Dae sa preistòria a sa Sardigna cartaginesa

Breve istòria a primìtzios de sa cumparsa de s'òmine in Sardigna

Breve istòria a primìtzius de sa cumparsa de s’òmine in Sardigna

Est meda probàbile chi sa vida umana apat tentu orìgine in Sardigna in unu tempus prus antigu de su chi oe testimonia cun tzertesa sos archeòlogos. Semus faghende riferimentu a su Paleolìticu.

Ligi totu...

Sos nuràgicos protosardos

Triei, tumba de gigantes

Cumentzant a lòmpere in Sardigna duas undadas dae ladu de s'Europa centru-otzidentale, chi si diferèntziant unu pacu, sa prima batijada de su ' vasu campaniformi ', presente finas dae su neolìticu, s'àtera numenada ' cultura de Bonnànnaru ', unu pagu prus gratzile.

Ligi totu...

Paleo-patologia de sos nuràgicos

Paleopatologia de sos nuràgicos

Cale esseret sa cunditzione de salude de cussu tempus l'ischimus dae sos istùdios de sa paleopatologia e paleoetnoiatria de sos sardos; cumparint sas maladias de sos ossos de sa barra e de sas dentes, comente istuvuladura de sas dentes, su sèdiu ispostadu, su nùmeru e sa forma e meda sa sartzidura de sos càssios dentales.

Ligi totu...

Sos Sardos

Arzachena,  Li Lolghi

De s'època de sa conchista romana ischimus ancora pagu, su prus fiant dolicocèfalos e in sa zona de Bitia bi fiant puru brachicèfalos. Sa mèdia de s'istatura non resurtaiat aumentada e aici at a abarrare pro diversos sèculos. Valores prus bàscios, ma non frecuentes s'ant puru a agatare in tzertas zonas, comente a Bono.

Ligi totu...

Atzinnos de istòria antiga

Navichedda nuragica.

Sa Sardigna est una de sas terras prus antigas de s'Europa e s'istòria sua comintzat giai dae su Paleolìticu, ma su prus s'agatant rastros de sa presèntzia de s'òmine in s'època neolìtica, a fùrriu de su 6000 prima de Cristos.

Ligi totu...

Creta, sa Lìdia, s’Etrùria e sa Sardigna

Sa tauromachia a Cnosso

S'adoratzione de su deus Sole est rapresentada dae su Trau. In Sardigna si collegant a su cultu de su Sole sas màscheras de Otzana, màscheras de Boes, de trau. Sos sardos connoschiant puru s'istòria de su Minotàuru de Creta e lu dimustrat unu brunzetu nuràgicu de Nule chi pintat unu trau cun sa conca de òmine.

Ligi totu...

Sa Lìdia fiat sa madre-pàtria de sos Sardos?

Sa Lìdia

Sa capitale de sa Lìdia antiga fiat Sardis o Sardeis e dae custu nùmene paret chi siat derivadu Sardigna. Sos abitantes de sa Lìdia si naraiant Sardianòs e sos Grecos mutiant sa Sardigna: Sardò, Sardonia, Sardenia, Sardone. E sos abitantes beniant mutidos: Sardòs, Sardios, Sardoos, Sardaios, Serdais, Sardanòs, Sardianòs, Sardònios, Sardonakòs, Sardiniakos.

Ligi totu...

Ligàmenes religiosos tra nuràgicos e Etruscos

Sos collegamentos si podent notare in sas usàntzias e in sos cultos religiosos. S'adoratzione de sa dea Minerva, meda comuna tra sos Etruscos, est istada cumprovada puru in Sardigna.

Ligi totu...

Orìgines fenìtzias e grecas de sos sardos

Orìgines fenìcias e grecas de sos sardos

Segunde sos istòricos sos Sardos sunt de orìgine fenìtzia o greca, ma s'ùrtima iscoberta  de s'archeòloga Giusepina Manca De Mores est de grandu importu ca at agatadu in su tèmpiu de Antas de Flumini-megiore una figura chi paret siat de su Sardus Pater, chi si presentat cun sa conca a furriada de piumas. Su Sardus Pater fiat cunsideradu su fundadore de sa Sardigna, fìgiu de s'Eracle lìbicu e babbu de sos sardos.

Ligi totu...

Sos Fenìtzios e sa Sardigna

In sa regione costera a Nord de sa Palestina, sa chi oe corrispondet a su Libanu e a sas costas de sa Sìria, bi fiant sas tzitades de sos Fenìtzios, chi ant a arribbare a una richesa econòmica istraordinària. Sa caraterìstica issoro fiat su fratzionamentu polìticu. Onni tzitade, difatis, teniat unu territòriu piticu e fiat guvernada dae unu re. Totu a inghìriu teniant pòpulos potentes e mannos.

Ligi totu...