MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Càller - Casteddu

Càller

Sa roca de Casteddu fiat sa sede de sas istitutziones guvernativas cun sa càrriga prus arta chi fiat sa de su Visurrei. In cussa sede si riuniat su Parlamentu, cumpostu de tres Bratzos o Istamentos: su cresiàsticu (cumpostu de s'Artu Clero), su militare (cumpostu de sos feudatàrios) e s'Istamentu Reale o Reale Udièntzia, cun sos rapresentantes de sos consigieris de sas tzitades règias; su Sìndigu de Casteddu fiat sa Prima boghe e lu presidiat.

Sos palàtzios cun sos istemmas in sos portales fiant abitados dae medas nòbiles e dae sos feudatàrios. Sa capitale teniat medas privilègios econòmicos, giurìdicos e polìticos.
In sos cuartieris foras de sos muros, chi nde fadaiant parte de su totu, biviant sos artesanos organizados in grèmios (sas antigas corporatziones).
Sos abitantes de Casteddu teniant su deretu de boddire linna in sas montagnas de Cabuderra, chi fiant infeudadas. Pro custu e pro àteros deretos fiat difìtzile otènnere sa tzitadinàntzia pro chie la dimandaiat, proite boliat nàrrere s'emantzipatzione pro sas persones chi esserent bènnidas dae sas terras infeudadas.
Comente est semper capitadu pro sas tzitades chi ant tentu una grandu importàntzia, siat chi esserent grecas, latinas o de àteras tzivilidades, pro Casteddu puru sas orìgine suas afundant in sa legenda.
S' iscritore latinu de su tertzu sèculu Solinu narat chi sa nàschida de Casteddu si depet atribuire a su fìgiu de Apollu e de sa ninfa Cirene chi si tzerriaiat Aristeu, chi lòmpidu in Sardigna faci a su XV sèculu a. C. dae sa Beòtzia, aiat placadu sa gente de custu logu chi fiant in disacòrdiu tra issos, aiat esaltadu sa cassa e aiat introdùidu s'agricultura, in finis aiat fundadu sa tzitade de Casteddu e a pustis aiat regnadu.
Àteros afirmant chi Aristeu fiat lòmpidu in Sardigna acumpangende Dèdalo chi aiat costruidu sos nuraghes.
Est a beru chi Casteddu fiat istada abitada dae populatziones sardo-pùnicas de s'Edade de su Brunzu e custas populatziones aiant tentu relatziones e iscàmbios cun sos Mitzeneos.
In fatu de su sèculu VIII a. C. sos raportos fiant cun sos Fenìtzios, in s'istàngiu de Santa Ìgia, e dae su V sèculu la ocupaiant sos Pùnicos, comente rivelat sa necròpoli de Tuvixeddu. In-finis, a pustis sa Prima Gherra Pùnica, in su 238 a.C., lompent sos Romanos.
In sos sèculos IV/V p.C. aiat dèpidu suportare s'atacu de sos Vàndalos e a pustis su podere de sos Bizantinos. Tando, a bellu a bellu, sa Sardigna si at a trasformare in bator Istados o Rennos o Giudicados.
Casteddu passat unu perìodu de diminutzione de populatzione e su prus est in Santa Ìgia, divènnida sa capitale de su Rennu. Totu custu tempus e cussos a sighire ant a èssere sinnados dae sos atacos de sos Saratzenos. Pro si difèndere Casteddu (e su matessi totu sa Sardigna) fiat custrinta a atzetare s'agiudu de sas potèntzias marinaras de Pisa e Gènova.
In custu modu sa roca divenit una tzitade pisana fortificada de su totu: Castellum Castri de Kallari (1216/17). Ma Pisa e Gènova ant a fàghere de Casteddu e de sa Sardigna sa terra in ue si cumbàtere tra issas pro sa suprematzia e chi s'at a atopare cun sas lutas de sos Giudicados.
Castellum Castri est sa pròpia cosa de Casteddu, solu benit allargadu su portu, e totu sa zona, numenada Sa Marina, cun su Breve de su portu de Casteddu, de Stampace e de Villanova chi, comente amus naradu in antis, teniant ordinamentos comunales, regulados dae su Breve Castelli Castri de Kallari chi dipendiat dae Pisa.
Santa Ìgia, in ue si fiat cubadu su Giùighe, fiat istada derruta dae s'alleàntzia promòvida dae Pisa cun sos àteros Giudicados. Est gosi chi finiat su Giudicadu de Casteddu.
In su XIV sèculu sos Aragonesos poniant s'assèdiu a Casteddu pro renèssere a conchistare totu sa Sardigna, e l'ant a numenare Caller, chi at a èssere su logu in ue inseddare su Visurrei, e l'ant a cuntzedere su Còditze munitzipale.
Cando cun sa Batalla de Seddori de su 1409 s'at a pònnere fine a su Giudicadu de Arborea, Casteddu at a divenire sa capitale de su Rennu de Sardigna.
Tocat a lòmpere a su XVII sèculu, cando s'ant a isvilupare sas iscobertas iscientìficas e mescamente sa navigatzione, chi at a fàghere tzirculare prus gente, pro bìere sa crèschida culturale de sa Sardigna e prima de totus de sa de Casteddu e chi at a bìere sa fundatzione de s'Universidade; custu at a portare puru sa crèschida de su scinizu contra sos Ispagnolos.
Dae su 1720 Casteddu cun totu sa Sardigna at a passare a sos Savoja aguantende s'istadu giurìdicu de Regnum Sardiniae.
S'istòria a sighire at a mustrare comente sa netzessidade e su disìgiu de autonomia at a ispìnghere sos Sardos a dimandare su reconnoschimentu de sos "antigos privilègios" e ant a portare a sa rebellia de su 28 abrile 1794, connòschida comente "s'emotzione", chi dae Casteddu si fiat isparta a totu s'ìsula e s'at a isvilupare comente sa difìtzile luta antifeudale, prus e prus bortas afogada.