Sos intelletuales de s'illuminismu

  • Stampa
Sos intelletuales de s'illuminismu

Si depent ammentare in prus sos intelletuales de formatzione illuminista chi si sunt dedicados a sa froridura noa de sa Sardigna iscriende tratados de caràtere econòmicu, agràriu, de s'allevamentu in generale e sìrigu, de sa pisca, mineràriu, de sa navigatzione, de sos trasportos, de su cummèrtziu, de sa meighina.

Fiant mescamente educadores, istudiosos de totus sos aspetos tècnicos chi podiant donare unu contributu a su progressu netzessàriu a superare s'arretradesa de s'ìsula. Issos connoschiant sos personàgios prus rapresentativos de s'illuminismu europeu e sas òperas issoro, comente s'Entziclopedia.
Tra custos intelletuales e istudiosos depimus numenare Zosepe Cossu, Antoni Porcheddu, Andria Manca dell'Arca, Pedru Leo, Domìnigu Simon, Maurìtziu Puggioni, Luisi Soffì, Andria Massala. Sas issoro sunt òperas iscritas in prosa e in poesia.
In su Setighentos, difatis, sa cultura illuminista fiat istada introduia e promovia dae sas riformas de su Ministru Boginu, cun sas riformas chi aiant portadu a s'organizatzione de su sistema de s'istrutzione in Sardigna, siat in sas Universidades siat in sas iscolas superiores e elementares, atuadas cun meda rigore. Su Ministru introduit insegnantes preparados, imbiados dae su continente, comente sos intelletuales de su livellu de Frantziscu Gemelli e de Frantziscu Cetti, Giatzintu Hintz, Juanne Batista Vasco. Pròpiu sas Universidades fiant istadas sos istrumentos de formatzione pro sa burghesia naschent e. Medas de custos istudiosos chi amus numenadu in antis aiant retzidu sa formatzione pròpiu frecuentende sas duas Universidades de sa Sardigna. Depimus puru cunsiderare - in agiunta - sos contributos chi sa classe burghesa noa e sa nobilitade aiant donadu in su perìodu chi tzerriamus sa rivolutzione sarda, tra sa fine de su Setighentos e su comintzu de su Otighentos.
Dae custas Universidades ant a essire puru òmines chi ant signadu sa bida polìtica de sa Sardigna, comente Juanne Maria Angioy (Bono 1751- Parigi 1808), e Domìnigu Albertu Atzuni ( Tàtari 1749- Casteddu 1827).