MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Su cumplessu nuraghesu “ Su nuraxi” de Barùmini

Rapresentat su prus importante e famadu cumplessu archeològicu de s'edade nuraghesa in Sardigna. S'agatat a belle 1 km dae sa bidda de Barùmini.

Su Nuraxi tzentrale, connòschidu comente "Su Nuraxi", est furriadu dae medas cabannas. Custu tzentru nuraghesu l'ant comintzadu a fùrriu de su 1.100 in antis de Cristos, e arribbat a su perìodu de màssimu isvilupu tra su VIII-VI sèc, pròpiu cando in Sardigna cumentzat sa tzivilidade fenìtziu-pùnica. In su VI sèculu sos cartaginesos, nche lu ghetant a terra, lu destruint e at a addurare in decadèntzia finas a s'edade romana.
"Su Nuraxi" est costituidu dae una turra tzentrale prus arta furriada dae bator turras prus minores, unidas tra issas dae muros deretos chi serrant una corte supra levada.
Est unu nuraghe cumplessu de sa genia trilobada e est difesu dae unu chircu de muros cun sete turras.
Totu a fùrriu de su Nuraxi s'agatat su bidditzolu de cabannas tundas su prus, ma puru de forma ellìtica.
Si podent distìnghere bator fases de costrutzione.
Sas primas tres sunt de islargamentu, partende dae su tzentru andende illarghende-si.
In sa prima, 1100-1050 in antis de Cristos, si cumentzat cun sa turre printzipale, tenet tres istàntzias cun sa cobertura a pseudo-cupola collegadas dae rampas de iscalas de perdas mannas, totu a ziru.

In sa segunda fase, dae sa fini de su IX sèculu e sa prima metade de s'VIII, benit agiuntu su bastione cuadrilobadu cun sas turres cun sas feritojas.
In sa pratza in artu dae terra belle 15 metros bi fiat unu putzu pro su rifornimentu ìdricu.
Ma sas innovatziones prus importantes s'ant a isvilupare in sa tertza fase: segunda metade de s'VIII sèc. --fine de su VI (Nuraghesu primu superiore) .
In custu perìodu , chi currispondet a s'apogei de sa tzivilidade nuraghesa, s'afortiant sas bator turres e sos muros de collegamentu cun una fàscia murària de tres metros de largària, illargant sos terratzos de sa turre printzipale e de sas bator chi bi sunt in sos lados in modu de megiorare sa difesa.
Sa cuarta fase, s'ùrtima, est sa pùnica-romana, dae su III a su I sèculu a.C., cando sas abitatziones benint acontzadas.
In custu perìodu si presentant ogetos noos, de importatzione, paris cun sos trastos tìpicos de su mundu nuraghesu.
Tra custos ogetos bi fiant:
Tzeràmicas de tipu campanu a tinta niedda;
Trastos de terra greco-pùnicos;
Monedas pùnicas e romanas republicanas.
Sa presèntzia de custos ogetos sunt frutu de sa populatzione mista: sos locales e sos cartaginesos.
Parte manna de su chi s'est agatadu in su Nuraxi de Barùmini si podet ammirare in su Museu Archeològicu de Casteddu.
Su Nuraxi de Barùmini est s'esèmpiu prus tzitadu e nòdidu de sa tzivilidade nuraghesa sarda.