MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Sos bidditzolos nuraghesos

Faeddende de sos bidditzolos nuraghesos podimus nàrrere chi s'agatant su prus in sos arto-pianos, in sas arturas e ispuntones e in sas baddes criadas dae sos rios. Si nde atzapat, mancare chi non siant medas, puru in sas arturas chi superant sos milli metros, comente sos chi bi sunt in Fonne, Orgòsolo, Teti, Talana e Àrtzana.

Su sèberu de custos insediamentos rispondent a funtziones ratzionales chi tenent custos recuisitos: sa presèntzia de abba, de terras pro su pàsculu, de corturas e bias de comunicatzione, pro cunsentire iscàmbios e cuntatos cun àteras comunidades sìmiles chi teniant su matessi isvilupu econòmicu.
Sos logos seberados, tra s'àteru, permitiant su controllu de sa zona a fùrriu e de difèndere sas bias chi beniant impreadas pro sas tràmudas, sas . S'istrutura de su bidditzolu teniat comente elementu base sas pinnetas, su prus tundas, in preda, in nùmeru chi andaiant dae unu mìnimu de 30 a unu màssimu de 200: pro cussu si pensat chi custos bidditzolos esserent populados dae una presèntzia de belle milli abitantes.
Su materiale pro los fraigare fiat su matessi de sos nuraghes, sa base fata dae predas a iscuadra, sas pinnas intintas cun terra ruja, terra de pipa, e, pro las isulare mègius, a bortas poniant in mesu puru s'ortigu. Su matessi faghiant pro su pavimentu finas cun àteru materiale. Su sistema de cobertura fiat preparadu cun palos a rajos in su truncu de cono chi puntaiant totus cara su tzentru.
Pro sas pinnetas minores , sa cobertura fiat fata cun sas lastras de custa preda de su logu, una supra s'àtera. In sas pinnas bi fiant puru sos istùgios, pro pòdere pònnere sos trastos, sos produtos alimentares, sos istèrgios de terra. Ant agatadu in custos istùgios, pesos de telàrgios, carrutzos de terra cota pro su filu, filadòrgias, candelas, mentres in bassu, muru muru, ant agatadu setzidòrgios in preda.
Medas bortas ant agatadu modelleddos de turres nuraghesas de terra; e custu fàghere cumprèndere chi sa turra fiat su sìmbulu identitàriu ètnicu. Sa parte manna de trastos de linna, ùtiles a s'isvilupu de s'economia agro-pastorale, non nche sunt arribbados a su tempus nostru ca su tempus si nche los at mandigados e fatos a proighine.