MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

S’artare preistòricu de Monte d’Accoddi

S’artare preistòricu de Monte d’Accoddi

Tra sas primas costrutziones megalìticas, de su Neolìticu reghente, b'est s'esèmpiu ispantosu de su zìqqurath o Artare preistòricu de Monte d'Accoddi a belle deghe chilòmetros dae Tàtari.

Est su matessi perìodu in su cale benint postos sos bètiles o menhir, chi in limba sarda si mutint ' perdas fitas ': crastos mannos illongados e prantados in su terrinu, sìmbulu de su cultu fàllicu.
In su matessi perìodu si faghent puru sos primos dolmen, chi sunt costituidos dae bator lastrones prantados in terra e unu chintu postu comente cobertura.
S'Altare preistòricu o zìqqurath de Monte d'Accoddi est longu sa bellesa de 75 metros, cumpresa sa rampa pro s'intrada, e fiat artu 37 metros, ma como est de 8 metros solu.
Cando in su 1952 ant comintzadu sos iscavos si bidiat solu un'ispuntone cun unu lastrone, duos bètiles e un'àtera preda belle tunda, traballada a grussu, cun isculpidas duas cupeddas, chi rapresentaiant sa fertilidade. Istupaiant dae su terrinu, a pena marradu pro sos traballos, unu nùmeru mannu de fritzas, lepas e àteros istrumentos, fortzes ligados a su filòngiu de sa lana, chi batint a pensare chi in cussu logu b'esseret una fràbica de trastos pro iscàmbios cummertziales cun àteros pòpulos o tribus.
In sos terrinos de a fùrriu si traballaiat sa terra pro impiantare bìngias e olivàrios e a unu tzertu puntu ant abertu una tumba tunda cun tzellas a fùrriu de sa chi bi fiat in mesu.
Sa sovrintendèntzia de Tàtari at deretu suspesu sos traballos ca at cumpresu chi su logu fiat de grandu interessu archeològicu e pagos annos a pustis ant sighidu sos iscavos e ant cumpresu chi non fiant restos de unu nuraghe.
Solu in su 1979, cun sos iscavos de s'archeòlogu prof. Ercule Contu est bènnidu a campu s'Altare preistòricu e si sunt cumbintos chi esseret unu zìqqurath e dae tando in cussu modu pròpiu l'ant mutidu: zìqqurath de Monte d'Accoddi.
Custu monumentu de ispantu est galu oe prenu de misteru, ma pro sos tècnicos e archeòlogos ammentat su zìqqurath de su Mèdiu Oriente mesopotàmicu.
E medas sunt sas dimandas chi si ponent sos istudiosos: chie at fraigadu custu artare ischende chi semus in unu logu de cultu religiosu e chi non si nde agatat un'àteru sìmile ne in Sardigna ne in totu su Mediterràneu?
Sa risposta non est galu arribbada, mentres est seguru chi custu est s'ùnicu esèmpiu in Europa de custa genia de costrutziones.
A su tempus de sa segunda gherra mundiale ant piatzadu in custu ispuntone una contraèrea chi at fatu dannos a sas partes superiores de sa segunda piràmide, mentres sos iscavos ant dimustradu chi sa prima piràmide nche l'at distruida su fogu, ma l'ant torrada a fraigare, l'ant agiuntu un'àteru logu nou de cultu, supra-elevadu de diversos metros, e gasi puru sa rampa e sa piràmide sunt istadas torradas a fàghere prus mannas.
Sa segunda piràmide est istada in usu finas a su perìodu Calcolìticu, comente cunfirmant sos repertos agatados chi apartenent a sas Culturas de Filigosa-Abealzu, de Monte Craro e de su vasu Campaniforme, agatados in sas cabannas chi bi sunt in sa base de su zìqqurath.
Est belle seguru chi a s'època de sa Cultura de Bunnànnaru, de sa prima edade de su Brunzu (a fùrriu de sa fine de su III millènniu e a su comintzu de sa piràmide comente logu de cultura non depiat èssere prus in usu.
Podet èssere chi unu pòpulu bènnidu dae su Mèdiu Oriente si siat intregadu cun sas populatziones locales. Ma proite un'Altare gosi singulare, mentres sos nuraghes, fatos carchi mìgia de annos a pustis, sunt a fùrriu de 7000?
E proite custu artare solu in Monte d'Accoddi e non in peruna àtera parte de sa Sardigna? Dimandas a sas cales non b'est galu una risposta.