Sa segunda gherra pùnica e sos sardos

SaSa segunda gherra pùnica at interessadu sas lutas tra sos Cartaginesos e sos Romanos e s'ammentat su prus pro su ruolu chi at tentu unu personàgiu cartaginesu chi s'est distintu in custas lutas, Annibale. Tzertos istòricos difatis mutint custa gherra "Sa Gherra Annibalica".

Ischimus chi sas lutas tra custas duas tzitades mannas e potentes de su Mediterràneu sunt causadas dae motivos econòmicos e polìticos, dae motivos de egemonia, de podere, de cumandu in su Mediterràneu e totu.
E custa borta sos cartaginesos invadent s'Itàlia; difatis Annibale partit dae s'Ispagna, atraersat sos Pireneos, sa Frantza, sas Alpes e imbucat in sa pranura padana iscontrende-si cun sos esèrtzitos romanos e binchende una batalla a pustis s'àtera.
Tra sas batallas de importu bastat a ammentare sa de su Trasimeno in su mese de làmpadas de su 217 e sa batalla de Canne, in Pullia, in su 216 antis de Cristos.
In su Trasimeno est mortu gherrende finas su console Flaminio e a pustis ant eletu deretu Cuinto Fabiu Massimu a ditadore, mutidu puru Su Temporegiadore.
In sa batalla de Canne in su 216 antis de Cristos b'est istadu unu massacru de Romanos tra sos prus mannos e crudeles de s'istòria e est mortu puru inoghe un'àteru console: Paule Emìliu.
In tantu in su 217 antis de Cristos su console Servilio Gèmino retziat s'incàrrigu de cumandare una flota de 120 cuincuiremos contra sos cartaginesos chi aiant armadu 70 naves e las aiant imbiadas in Sardigna prima e a pustis a Pisa, siat pro mantènnere bonos sos raportos cun sas populatziones sardas amigas de Cartàgine e pro incoragiare sos sardos a si rebellare contra a sos Romanos, e siat puru cun s'ispera de pòdere arribare a si nche aunire cun s'esèrtzitu de Annibale pro lu sighire a afortiare. Ma custa unione no est resèssida e tando s'ammiràlliu cumandante de sa flota est torradu in Sardigna e dae ie s'est diretu a Cartàgine.
S'istòricu Polibio narat chi Servilio at sighidu dae largu sa flota cartaginesa, ma si comente nch'est abarradu tropu a segus, no l'at pessighia prus.