MÒDULOS TRASVERSALES - Pro nde ischire de prus

Bosa

Bosa

Sas orìgine s fenìtzias de Bosa paret chi si potzant datare in su IX sèculu prima de Cristos; paret chi esseret posta in su tretu in ue su Temo si nche ghetat a  mare, mentres in su tempus de sa colonizatzione romana sa bidda fiat  prus in intro de terra.

Sa catedrale fit intitulada a Santu Perdu e est de su 1062. S'Istòricu G. F. Fara (1543-1591) atribuit su fràvicu in unu tretu istratègicu de su casteddu de Serravalle a sos marchesos Malaspina, in su 1112. A su comintzu de su de XIV sèculos, cun su domìniu aragonesu, su Casteddu e su tzentru urbanu ant mantesu totus a duos sa pròpia individualidade giurìdica. Marianu de Arborea nde at fatu una base in sa luta contra a sos Aragonesos, chi a pustis nde ant crèschidu sos muros. In su 1388 Bosa otenet s'istadu giurìdicu de autonomia cumonale singulare e, in su 1499, Ferdinandu su Catòlicu emanat una pragmàtica cun sa cale la dichiarat tzitade reale, e gasi podet picare parte a sos Istamentos de su Parlamentu Sardu cun sos privilègios chi nde li benit, mentres su Casteddu abarrat infeudadu a s'ammiràlliu Villamarì. Sos artesanos sunt meda abbistos e su cummèrtziu flòridu pro meda tempus, mentres s'isvilupu demogràficu est limitadu finas in s'Otighentos, cando si ponent in atu cambiamentos urbanìsticos chi càmbiant in parte manna sa tzitade mancari chi Bosa mantèngiat una forma singulare de urbanìstica medievale.