Su raportu dificultosu tra sos feudatàrios e sa burocratzia

Sa batalla de Lepanto

In sa contrapositzione pro sa suprematzia tra Càralu V e Frantziscu I si ponet in mesu sa praga de is piratas barbarescos in su Mediterràneu otzidentale.

Sa Sardigna, in su tzentru de su Mediterràneu, pro no tènnere sufitzientes sistemas de difesa diveniat unu logu privilegiadu pro sas iscurri-bandas.
Cun su 1527 cumentzat s'assachìgiu, dae parte de sos barbarescos, de Terraba e de medas tzitades de sa costa e de s'internu, ruinende e ocupende finas sa capitale de Tàtari e finas Cuartu, Portoscusu, Olmedo, Orosei, Uras.
S'elencu est meda prus longu, e sas trupas baronales, cun pagas fortificatziones no fiant in gradu de opònnere resistèntzia, nen bi fiat sa possibilidade econòmica de parare fronte.
A sa disastrosa situatzione econòmica de su regnu s'agiunghiat sa carestia de su 1541: sa gente moriat de fàmene, si fiant verificados casos de antropofagismu.
Comente si non bastaret, iscopiaiant semper de prus cunflitos giurisditzionales tra s'Incuisitzione e su Visurrei, finas a nche pònnere in mesu sa famìlia Arquer, chi teniat càrrigas importantes comente sa de s'abogadura fiscale.
Su matessi Sigismondo Arquer - òmine de cultura manna e de grandu cunsideratzione in s'ambiente de s'imperadore Càrolu V - a pustis àere tentu càrrigas polìticas importantes, fiat istadu persighidu e in su 1571 brusiadu in sa piatza pro eresia.
L'aiant cunsideradu colpèvole de àere iscritu unu libru meda interessante, Sardiniae brevis història et descriptio, in su cale incoragiat sos cresiàsticos riformadores ma puru sa mancàntzia de cultura de unu grandu nùmeru de sos prèides in sa crèsia sarda.