MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sa tzivilidade nuraghesa in sos territòrios de sa Sardigna

S'edade nuraghesa pigat su nùmene dae sos nuraghes, chi si presentant comente turres tundas a truncu de cono cun un'artesa dae sos 10 a sos 25 metros. Sos nuraghes sunt fraigados cun perdas manna postas una supra s'àtera chene marta.
De seguru custas costrutziones , chi non si cumprendent galu a fundu totu, sunt istadas pensadas dae persones cun cumpetèntzias architetònicas e tècnicas costrutivas avantzadas comente si podet cumprèndere dae s'anàlisi de s'isvilupu urbanìsticu de sos cumplessos nuraghesos chi s'estendent tra sos 20 e sos 25 ètaros.
Paret chi in Sardigna bi siant prus de 7000 nuraghes ispartos belle in totue, solu in tzertas partes sunt de mancu, e a fùrriu de custos nuraghes bi fiat sa vida de sos sardos antigos.
Si suponet chi custas turras truncu-conicas esserent tentu una funtzione de difesa de sas populatziones, ma fiant puru logos de atopos religiosos e de cummèrtzios.
Sa sotziedade nuraghesa fiat formada su prus de gherreris, pastores, artesanos e proletàrios mantesos aunidos dae sos capos e sos satzerdotes e dae unu sistema de vìnculos e usos, de unidade pro si campare e pro si difèndere dae sos lacanàrgios.
Sa tzivilidade nuraghesa s'est isvilupada in Sardigna dae su de XV sèculos a su 238 a.C., annu in su cale s'ìsula est istada conchistada dae sos Romanos, mancare chi prima nch'esseret giai posta in crisi dae sos Cartaginesos chi sunt arribbados in Sardigna in su 509 a.C.
In base a sas anàlisi fatas cun su ràdiu carbòniu essit a campu chi s'edade nuraghesa fiat distinta in vàrias fases, mancari chi a nois como nos pàrgiat una tzivilidade ùnica cun valores uguales. Difatis sos istùdios nos permitint de diferentziare vàrios perìodos de costrutzione e si podet afirmare chi su màssimu isvilupu de custa tzivilidade s'est presentadu tra su 1500 e su 1000 a. C, mentres a pustis de custa data sos nuraghesos ant dèpidu parare fronte a s'arribu dae foras de àteros pòpulos comintzende cun sos Fenìtzios chi si sunt istabilidos in Sardigna cun insediamentos istàbiles su prus pro motivos cummertziales.
Mentres sas tècnicas costrutivas si presentant belle uguales in sos nuraghes, paret chi non b'esseret imbetzes un'istrutura sotziale unitària, un'ùnica natzione, ma un'organizatzione in cantones.
E no est crara nen sicura mancu sa genia de espansione de custu pòpulu in foras de s'Ìsula.
De grandu importu, pro s'espressione culturale, sunt sos brunzetos ca su modu de traballare su brunzu dimustrat una capatzidade bona tantu de rèndere s'ìsula comente unu riferimentu bonu pro sos àteros pòpulos de su Mediterràneu.
Sa cumpetèntzia in su modu de traballare su brunzu da parte de sas persones capassas notat una connoschèntzia manna de custu setore chi at permìtidu de arribbare a formas espressivas sofisticadas e de grandu cultura.
Est pròpiu gràtzias a sos brunzetos chi podimus tènnere una visione prus crara de custa sotziedade gherreri-pastorale, coragiuda e organizada segunde un'orgolliosa autonomia de pòpulu.