in su 1707, suspetadu de s'esseret ischieradu cun Càralu III in sa Gherra de Sutzessione ispagnola. Aiat iscritu su romanzu "Enganos y desenganos del profano amor", publicadu in Napile in su 1707.
Sos protagonistas sunt su duca Federicu de Toledo e donna Elvira Peralta. Custu romanzu resurtaiat complicadu e cun medas fatos, su gustu est barocu. In agiunta cumparit "Las moralidades", sentèntzias morales segundu su gustu de sa Controriforma, serbiant a cobèrrere su materiale sensuale pro fàghere cumprèndere cales perìgulos si current in-sighende amores de amigàntzia. Fiat istadu istampadu, e custu est su signale ca fiat meda apretziadu. Aiat iscritu puru unu poema eròicu e una regorta de lìricas
In-tantu in Sardigna - sia puru lenta-mente - s'ambiente culturale continu-at a cambiare. Creschiat s'interessu pro s'istòria presente e passada de s'ìsula, chi aumentaiant sas polèmicas fachiles, in particulare cussas chi naschiant tra Tàtari e Casteddu.
Sa prus nòdida fiat istadas cussa incumentzada tra s'eclesiàsticu Salvator Vidal, de Maracalagonis (nòmine de batìsimu Juanne Andria Còntini), contras Frantziscu Ànghelu Vico, chi fiat un'istòricu tataresu.
Cando su Vidal aiat iscritu "s'Historia general de la Isla y Reyno de Sàrdeña", Vico l'aiat mandadu sa Respuesta. Sa personalidade culturale de Salvator Vidal fiat rapresentada dae sa connoschèntzia aprofundida de tres limbas: sa latina, s'italiana e sa ispagnola. Polemista violentu ma cun pagu sensu crìticu e iscarsa volontade pro sa documentatzione. In su 1641 aiat publicadu "Clipeus Aureus excellentiae calaritanae".
Un'àteru istòricu sardu, Lussoriu Aleo, esiliadu in su 1701 a pustis sa congiura contra sos ispagnolos, cando aiant assassinadu su marchesu de Camarassa in Castello, aiat iscritu un'òpera intitulada "Successos generales de la Isla y Reyno de Sàrdeña".