S’isvilupu urbanìsticu-architetònicu romànicu in Sardigna

Sa crèsia de Santu Nigola de Trullas

S'isvilupu urbanìsticu-architetònicu in su perìodu romànicu si caraterizaiat mescamente in s'aspetu de protetzione de sas tzitades e de sas populatziones.
Pro cantu riguardaiat sas tzitades fiant istadas inghiriadas dae muros artos cun turres e bastiones.

Sa tzitade de Casteddu, s'ùnica subravivia a sos atacos e a sos cambiamentos, pro curpa de sas invasiones, cumentzaiat in custu perìodu a costrùere un'imponente sistema de difesa, lassende a s'esternu sos cuartieris a suta su Casteddu: Stampaxi, Villanova e sa Marina, issos puru cun muros, ma prus pagos imponentes.
Juanne Capula est istadu unu costruidore de sas turres de Casteddu, segundu su modellu de costrutziones de sos pisanos. Custas turres sunt cunsideradas meda interessantes cunfrontadas a sas àteras de sa penìsula italiana.

Paret chi su Capula aiat costrùidu una turre de su Casteddu Malaspina de Bosa (1308), ma prima aiat costrùidu, semper in Casteddu, sa Turre de S. Pancràtziu a Nord (1305) e sa de s'Elefante (1307) chi serraiat a sud sa tzitade.
In su restant e territòriu de s'ìsula, a inghìriu a sos casteddos, si formaiant nùcleos abitados cun turres e muros comente s'est verificadu pro Castel Genovesu (Casteddu sardu), Burgos, Bosa e Igrèsias.
In Aristanis si agataiat sa turre de su 1294, fata costrùere dae su giùighe Marianu, mentres in s'Alighera fiat istada costrùida sa tzinta murària de is Dòria.
Pro pigare sa friscura e pro rèndere prus ampra in su perìodu istiu sas domos, in Casteddu e in Tàtari, e in sas biddas de sas Barbàgia s'aiant cumentzadu a costrùere terratzos de linna.
A sa fini de su sèculu XIII - sos Cistèrcensus prima e sos Frantziscanos a pustis - cumentzant a rinnovare su romànicu introduende elementos gòticos in forma decorativa. S'arcu a sestu acutzu est un'elementu chi caraterizaiat custu istile nou chi cumentzaiat a s'incarare; un'esèmpiu l'agatamus in Tratalias, in Bosa e in Sorres.