LITERADURA SARDA

Literadura Sarda

Dae s'oralidade a s'iscritura

Miniadura de su cuartu sèculu

Pro tratare s'argumentu de su perìodu de sa cultura orale in Sardigna sa prudèntzia non est mai bastante. Arresonare de sos sardos antigos partende dae sa traditzione orale pro cumprèndere mègius sas istitutziones, s'atividade de sos monastèrios, de sos papas, de sos giùighes e de totu sa gente chi a s'època fiat analfabeta, ocurret meda cautela, pro ite mancant medas documentos chi aviant pòdiu cunsentire de èssere pretzisos e rigorosos.

Ligi totu...

Dae sos bizantinos a sos giudicados (V – XV)

esèmpiu de iscritura

In s'ùrtima parte de su VI sèculu cun sa Sardigna, chi est oramai cumpleta-mente inseria in s'organizatzione polìtica de Bisàntziu, podimus bìere comente Gregòriu Magnu mantenet sos raportos cun sas comunidades cresiàsticas e làicas suas...

Ligi totu...

Su vulgare natzionale

Codrongianus, sa Basìlica Santìssima Trinita de Sacàrgia

A sa fine de su sèculu XI e sos primos de su XII cumentzaiant a cumparire sos primos esèmpios de su vulgare sardu. Cumparet a sud e a nord de sa Sardigna. Pro ùrtimu si agiunghet su cuartu giudicadu, su de Gaddura.

Ligi totu...

Limba iscrita e podere

Trubadores

Cummente naschet su vulgare iscritu?
Essende semper prus pagu collegada e aumentende s'isulamentu e su distacu de sos raportos de sa Sardigna cun Roma e tra su Papa e su cleru sardu, non resurtaiant relatziones prus bonas cun sa limba iscrita e sa cultura literària latina.

Ligi totu...

Tra Batorghentos e Chimbighentos

Letziones in s'Universidade, XIV sec: istudiantes de s'Universidade de Bologna

Custu perìodu de s'istòria sarda est connòschida comente "sa dominatzione ispagnola" e influit pesante-mente in s'evolutzione de sa cultura e de sa limba sarda; difatis impediat a sos sardos de isvilupare una limba pròpia pro si pode reconnòschere in sa pròpia identidade.

Ligi totu...

Su Chimbighentos

Unu còdighe miniadu de su sèculu XV

In su perìodu de su Rinaschimentu su distacu tra sa penìsula - chi bivet un'istajone de cultura istraordinària - e sa Sardigna est tropu craru. Arribbaiat in Sardigna solu una parti minore de custa meravigiosa variedade de cultura.

Ligi totu...

Su Seschentos

Su Seschentos

In custu sèculu pro s'imperu ispagnolu cumentzaiat una grave crisi economico-sotziale e Filipu III in su 1603 aiat cunvocadu su Parlamentu. Sos sardos isperaiant de non essi prus cunsiderados una colònia pro ite in su 1622 Frantziscu Vico, un'istòricu tataresu, fiat divenidu Reghente de su Consìgiu Supremu de Aragona.

Ligi totu...

Su Setighentos

Su Setighentos

In custu sèculu, non solu tenimus cambiamentos fundamentales in s'istòria, ma puru in sa cultura de sa Sardigna. In su 1720 sa Sardigna passaiat dae sa dominatzione ispagnola a sa piemontesa. In su matessi tempus su cambiamentu polìticu e istòricu at permìtidu de si torrare a acurtziare a sa cultura e a sa literadura italiana.

Ligi totu...

Sos intelletuales de s'illuminismu

Sos intelletuales de s'illuminismu

Si depent ammentare in prus sos intelletuales de formatzione illuminista chi si sunt dedicados a sa froridura noa de sa Sardigna iscriende tratados de caràtere econòmicu, agràriu, de s'allevamentu in generale e sìrigu, de sa pisca, mineràriu, de sa navigatzione, de sos trasportos, de su cummèrtziu, de sa meighina.

Ligi totu...

S'Otighentos

Innu Sardu Natzionale

In custu sèculu sa Sardigna benit iscoberta in su matessi tempus dae iscritores e literados italianos e istràngios chi podimus definire "bisitadores istrangeris".
Nos proponent una visione atenta dae foras.

Ligi totu...

Su romanzu istòricu

Enricu Costa cun Luigi Canepa

A pustis su 1850, in ritardu rispetu a sa literadura italiana de s'Otighentos, cumparit in Sardigna su gènere de su "romanzu istòricu", chi - puru non essende de grandu valore literàriu - diveniat meda populare, ocupende in sa formatzione isolana su pròpiu postu de cussa chi aiat ocupadu su romanzu risorgimentale italianu in preparatzione de s'ideale de unificatzione.

Ligi totu...

Su Noighentos

Gràtzia Deledda

Sa literadura sarda in italianu de su Noighentos est caraterizada da esponentes de importu comente a: Satta, Deledda, Lussu, Gramsci, Ledda e Dessì.
S'iscopu de custos autores bilìngues - iscriende in italianu - est de si bortare a sa natzione italiana, presentende s'immàgine e sa descritzione de su mundu de s'ìsula.

Ligi totu...