S’arte romànica

Nora, Sant’Efis.

In sa Sardigna s'influèntzia de s'arte romànica, chi s'isvilupaiat in totu s'Europa in sos sèculos tra X-XIII, si manifestaiat cun sas rapresentatziones de caràteres unitàrios: su sensu de drammatizare su reale, s'espressione simbòlica, sa cumpetèntzia de sas tècnicas e de su materiale, su prus in perda, trachite e basaltu e cun s'agiunta de màrmaros o granitos, chi prove-niant dae sos tèmpios o domos o fràigas de s'antighidade romana, chi s'agataiant in s'ìsula.

S'ispiritualidade cristiana in Sardigna s'esprimet cun su recùperu de sos vàrios istiles: romànicu, bizantinu e de sos bàrbaros. S'arte diveniat su printzipale valore educativu e a su pròpiu tempus istrumentu de connoschèntzia.
S'edificatzione printzipale de custu istile, s'esprimet cun sa costrutzione de sas crèsias, cun sos caràteres distintivos de sos arcos a totu sestu (s'arcu semitzirculare), sas colunnas isoladas (in unu primu perìodu bàscias, tando artas), sos capitellos fiant - su prus de sas bortas - corintzios (cando non diversos sos unos dae sos àteros, ca fiant istados recuperados dae costrutziones romanas antigas diferentes); àteros, de forma cùbica cun rafiguratziones sacras o fantàsticas (bestiàrios).
Sas massas muràrias sunt sòlidas e profundas, abertas dae pagas frenestas de lughe. Sa cobertura est a bòveda, a tzimbrana o a cùpula. Su prospetu si presentaiat cun pilastros simmètricos, cun s'architrave e su tìmpanu, in ue a bortas inseriant in su tzentru unu Cristos. Sos portales in unu primu perìodu fiant in linna, a pustis in brunzu realizados a formigheddas.
Sos temas iconogràficos prus rapresentados sunt ispirados a iscenas de s'istòria sacra, Antigu e Nou Testamentu e a s'Apocalisse. In Sardigna su romànicu si isvilupaiat su prus dae su Nord a Sud in totu sa parte otzidentale, in su perìodu de sos Giudicados, cando fiant istados invitados òrdines religiosos a fraigare monastèrios e crèsias pro megiorare sa cultura de su pòpulu.
Cun custos interventos sa Sardigna non solu si rinnovaiat, ma teniat s'oportunidade de b'essire dae s'isulamentu e de s'acurtziare a sa cultura europea.
Est craru chi sa diversidade de sas cumponentes istilìsticas e s'arribu de sas maestràntzias de diversa ghiradura (frantzesas, lombardas, toscanas e fintzas àrabas), si fiant esprimias cun originalidade, mancare abarrende beni intregadas siat in su paesàgiu logudoresu siat in sa parte meridionale de su Sulcis. Su raportu tra sa costrutzione e s'ambiente paesagìsticu si cunservaiat ancora in un'armonia asserena-dora.
Non bi sunt abarrados, si no in pagos casos, sos nùmenes de sos architetos chi las aiant disegnadas, su prus de sas bortas fiant manacos. Custas crèsias manteniant unu raportu de primore pro sa bellesa architetònica cun sas costrutziones de sas cortes de sos giùighes e de sas abitatziones ancora prus modestas de massajos, pastores e artesanos. Unu tzertu nùmeru de crèsias si faghent notare pro sa bona fatura generale e podent èssere r afrontadas a sas prus bellas costrutziones de su perìodu de àteros territòrios de s'Itàlia e de s'Europa.
Sa semplitzidade de sas formas s'esaltaiat cun sos materiales, chi belle semper sunt calcàreos, de trachite, de basaltu e granitos, de colores diferentes. Medas sunt sos esèmpios de sos diversos perìodos de su romànicu in s'ìsula a cumintzare dae sa crèsia de S. Sabina (Silanos) e de S. Perdu de Bosa, (de datatzione pagu sicura).
Cun seguresa de su sèculu XI - costruias dae sos benedetinos de S. Vitore de Marsìglia - sunt sa parrochiale de Sant'Antiogu, S. Efis de Nora e S. Plàtanu de Biddaspitziosa. De influèntzia toscana sunt S. Gavinu de Porto Torres e sa Catedrale de Otanta.
De influèntzia lombarda sas crèsias de S. Nigola de Trulas (Semèstene) e sa Catedrale de Porto Torres. De influèntzia toscana e lombarda sunt sa Catedrale de S. Giusta de Aristanis e sa SS. Trinidade de Sacàrgia.
Àteras importantes sunt S. Maria de Uta e sa Catedrale de Tratalias. De influssu frantzesu de su XIII sèculu, òpera de sos Cistercènsos, est S. Maria de Corte (Sindia) e ancora unu grupu trigadiu de Igrèsias cun S. Maria de sas Gràtzias e S. Maria de Badde Birde. Custos monumentos rapresentant - tra tantos - solu pagos esèmpios.