Pisanos e Genovesos in Sardigna

Su casteddu de Burgos

De seguru sa vida de sos Giùdiches no est istada trancuilla siat pro sas dificultades polìticas e amministrativas e siat pro sos raportos non semper bonos tra unu giudicadu e s'àteru.

B'est de marcare sas invasiones sighidas de sos àrabos, de sos saratzenos chi, mentres prima faghiant atos de piratas cun tzapas in sas biddas de sas costas, faghende presoneris e ochiende gente, solu a pustis, in su 1015 b'est istada una vera e pròpia ocupatzione dae parte de unu prìntzipe àrabu famadu e mentovadu chi in italianu mutiant Musetu.
Custu prìntzipe aiat istabilidu su cuarteri generale in sas Baleares e teniat in conca de ocupare sa Sardigna e non de fàghere solu assaltos a sas costas.
E difatis cun una flota de 120 vascellos, mìgias de gherreris e prus de milli caddos, a pustis àere postu pee in s'ìsula, at atacadu sos sardos pro conchistare sa Sardigna.
E pro cussu, mancare chi sos sardos si siant difesos cun grandu valore, non nche sunt resèssidos a parare fronte a sas fortzas de sa cavalleria àraba e gasi Musetu at ocupadu su Campidanu e sa capitale de s'ìsula, faghende presoneris medas e pighende-sinde totu su chi agataiant.
S'idea de Musetu fiat de sighire s'ocupatzione de sa Sardigna andende puru in sas zonas de intro e partire dae sa Sardigna pro atacare sas costas italianas puru.
Est a custu puntu però chi su Papa Beneitu VIII, cumprendende su perìgulu mannu de Musetu siat pro sa Sardigna e siat pro sas costas italianas, at cumbidadu sas Repùblicas Marinaras de Gènova e de Pisa a s'aunire in sas lutas contra sos àrabos pro illiberare s'ìsula.
E difatis sas duas Repùblicas marinaras, timende pro sos dannos e perìgulos chi podiant bènnere dae sa pèrdida de custa ìsula de importu in su Mediterràneu, ant ammaniadu una flota manna e forte chi, in s'atòngiu de su 1016, est partida cara a sa Sardigna e s'est iscontriada cun sos musulmanos serente a s'ìsula de sa Madalena e su golfu de Civita. Mentres bi fiat s'iscontru mannu, sa batalla, at comintzadu una temporada manna de abba e bentu chi at afungadu paritzas naves e postu in dificultade sèria sos àrabos chi depiant parare fronte puru a sas fortzas armadas de sas populatziones locales preparadas dae sos Giùdiches. In custu modu pisanos e genovesos sunt istados avantagiados e ant pòdidu bìnchere sos maometanos bochinde-nde medas e oblighende sos iscampados a si nche fugire e in presse puru.
A pustis sa vitòria contra sos àrabos sas repùblicas marinaras ant comintzadu a tènnere raportos semper prus bonos e fortes cun sos giudicados influende in bonu finas in s'economia locale. Ma essende gelosas tra issas, pacu a pustis, ant comintzadu una luta pro chie depiat tènnere su podere e s'influèntzia prus manna in s'ìsula.
E custa gherra pro sa suprematzia at causadu dannos mannos a sas populatziones sardas giai provadas dae sas gherras contra a sos musulmanos.
E gasi sa Sardigna fiat su logu de sos iscontros printzipales tra Gènova e Pisa chi, pianu pianu, ant conchistadu sos giudicados dividende·si·los tra issas.
Est pròpiu sa presèntzia de sas duas repùblicas chi at indebilitadu s'autonomia, s'indipendèntzia de sos giudicados, finas a nche los ispèrdere de su totu in su sèculu XIII, Casteddu, Torres e Gaddura; mentres Arborea, chi est su chi at adduradu de prus, est finidu issu puru, comente giudicadu, in su 1410.
Ma sa càusa de custa fine sunt istados sos giùdiches e totu chi ant chircadu medas bortas de s'apogiare a custas potèntzias de foras pro tènnere prus fortza in sas gherras tra issos e totu.
E a sa fine Pisa e Gènova nche sunt resèssidas a nche ispèrdere un'istitutzione polìtica e amministrativa indipendente e originale finida male pro curpa de sas lutas tra sardos.