Breve istòria a primìtzios de sa cumparsa de s'òmine in Sardigna

Breve istòria a primìtzius de sa cumparsa de s’òmine in Sardigna

Est meda probàbile chi sa vida umana apat tentu orìgine in Sardigna in unu tempus prus antigu de su chi oe testimonia cun tzertesa sos archeòlogos. Semus faghende riferimentu a su Paleolìticu.

Ma seguru ca in su Neolìticu s'òmine fiat lòmpidu fra su VI e su V millènniu in antis de Cristos a sas terras sardas ma, tenende pagos rastros, non semus in gradu de nàrrere comente esseret su corpu suo.
Non semus meda a tesu si naramus ca aiat apartènnere a una de sas tres morfologias chi biviant a fùrriu de su mare Mediterràneu Otzidentale, connoschias comente s'afromediterrànea, sa danubiana e fortzes sa cromagnoniana, chi fiant riferimentu a sa cultura medioneolìtica de "Bonu Ighinu", in su IV millènniu.
Sa forma de sa conca allonghiada, richiamada sa forma euroafricana e su corpu fiat massissu e bàsciu de artesa. Ma tra sa fini de su IV millènniu e su primìtziu de su III si ispartzit totue in Sardigna una cultura nomenada de "Otieri", beniente de s'Oriente Egeu a ispetzifitzidade dolicomorfa, un'ispètzie de forma ìbrida tra afromediterrànea e danubiana a istrutura robusta, cun una diferèntzia de artesa, sos de su nord de s'ìsula unu pacu prus arta de sos de bàsciu. Sos de sas culturas imbeniente, tzerriadas de "Abealzu-Filigosa" e de "Monte Craro", non fuint meda diversos, si puru bi essint grupos umanos puros, comente sos danubianos de s'Anglona, probàbile resurtadu de fenòmenos de segregatzione zonale.
Custas tipologias benint in generale a costituire sos "paleosardos arcàicos".
Mentres sos chi ant a sighire deretu a pustis e chi ant a determinare s'"edade de su Brunzu" sunt sos "paleosardos reghentes".