Dae sa Sardigna cartaginesa a sa Sardigna romana

Sa Sardigna a su tempus de sas potèntzias prus mannas de su Mediterràneu: Roma e Cartàgine

Unu datu tzertu e chi non si podet pònnere in discussione - a caràtere geogràficu - est pròpiu sa positzione de sa Sardigna in su tzentru de su mare Mediterràneu otzidentale.

Ligi totu...

S’organizatzione de unu ladi-fundu

In unu ladi-fundu bi fiat: tzentùrias non assignadas, terras lassadas a sos natzionales, terras dividias e assignadas, terras non dividias, terras de usu comunitàriu e sas domos.

Ligi totu...

S'àteru aspetu de s’economia: sas minieras

Si finas a immoi amus chistionadu de s'isvilupu de s'agricultura, a su momentu depimus chistionare - segundu su contributu de sas fontes literàrias - de s'àteru aspetu chi interessaiat a Roma, comente sos batzinos mineràrios de ferru, ràmene, e de piumbu-argentìferu, minerales chi giai sos cartaginesos aiant apretziadu.

Ligi totu...

Rastros de sa tzivilidade romana e de su cultu

Sos tratos printzipales chi testimòniant custa tzivilidade in Sardigna - comente in totus sas partes de s'espansione romana - sunt: sa limba, su diritu, s'amministratzione, istradas chi benint costruias pro collegare tzitades e portos, pontes, rughes de bias, puntos de firmada, perdas miliares, acuedotos e regulas de urbanìstica e de architetura.

Ligi totu...

Rastros de s’architetura pùnica-romana

ponte romanu de Gavoi

Sos cartaginesos, sighende a fraigare in sos insediamentos fenìtzios, ant postu sas bases pro fàghere tzitades a su postu de sos tzentros nuràgicos, chi a pustis sos romanos ant megioradu segunde s'istrutura urbanìstica de su cardus e de su decumanus.

Ligi totu...