S’amministratzione

Casteddu, sa turre de s’elefante

In Sardigna s'istitutzione parlamentare fiat istada introduia in su 1355 pro initziativa de su re, ma no fiat ancora un'assemblea dividia in tres corpus o status, proite s'istamentu reale no teniat ancora sa rapresentatividade de sas tzitades demaniales.

Perdu su Tzerimoniosu teniat s'idea de realizare una situatzione "costitutzionale", proite boliat controllare sa dissidèntzia de su giudicadu feudale d'Arborea, ma in su matessi tempus cheriat controllare sos cuntrastos e sa tendèntzia a s'autonomia de sos barones catalanos prus mannos, pro s'agiudu chi donaiant in sas operatziones militares. Totu custu rendiat dificultosa s'amministratzione aragonesa in Sardigna.
In sos sèculos XIV e XV custos raportos abarrant in una situatzione precària ma atzetàbile, mentres in sa segunda metade de su sèculu XVI e sa prima de su XVII, cando fiat istada introduia sa Sala de sa Reale Udièntzia e s'articulatzione interna fiat istada posta in discussione, sa situatzione càmbiat.
S'amministratzione de su regnu, chi prima fiat in forma unida, est istada dividia tra Capu de Susu cun Tàtari e Capu de Suta cun Casteddu. In breve podimus nàrrere chi in su 1385 fiant autònomos, divididos, in su 1391 unidos e in su 1401 un'àtera borta divididos, ma subordinadu a su podere tzentrale de Casteddu. Est duncas in su 1403 chi beniat afidada sa càrriga de guvernadore generale cun sa de Procuradore Reale.
Sas cumpetèntzias de custa càrriga aiat criadu tra sos feudatàrios medas murrùngios pro sas dificultades amministrativas e polìticas.
Fiant istados introduidos tra sos feudatàrios persones de su tzetu mercantile e de sa carriera burocràtica, nominados òmines noos. Medas sas reatziones de sos barones.
Cun Ferdinandu su Catòlicu naschent sas càrrigas de Mastru Ratzionale e Reghente sa Reale Cantzelleria (1480 / 1487), chi aiant una funtzione de controllu burocràticu a pitzus de sas autonomias polìticas-amministrativas.