MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Su santuàriu nuraghesu de Santa Vitòria de Serri

Su santuàriu si presentat cun bator istruturas printzipales de edifìtzios: duos tèmpios e sa ' capanna de su satzerdote ' paris cun su ' Retzintu de sas festa s', su retzintu de su dòpiu bètile e su grupu de E/ S-E. A bandas bi sunt sa ' Capanna de su Capu ' de grandu balia.

Su putzu sacru est formadu dae un'intrada, s'iscala, cun 13 grados, e su putzu. Totu est fatu cun blocos de basaltu. In su tèmpiu bi sunt duos artares pro sos sacrifìtzios. Su putzu sacru est de su perìodu de su brunzu finale e prima edade de su ferru e, francu carchi parte, su santuàriu fiat in usu finas a s'edade pùnica -romana. In custu logu, in s'edade bizantina, ant fraigadu sa crèsia de Santa Maria de sa Vitòria e unu campusantu.
Sos primos importantes iscavos de custu monumentu mannu de s'istòria nuraghesa sunt de su comintzu de su sèculu passadu, pacu prus de chentu annos faghet. Dae tando si sunt fatos passos a in antis mannos in sa chirca de sos sitos archeològicos sardos e cada borta chi s'iscavat si cumprendet prus a fundu s'importu chi custa tzivilidade at tentu in s'antighidade.
Su Comune de Serri, gràtzias a unu progetu finantziadu dae s'Unione Europea, at preparadu unu documentu multimediale in ue su putzu sacru de Santa Vitòria benit costrùidu virtualmente comente si pensat chi esseret. Est custu un'istrumentu de importu mannu pro cumprèndere comente fiant organizados sos santuàrios antigos ca oe, si unu andat a bìere sos restos archeològicos, non resesset semper a cumprèndere bene sa situatzione.